05.03.2021 - 19:50
Ahir es va presentar el manifest “Ja n’hi ha prou. Centrem-nos en la recuperació”, impulsat per Foment del Treball i PIMEC, conjuntament amb més de tres-centes entitats representatives del món econòmic, empresarial, social, cultural i esportiu de Catalunya a favor de la no-violència. El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), que no hi va ser present perquè considera que el seu àmbit estricte d’actuació és l’economia i que té veu pròpia, ha fet pública avui una “nota d’opinió davant la situació econòmica i social actual del país”, en què la junta s’adhereix per unanimitat a les condemnes expressades els darrers dies per diverses institucions i entitats del país arran de l’esclat de violència recent, “per ser actuacions manifestament contràries al principi de convivència que resulta fonamental per al desenvolupament econòmic i social del país”.
A més, segons els economistes, és un factor obstaculitzador en l’objectiu d’afrontar els dos grans desafiaments de país que en aquestes circumstàncies són fonamentals, i que van de la mà: la recuperació de la salut pública i la reactivació de l’economia. Per això, atesa la gravetat de la situació, el CEC, alhora que expressa la seva disposició i voluntat per a contribuir a una sortida de la crisi actual que serveixi per a enfortir de debò el teixit socioeconòmic del país, també demana “el compromís màxim de les autoritats polítiques del país, a més de totes les institucions, públiques i privades, i del conjunt de la societat, per treballar conjuntament, amb realisme, determinació i eficàcia, en la recerca i implementació de solucions, la potència de les quals superi la dels problemes”.
De fet, els economistes consideren que hi ha dues línies d’actuació que són fonamentals i prioritàries en aquests moments: l’establiment de mecanismes d’ajuts directes a les empreses i l’aprofitament dels fons europeus de recuperació. Recordeu que ahir a la píndola parlàvem de l’entrada en joc del Banc d’Espanya en el bloc d’institucions que donaven suport clarament a la primera de les línies esmentades. La segona, ja veurem com avança i per quins camins.
Precisament ahir ens assabentàvem per la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que el govern espanyol crearà un consorci publicoprivat, juntament amb Seat-Volkswagen i Iberdrola, per a muntar la primera fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics a l’estat. Seria un dels primers projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica que es podria beneficiar dels fons europeus Next Generation. Recordem que fa una setmana, el president de Seat, Wayne Griffiths, va explicar que tenia converses avançades amb l’executiu espanyol per a fabricar cotxes elèctrics a Martorell, “sempre que l’executiu faci una defensa decidida per l’electrificació i es compti amb una planta de bateries a la vora”. La notícia coincideix en un moment en què les administracions s’afanyen a buscar un relleu per a la marxa de Nissan, a final del 2021, de les instal·lacions de la Zona Franca a Barcelona. I aquest matí, el president del Grup Volkswagen, Herbert Diess, ha confirmat la intenció del grup alemany de produir vehicles elèctrics des de la planta barcelonina de la firma automobilística espanyola i ha definit aquest projecte com una “oportunitat històrica per a transformar la segona indústria automobilística d’Europa”.
Sobre aquest punt, a la Conselleria d’Empresa m’havien comentat al migdia que valoraven molt positivament el projecte, que s’alinea amb un dels vint-i-set presentats per la Generalitat, l’anomenat Hub Battery. Aquest projecte, a més d’una fàbrica de bateries, inclou altres actuacions per a “reforçar la cadena de valor” que crearan els nous cotxes elèctrics amb l’objectiu de transformar les empreses de la indústria d’automoció cap a l’electrificació. Una cosa que m’ha estranyat és que em diguessin que sabien que hi havia converses sobre el projecte, però que no sabien res de l’anunci d’ahir de Maroto. Em sembla sorprenent. O potser no. De totes maneres, en continuarem parlant. De moment, les paraules de Diess són més que esperançadores.
Però tornem amb els economistes. Demanen amb extrema urgència un nou paquet de mesures que hauria d’adreçar-se prioritàriament a les empreses –grans, mitjanes i petites– més afectades per les conseqüències de la pandèmia, però viables, mentre que per a les no viables l’objectiu hauria de ser ajudar a una sortida del mercat ràpida, ordenada i com menys traumàtica millor. Les noves mesures s’haurien de proposar des d’una perspectiva àmplia que inclogués ajuts directes no reemborsables i exoneracions fiscals, mecanismes de recapitalització i millores en els procediments d’insolvència.
Quant als fons europeus, els qualifiquen d’imprescindibles per a Catalunya, perquè “constitueixen una oportunitat única i decisiva per a la recuperació de la nostra economia i de les nostres empreses i per a la modernització del nostre teixit empresarial”. I afegeixen que “resultarà fonamental que aquests nous recursos s’inverteixin en projectes transformadors i de qualitat, amb capacitat per a augmentar el potencial de creixement de l’economia i de deixar enrere les febleses estructurals del nostre sistema econòmic”.
Els economistes hi han dit la seva. I les coses que diuen em semblen raonables i de sentit comú. Tant de bo que les coses vagin per aquest camí.
