24.02.2023 - 19:50
La República de la Unió de Myanmar ha estat en un conflicte intern d’ençà de la independència de la gran Bretanya el 1948. Un conflicte entre el centre, amb el grup ètnic dominant Bamar, budista, i la perifèria, de múltiples confessions i ètnies. No és tan sols un conflicte en termes de centre-perifèria o de centralisme-federalisme, sinó també una lluita pel poder entre les elits, que ja es va veure l’any 1962, quan les forces armades, el Tatmadaw, van donar el primer cop d’estat. D’ençà d’aleshores el país sempre ha estat sota règim militar i hi ha hagut dos cops d’estat més, els anys 2008 i 2021. Entre el 2015 i el 2021 els militars van consentir d’obrir-se a una mena de transició democràtica i van permetre unes eleccions l’any 2015. Un govern de cohabitació militar-civil amb la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD) va donar certa llum i esperança al poble. En les eleccions del 8 de novembre de 2020, l’NLD va obtenir una victòria encara més aclaparadora, cosa que els militars no van tolerar, i el primer de febrer de 2021 el cop d’estat va posar fi a la incipient democràcia viscuda pels birmans.
El cop d’estat ha significat un punt de no-retorn en la configuració política de Birmània, ha llançat el país a una revolució civil a tot el territori i ha posat en qüestió la tradicional hegemonia de l’exèrcit en la política. La resistència al cop d’estat ha permès de construir una aliança entre els grups armats de la perifèria i els manifestants Bamar del centre, cosa que trenca la tradicional dicotomia centre-perifèria i el monopoli de la construcció de l’estat birmà en un conflicte d’elits.
Dos anys de lluita en una revolució civil que el món invisibilitza. Més de 3.000 morts, 19.000 detencions, 15.000 empresonats, en repressió als carrers i les presons. Milers de morts en els enfrontaments entre l’exèrcit de la Junta Militar i les forces civils de defensa PDF. Milers de cases cremades, pobles destruïts, un milió i mig de desplaçats a tot el país. Un cop d’estat fallit per la resistència i la lluita de la població civil, que no vol viure sota un règim militar feixista.
La posició geogràfica de Birmània no hi ajuda gens, i pocs estats del Sud-est asiàtic volen una revolució civil que triomfi sobre els militars, que governen en quasi tota la zona. La posició de la Xina, Rússia, l’Índia, el Japó, els EUA i els veïns del Sud-est asiàtic serà clau per al futur de Birmània.
De tot això, ens parlarà el periodista Mratt Kyaw Thu, en resposta a les preguntes de Roser Giner, en una conferència-debat sobre una revolució civil que el món ignora.
Mratt Kyaw Thu és periodista, blocaire i podcaster autònom. Va començar la seva carrera l’any 2010 i va guanyar el premi Kate Webb de l’AFP el 2017 per informar de primera línia sobre guerres i conflictes. Mratt és un dels pocs periodistes de Birmània que critica obertament el règim. Entre més qüestions, va exposar casos de desinformació dirigida per l’exèrcit quan va prendre el control del país el primer de febrer de 2021. Va fugir de Birmània quan el règim militar va emetre una ordre de detenció contra ell el 5 d’abril. Ara viu a Madrid.
