Què n’esperàveu? La repressió és una màquina cega

El cercle es va tancant. Quan facen fora els incapaços que ara fan de govern, els qui manen de veritat posaran algú encara més inepte. La seua única tasca serà llegir, millor o pitjor, els comunicats que algú amb veritable poder li redactarà i li deixarà al davant. I la feina de veritat, els la faran els òrgans que evitaran qualsevol dissidència de la línia oficial. D’un moment a l’altre, els espanyols, tan contents de ser-ho i tant com s’emboliquen amb la seua bandera per a justificar qualsevol barbaritat, descobriran que la immensa majoria són dissidents. O pobres, que a l’hora de la veritat ve a ser molt semblant. Mala peça al teler.

La tragicomèdia espanyola de l’autoritat importada i imposada a la península es repeteix a cada generació mitjançant noves elits disposades a vendre intel•ligència, decència i llibertat per fer de protagonista de l’obra bufa amb tota mena de desgràcies per als figurants.

L’estat va programar tant Ciudadanos com Podemos per a fer el relleu del PP i el PSOE. Per tant, s’han de diferenciar entre ells i, segons el meu punt de vista, és una manera de fer-se el joc. Sabent que ho acabaran pagant tots els ciutadans com passa des de fa tres segles.

Repetir la història sense aprendre res és el destí de l’estat artificial espanyol que crea òrgans a manera de coronavirus permanents per tal d’empudegar qualsevol part del cos de manera que estigui permanentment atrofiat i poder continuar explotant-lo una generació més.

Machado ja va parlar de dues Espanyes. Per mi una correspondria als poders fàctics i l’altra al poble. Realment fa patir molt veure el gran desamparament que sempre han tingut la immensa majoria de ciutadans espanyols. És com una xacra que, de tant temps que fa que dura, ja ni es nota. I no te perspectives de millorar sinó tot el contrari. Ara se senten qüestionats i responen de la pitjor manera possible que és amb la repressió.
La següent parada, si no passa algun fet extraordinari, serà la ultradreta.

En discrepe, Vicent:

Sempre m’ha esparverat quan comentes que l’estat “ha désser neutral” davant de qualsevol posició política.
Quan li digueren això a Juan Carlos I (Borbon y Borbon), n’eixí com una fona a aclarir l’error:

“¿Cómo voy a ser neutral, si yo soy el delantero centro del equipo contrario?”

Tu creus en això, però el pitjor, és que entabanes els nostres i teus compatriotes en tan infantil creença.

La mateixa creença que portà Oriol Junqueras – i tants com ell- a estudiar Catalunya (si menys no, el trosset eixe que va entre Alcanar i Llívia),
però no pas els seus enemics mortals.

Si no tenim sentit d’estat propi o d’estats propis (que és el meu deler) i voluntat de construir-lo no trobe el badall per on clavar la falca per obrir de bat a bat els estats que ens sotmeten. Anar de planyideres per la vida no millorarà el benestar dels nostres

Ni Lamarck, ni Niemöller, ni Mandela, ni Martin Luthern King.

Dubteu que cada nit algú del Deep State ve a vigilar-nos?

No tan sols això, sinó que els ciutadans d’aquell estat tenen més sentit d’estat que qualssevol d’ací. Ens sabem la “teoria” però la pràctica no,, et recorde/us recorde allò que fa anys poses d’exemple:

Per a fer-los seure – a negociar- només es fa quan estiguem ja fora. En 1898 Màdrix l’ofereix l’autonomia que els cubans reclamaven en 1892. I els cubans els digueren: “ara se la podeu ficar pel “ses” (és com diem a València, l’anus)”

PS: I la resta d’accions que no fem “estat/s” serà pegar palades a l’aigua i ser còmplices dels danys causats als nostres compatriotes, Vicent.

Vicent, em temo que l’estat, cap estat, no és neutral. Ni ho ha estat mai. En una societat dividida en classes socials, la neutralitat de l’estat és una entelèquia. L’estat i els seus aparells -judicial, militar, policial, ideològic, polític, etcètera- sempre estaran al servei de les classes dominants. Les quals evidentment tenen i poden tenir contradiccions internes, igual que les classes dominades. Però aquestes, unes i altres són contradiccions secundàries. La contradicció principal és entre les classes dominants minoritàries i les classes socials majoritàries i dominades.
Però vaja, no sé perquè t’ho explico. Tu ja ho saps perfectament des de fa temps.

La societat espanyola -molt ben definida com a panxacontenta- té els dirigents que es mereix.

Però, no ens hauria de preocupar més si nosaltres tenim els dirigents que ens mereixem?

(A Holanda, a Suïssa, suposo que a Dinamarca, Noruega, Finlàndia, fins a l’exemplar Canadà i Nova Zelanda, a tot arreu hi ha cadàvers a l’armari. Però això no treu que la pressió social perquè si es descobreixen “passin coses” a qui els amagaven és innegable. A Espanya, a Marroc, a Egipte, encara els promocionen. Senyors, no hi ha la perfecció, però on preferim viure, a Marroc, a Nigèria, o bé a Dinamarca o Nova Zelanda?)

Esborrona la ceguesa dels que dirigeixen l’estat, però encara esglaia més la indiferència d’uns ciutadans que mai han experimentat la democràcia autèntica. Perquè la democràcia s’aprèn dins d’unes estructures i unes institucions que li donen vida, i aquestes estructures i aquestes institucions s’anomenen estat, i eixe estat mai ha existit, ni en la seua vessant economica capitalista ni en la vessant social. Entr
e una i altres anem directes al penya-segat. El risc és gran.

No ho estem entenent bé…des de fa massa temps.
Qué n’esperaven? És la pregunta, doncs res, a la majoria els està bé. No sembla que gaire ningú se senti agredit

Què n’esperàvem, nosaltres? Que davant de tot això que sabíem, pq ells potser no ho saben, però de la matrexa nanera que el PSC sabia dels problemes d’adficció de Pastor, els catalans sabem de la repressió i el no límit de la pseudo-democràcia espanyola.

I que a hores d’ara, en comptes de plegar-nos per veure com ens guarim del càncer ( no del virus) tant Rufian, amb el seu to de vergonya alïena, con Torra, smb un to més contundent, però que es queda sol, estiguin pregant per tornar a seure a parlar…de què, amb aquedt titella…fa que tingiui més ganes cada dia de renegar dels neus, que m’han enganyat, que no d’un estat que no ha enganyat mai…tortutes, GAL, censura…

Ja n’hi ha prou. Més culpable que el botxí és el que s’ho mira i calla

El Desliz
Parece que un “desliz” es un error leve, no intencionado, causado generalmente por la falta de reflexión o de cuidado.

Quiero referirme a la censura instaurada en el imperio, con la disculpa de pretendidas o ciertas noticias falsas.

Visto lo visto ayer en el show de los “Jerónimos”, me aferro a la idea de que de “desliz” nada de nada.
Vayamos con la definiciôn paso a paso:

Error: Más que error es delito, utilizar fondos publicos y funcionarios para usos ilegitimos e ilegales.

No intencionado: Cuento chino. Estaba perfectamente pensado y meditado, formaba parte de una enumeración escrita. No confundía boli con lapicero. Había boli y lapicero.

Falta de reflexión o cuidado. Pues tampoco. Era una cuchillada “veneciana” en toda regla (ratificada con la filtración de los correos con las órdenes oportunas del día siguiente).

Estos “jueces despistados” no se han enterado que a los torturados en la “cheka central” ya les dicen, aquí olvidate de la constitución …
De aquellos lodos, estos barros.

El Caudillo Guapo y sus secuaces, no habian previsto, (esto si es falta de reflexiôn o cuidado), que cuando pides un marrôn a alguién, te conviertes en su esclavo. Todas las mafias cobran los favores que hacen.

El cierre del circulo: los pirómanos con gasolina. Los fascistas y sus secuaces, echándoles a la cara, a esta tropa temeraria, la gasolina prestada por su falta de escrúpulos democráticos, por su tentación autoritaria como manto que tape la desnudez de sus fracasos, el trilerismo de sus promesas rotas.

Confundir gobernar con ir “de mesas” o ir de “titulares”. Groucho Marx, de tí han aprendido? Tus chistes han copiado? Pues si no le gustan estos principios, pongo otros.

Después de oír, quién defiende la verdad, quién defiende la democracia, quién defiende la libertad de expresión, no sé si rebelarme, no sé si abandonar, o dejarme llevar por la melancolía …

No me puedo contestar: cómo es posible que a quién se pretende pogre, le hayan robado el discurso de esta manera, los fascistas y sus aliados.

La respuesta fácil, es de sacristía, antes la fe, que la evidencia. Pero antes que nada, hay que asumir las consecuencias de las palabras y los hechos de cada cual.

Ilmo. Caudillo Guapo, Ilmo Ayudante encoletado: los responsables de vuestros fracasos, los responsables de vuestras palabras y vuestros silencios sois vosotros. No le echéis las culpas al espejo de vuestra desnudez, ni al eco de vuestra miseria.

Sois los únicos culpables, aunque no se me oculta que recogeremos los cascos y pagaremos las cuentas de vuestros platos rotos.

S’enten perfectament el sentit de l’editorial. Sols observar que, per a que un estat sigui neutral, en un sentit democràtic i republicà, s’ha de contituir “neutral” i no és el cas. S’explicava a l’editorial d’ahir. L’estat espanyol és corporatiu i s’organitza des d’un poder central. Per això els partits polítics dits constitucionalistes també són centralistes i corporatius i es repartex i es dicta tot des dels centres de poder (… i una altra discusió seria a mida de quins interesos s’ha constituït així, discusió que introdueix n’Antoni Soy). Entenc que un estat que es vulgui neutral, idealment, hauria de donar, forçosament, més capacitat legal i d’autogestió als territoris, és a dir, als seus ciutadans (fins i tot en les funcions de redistribució i solidaritat econòmica per a garantir cobrir les necessitats bàsiques de la població). Tota forma estatal (política) que no es construeix des de baix, des de les unitats bàsiques de convivència i coevolució (municipis?, comarques?, … ) a partir de valors i drets democràtics i republicans compartits, acaba fent-se “no neutral” i incompatible precisament amb aquests valors i drets que fan possible la mateixa neutralitat democràtica (sigui quina sigui la part social dominant). Crec que aquest és el camí que hauriem de reforçar els països catalans quan es pensa en construïr un estat propi.

Gràcies Vicent de nou; si representants polítics catalans de ER i PDCAT sent coneixedor de la represio que fas esment, han pactat amb aquest partit franquista del PSO€ a Ajuntaments, Diputacio i Consells comarcals, sense cap escrúpol, a més ER a fet president el màxim representant de lo que denúncies i ara a més l’apalanca’n; Ja em diràs Vicent que farà la societat espaÑola i els seus polítics /partits, que els defineixes de panxacontentes amb mentalitat majoritàriament franquista.
Si fins ara hi ha una part significativa d’aquesta societat tenia penúries per sobreviure, a partit d’ara això serà l’hostia, per no dir pena.
Tenim molt mala peça en el taler, a la societat catalana i espanyola hi ha impregnada una cultura franquista; que buena es la alcaldesa que me da pan y el cura que me lo vendice

Antoni Soy i Joan Salabert ho diuen molt clar, un Estat neutral? ostres¡¡ això és una ingenuïtat tremenda, ni l’Estat Català ho serà, a no ser, com diu en Joan, que tingui contrapesos, és a dir, una forta estructura des de baix… , que controli els que ens acaben controlant, així com equilibrin estructures institucionals que s’acaben autonomitzant…. En tot cas, a mi el que més m’ha colpit fins el moment en tot aquest afer que assenyala en Vicent, són les declaracions d’en Jaume Asens, jope¡¡, Asens¡¡¡ defensant el portaveu, un general de la Guàrdia Civil, i amb l’argument que ens hem de defensar de les mentides i bulos que fan mal i desvirtuen la veritat….Clar¡¡¡, ingenuïtat? cooptació? entrega al Estat? derrota definitiva del pensament i propostes de Podem i Comuns? transvestisme ideològic-polític? col.laboracionisme amb el Règim del 78??? No sé què en pensar i creure a aquestes alçades. Però ho trobe greu, molt greu.

Ahir repassàvem quatre models de governança mentrestant vèiem que a l’Estat Espanyol en corresponien dos d’ells: model corrupció, model ús de la violència d’estat. El primer amb tasques de gestió ordinària i sempre buscant el manteniment i estabilització d’un model que va de dalt a baix ( la menjadora que deia aquell ) amb l’objectiu ben clar de mai mossegar la mà que et dóna de menjar. El segon amb tasques constituents, l’Estat no depèn del pacte social, ni constitucions ni punyetes, i aquí l’estructura és funció i servei dels “aporellos” de torn. I fins aquí tots estem d’acord, un acord històric que allunya qualsevol element conjuntural i ens mostra un model cada vegada millor escanejat i sense que poguem jugar l’aposta de cap reforma al cap del carrer. Quin és sínó el relat independentista? Un relat que pesa com una llosa i fa mal. Molt més en aquest entorn d’una pandèmia; la qual és al mateix temps un tema extraordinari i una qüestió de gestió quotidiana. De moment vèiem com l’Estat Espanyol resta destacat en les posicions de menys eficiència. No sembla pas que obtinguin cap assoliment satisfactori. Veurem quines contrapartides tindrà la cosa.

Ja han entrat a la darrera fase i nosaltres anem de mal en pitjor. Primer va ser la llei mordassa, després el grup investigador contra l’independentisme, després la col·laboració oberta i descarnada de la justícia, ara la presència de militars en l’òrgan rector de les estratègies anti coronavirus. Desenganyem-nos. Mentre una sola persona d’ideologia il·legal en la majoria de països democràtics sigui el nou dictador, ordeni el que han de fer els governs i domini tots els poders de l’estat, no en podrem esperar més que odi, errors absurds, misèria i darrerament l’assassinat de moltíssima gent per incompetència manifesta. Espanya està en plena autodestrucció, i el drac coronat ha decidit com a últim desig, que es vol immolar amb nosaltres … I Sant Jordi no hi és.

LAMARCK EN POLÍTICA

És del tot falsa com a ciència, però s’escau molt bé al tema d’avui.

La funció crea l’òrgan, però més avall diu que l’òrgan crea la funció (4 paràgraf). Bé, és igual, en tot cas l’editorialista afegeix que la funció un cop instal·lada es queda. Encara es deixa una premissa lamarckiana: la funció es transmet per herència biològica, ha, ha. Vist els botxins repressors ho sembla.

En tot cas la persecució de la dissidència ha fet la carta de presentació a les terres espanyoles. A veure si algun dia processaran a Sánchez o qualsevol opositor. És qüestió de temps…

Em temo, però, que el sermó de Martin Niemöller en comptes de ser llegir com una amenaç pels súbdits espanyols, en són també protagonistes de l’amenaça.

Recordem Ian Gibson: el feixisme és a les venes de milions d’espanyols. Amén.

PS. La neutralitat de l’Estat és una entelèquia que es queda només en la teoria que el justifica.

Vull fer una reflexió personal sobre el periodisme d’avui dia, i voldria que no t’ho prenguessis malament, Vicent.
Quan antany el periodisme es feia al carrer i a les redaccions s’hi anava per a picar a màquina les cròniques, o ni això, perquè no hi havia pas cap mes manera de fer-lo, el món era mes gran i el reporter en tocava una molt petita parcel·la.
Ara el mon s’ha enxiquit tant que el carrer pocs periodistes el trepitgen i els que ho fan, com en Quico Sallés, no cerquen una notícia, sinó que la “cobreixen” -mai mes ben dit- es a dir, tapen totes les noticies que un periodista del d’abans cercaria, per anar rodes de premsa, esdeveniments oficials ,i tot allò que fa el poder que mana i difonen els que voldrien manar, o sigui que els hi fan d’altaveu.
Això es el periodisme d’avui dia, i parlo del “bo”, del que vol informar i fer reflexionar, com el teu, com Vilaweb. Però això per mi no és periodisme sinó seguidisme de les notícies que generen els que remenen les cireres, i en el fons, intoxicació.
No se altra gent, però jo estic intoxicat dels monotemes, nomes faltava el virus per estar 24 hores al dia parlant del mateix. Portem anys i panys parlant del “procés” i tot s’acaba podrint, l’abundància no fa el desig, sinó que el fa l’escassetat; l’abundància a la fi provoca nàusea, atipament, indigestió, rebuig …i malaltia.
Estem malalts de notícies, mes exacte seria dir de a-notícies, de noticies que no ho son, de servilisme del que fan o deixen de fer els que son dalt del pedestal, això ens aborrallona com xais a la cleda i en el fons, penseu-ho-hi , als periodistes el poder us fa servir com a rabadans, bacivers, ajudants del Gran Pastor del ramat, i els mitjans que no estan a sou del poder, com vosaltres, caieu a la trampa de parlar del que el Gran Pastor vol que es parli.
Demanaria al meu diari i al seu i meu director un esforç per canviar la linia informativa, imaginació per desfer-se del dogal de la competència ferotge entre els mitjans, demanaria que ens proposés que hem de fer nosaltres els lectors per cobrir les necessitats econòmiques del mitjà, quan hi hem de posar perquè no sigueu esclaus de la competència, com podem desfer-nos entre tots del dirigisme informatiu, com podem anar mes enllà del dia a dia, com podem generar l’esperança que ara no hi es, generar idees, fer nous projectes, dic fer, perquè sinó estem perduts en el marasme, enllotats, i les arenes movedisses ens engoliran, lentament però indefectiblement.
Disculpa l’extensió, acostumo a ser el meu breu possible i ara no he trobat menys paraules per dir-ho

Potser aquest no és el lloc adhient, però m’ha semblat que ho havia de dir. Paraules de Roger Torrent, el president del “nostre! parlament avui a Catalunya Radio:
@RogerTorrent: “Si una Catalunya independent hauria combatut millor el #coronavirus? L’últim que demana aquesta crisi són plantejaments nacionalistes i els independentistes hem de marxar de discursos que tenen connotacions nacionalistes” @catalunya_nit http://catradio.cat/directe
O sigui:
“Esta guerra la ganaremos unidos”
Cap comentari.

Los balconazis, los cartelitos en el ascensor, los apor ellos, los policias frustados,tots aquets que tothom fà las cosas malament menys ells, aquets son gent de terennà dictatorial, i els trovem a partits de dretes i tambè de esquerras, hi han molts per tot arreu, i ara ho veiem, una coaliciò de dos partits PSOE-PODEM mes la ajuda de ERC.PNV,Bildu I altres mes petits van fer un govern de coaliciò que té un dictador que es dìu Pedro Sànchez, que arrastra als altres partits aprofitant una malaltìa escampada per tot el mon, parlar ara amb un socialista es rebre insults com, tu al que vols es que hagin molts morts, i coses de aquet tipus, contra el covid-19 tot val, jo ara pregunto als tres partits que tenim aqui, guanyem-podemos,psc i malauradament erc, no teniu res a dir? del psc no espero res, fà molts anys que no espero res de aquet partit que posa un batlle amb un problema greu de adicciò amb als vots del PP a badalona, per treure a una batllesa esplendida de Guanyem-Podem, no no espero res, pero Colau,Rufian no fareu res?vist lo vist está clar que no fareu res, per altre banda aquets partits com vox-ciutadans i PP, ja teníu la sopa que volian per al independentistas, peró a mes dos tazas. I a partir de aqui que?, doncs sortir al mes aviat posible de España, tenim que tornar amb mes força que mai per assolir l’independència i ser una naciò ja.

Si clar, però i vosaltres? que esperaveu?, “lo que mal empieza , mal acaba”, mireu el meu avi que era pagès, tenia mes sentit comú que molts dels polítcs i acadèmics que volten per aquests mons de déu. Perquè un estat sigui neutral, no hi haurien d’haver polítics professional, o com a mínim, no hi haurien d’haver partits polítics, si no individus amb vocació de servei a la ciutadania, i això es impossible dintre del actual marc electoral.
Per exemple quants polítics d’aquí i dallà s’han rebaixat el sou, en solidaritat amb el “poble”, que tan diuen estimar? Quines solucions donen aqui i allà, si t’infectes de collonavirus?, no solament no te’n donen cap, si no que les que funcionen les amaguen i persegueixen al qui les promociona, sense cap ànim de lucre:
https://dolcarevolucio.cat/language/es/portada/

Amb això les nostres autoritats sanitàries, son exactament igual, potser amb mes finor, però iguals. Veurem si en el futur, i tal com anem, els debats identitaris, es poden anar diluint, i passar a segon o tercer pla, o fins i tot desaparèixer, per altres necessitats mes lligades a la supervivència del dia a dia, i si això arribes, a les hores no s’aguantaria l’actual estructura de l’estat espanyol…però es que la nostra tampoc, com mes complex es un sistema, mes fràgil es.

Salut

Posdata: Alguns avui no us podeu queixar, doncs avui no he posat enllaços de “pseudociència”

Bé, ja tocava…es va començant a dir les coses pel seu nom, i ara sí que aquest maldit i maldito estat ezpañol, ell mateix s’anirà sorprenent d’on pot arribar la seva misèria. i com bé dius Partal, els que s’inflaven a cantar “a por ellos”, també.
Nosaltres els catalans, malauradament, tenim la pell dura i amb experiència, i ara els hi toca a l’Ezpaña sumisa, la que no pregunta, l’ezpaña xaieta, l’Ezpaña paràssita, que no entendran per què??
Doncs perquè mai el seu “estimat estat”ha sigut democràtic; ja els hi va anar bé tal com anaven…mirant a un altra lloc, sense problemes, molts…dients “somos apolíticos”, després patriotes…i ara????
Ara a passar per l’aro, perquè quan us preguntin: de quin color és el cavall blanc de Santiago, i ells no vulguin que digueu blanc, segur, segur, que direu el color que vol aquesta gentussa que mana.

S’han escrit molts comentaris sobre la editorial, que considero ben fonamentada: els espanyolets manipulats pel fosc poder de la oligarquia econòmica mitjançant un mitjans de comunicació mercenaris però no periodistes, han despertat/creat el monstre repressor i aquest se’ls girarà en contra.

I nosaltres aquí, als Països Catalans què?
Malmetent oportunitats.

I com és això?
Perquè no anem a una, el govern està afeblit per interessos particulars i partidistes d’ER (abans ERC), on l’únic objectiu del seu líder, l’Oriol Junqueras, és que ell i els seus acòlits governin una autonomia descafeïnada amb el permís dels amos del regne d’espanya.

Com si no s’entenen les paraules del covard (o botifler) President del Parlament que ha transcrit un altre comentarista i que em permeto copiar? :
“…
Catalunya Radio:
@RogerTorrent: “Si una Catalunya independent hauria combatut millor el #coronavirus? L’últim que demana aquesta crisi són plantejaments nacionalistes i els independentistes hem de marxar de discursos que tenen connotacions nacionalistes” @catalunya_nit http://catradio.cat/directe
O sigui:
“Esta guerra la ganaremos unidos”
… ”

Ni vol entrar perquè sap que no te arguments, en que hauriem de ser independents, reprodueix el que dirien els seus amos de Madrid. INDIGNANT!!!
Estem afeblits perquè ni ara ni a l’octubre de 2017 el govern de la Generalitat és una pinya.
Oi Oriol Junqueras?

De acuerdo con Josu Elorduy..
El miedo es el que extermina la libertad, nos detiene en seco… si yo no tengo miedo, tu no tienes poder y podré seguir avanzando, los pasos hacia adelante tienen un alto precio y desafortunadamente la ignorancia y mediocridad estan premiadas y son ejes vertebradores de felicidades etereas… estamos bien entretenidos por grandes hermanos, para qué pensar si te lo dan todo ideado? Qué esfuerzo horrible tener que reflexionar cuando para pensar no nos han educado… siempre impuesto los miedos como proyección mental. Pensamos para temer pensar en lugar de pararnos a pensar hacemos lo contrario, dejamos de pensar. No es el pensamiento que lo mueve todo? Pues pensemos para actuar ya que es algo que no hacen los temerarios.

Bé, a mi l’estat veí no m’interessa perque ja sabíem i sabem com les calce. Ara, allò que de veritat em fa patir és la traïció del representants catalans. A les properes eleccions, fem memòria i votem llibertat. Espero que Puigdemont, els signants de la declaració d’esquerres, Poble Lliure, Democràtes, sectors de Junts i d’ERC, i independents hagin aprofitat el temps per treballar junts en la creació d’una llista unitària i transversal per la instauració de la República. Aquests 2 anys i mig han servit per despullar tothom, aprenguem-ne!

Sr Partal, em sorprèn que el sorprengui que hi hagi qui es sorprengui. el famós sermó de Martin Niemöller va bé per refrescar la memòria, però aquí, precisament aquí, estem tots súper especialitzats com ningú al món, en el coneixement de com és, i com actua l’enemic. La pseudo democràcia del 78 va ser propiciada i acceptada per totes les forces legalitzades menys una, i la societat catalana per majoria, votant la Constitució.
Això no ens sorprèn, encara no ens coneixem prou, i no ens hem posat davant el mirall. I encara perdem el temps amb estúpids retrets entre nosaltres (Aznar?)

Vicent.

Espanya o el seu estat no poden ser neutres de cap de les maneres ni ho serà mai donat que una gran majoria de partits es van posar d’acord en acceptar (i potenciar) el franquisme integrat dintre de la constitució del 78.
Aquesta neutralitat és una de les fal·làcies amb les que insistentment fem adormir la consciència dels ciutadans demòcrates.
Vicent. Amb el teu mestratge ètic pots ser molt més astut amb les expressions que van consolidant una visió irreal de la realitat profunda espanyola.

Penso que, dient que l’estat espanyol ha de ser neutre, ens vas tancant a la gàbia d’hamster.
La teva ètica ha de complementar-se amb una visió realista de l’imperi espanyol.

Espanya no baixarà per una pendent com un gran tren sense frens perquè sap en quina mida justa ha d’emprar la repressió.
Nosaltres, encara ara, no estem a un pam de la independència perquè la nació borbonica és sabia en maldat.

Necessitem el teu mestratge però transformat amb un realisme alliberador. Realisme que et fa por d’acceptar.

No ens equivoquem. La societat espanyola molt majoritària té una mentalitat totalitària i autoritària, el resultat de l’enquesta de fa uns dies així ho demostra. Forma part del seu ADN. Demostrat per la història, amb Espanya no cal comptar, l’única solució és fugir, és la independència, per això no hi ha déu que entenga la política d’ERC. Ens cal una candidatura transversal encapçalada per Puigdemont que pose en vigor la declaració de la independència congelada des d’octubre de 2017. Al marge, algú sap qui és el responsable del “silenci” de TV3 respecte del MHP Puigdemont? Fa uns dies en el TNvespre el locutor Cruanyes en referir-se al president ho va fer amb un simple “Puigdemont”, ni president, ni ex-president…i era per explicar que un tribunal de Bèlgica havia denegat investigar Larena…I de Preguntes Freqüents què em dieu? Jo he deixat de mirar-lo…

No m’interessa Spagna. Per culpa del que passa allá ens distraiem de l’objectiu.
Posem-nos les piles, fem neteja a casa nostra i marxem. Fora ERC, fora Comuns, fora TV3 i totes les institucions infiltrades d’autonomistes.
Candidatura transversal (fotem-la d’un bon cop, coi!) i Puigdemont aixeca la declaració d’independencia. I des de l’exili, ja des d’ara haurien de començar a demanar “diplomaticament” ajuda al món i avisar-los que el proper cop anirem fins al final.
Hi haurà repressió? Si. I qué? Que potser ara non n’hi ha?
Però finalment el món la veurà.

El problema de fondo de España es que no hay, ni ha habido, y creo que ya es tarde para que en el futuro lo haya, una cultura de la palabra como medio de conversar, comunicar, dialogar y no como instrumento para tirarse los trastos a la cabeza, como arma arrojadiza. Es una nación, para bien y para mal, muy visceral, primaria, muy de “por mis ovarios” o por “mis cojones” que para eso son los míos. A veces aciertan y las más, la gran mayoría de las veces no.

La nación española es un país atípico en Europa y lo es incluso en el panorama de los países europeos, digamos, del área mediterránea. Portugal, Portugal es un país eminentemente discreto, un país que desde los tiempos de Salazar (a quien tumbaron sin transición alguna) optaron por la discreción, algo así como que, tenemos 365 recetas de cómo cocinar bacalao y con eso nos basta. No queremos hacer más ruido del necesario. Portugal lidió la crisis de 2008 de manera muy diferente a la de la nación española y, esta, la del coronavirus, también. Italia, Italia siempre dividida entre su norte y su sur, es el país de la teatralización operística, el país en el que todo es excusa para dar lugar a un espectáculo, más o menos logrado, pero siempre espectáculo. En Italia un macarrón es, al igual que un Lamborghini diseñado por Pirifarina, una oda al narcisismo, ellos viven entre la estética macarronil y la automovilística. Grecia, Grecia, cuna de la democracia (la democracia de mis … narices porque, ya en aquellos tiempos, aquella democracia excluía de entrada de estatus de ciudadano a todas aquellas gentes imprescindibles para el debido funcionamiento del sistema, los currantes, algo que no deja de ser curiosamente similar a lo que ocurre en nuestras democracias ahora, solo que, ahora, los imprescindibles tienen la convicción (diría yo que sensación) de que escogen su destino porque meten un papelito en una urna cada 4 años, es decir, que votan. Grecia, tras el atraco a mano armada del que fueron víctimas por parte de los hombres de negro en la crisis de 2008, gestionan lo del coronavirus de otra manera y los griegos ya están curados de espanto, me refiero a las gentes no a los Tsipras (e incluso prófugos como Varoufaquis) de turno. No esperan nada, viven la cosa con resignación, parsimonia y tratando de que esta tormenta, una más, escampe.

El nacionalismo español es otra cosa. El nacionalismo español sigue, erre que erre, con la gloriosa batalla de utilizar la palabra, no como instrumento de conversación, diálogo y comunicación y menos de alcanzar soluciones, sino como arma arrojadiza.

¿Por qué?

Porque no tiene nada más que ofrecer que la bronca y en el mejor de los casos, el jolgorio.

No es que lo diga yo, es que ya lo decían sus propios pensadores, intelectuales, hartos de vivir en tanto despropósito. ¿Por qué Berlanga solo podía ser español, a lo sumo italiano, y no sueco? Porque el nacionalismo de España es único. Sí, es verdad, Bergman, el sueco, también se las traía a su manera, pero por lo menos tan solo reflejaba un malestar “existencial” de la sociedad sueca, Berlanga, él, describía, el cachondeo nacional español.

Ocurre que ese cachondeo ya no hace gracia ni al apuntador. Me atrevo a decir que ya no le haría gracia ni al propio Berlanga.

Bé i ara què fem els independentistes catalans?

En la meva humil opinió, baixar-se del “guindo”, i fer, ara que tenim més temps per a pensar, una neteja no a casa aliena sinó a la nostra.

Salut i República de Catalunya

comentari al Carles Farre…
La supervivència del dia a dia es precisament el tema identitari, es a dir, el fet de que existeixen diferents culturas, company. La supervivència dels pobles i les seves propias cultures i el poder prendra les propias decisions es tema vital. Vosaltres per mí sou Països Catalans. Cada cultura naix de la adaptació del ésser humà al trocet del planeta Terra nostra, a on s’instala i fa casa seva. Tot i que amb un evident no radical a la discriminació de ningú. Tothom benvingut per conèixer-ens i saber com entenem el món en aquests indrets, llocs pobles-nació amb la seva identitat com a tal, amb aquesta natura, clima, llengua, filosofía de vida, etc…perque s’ho aprengui a estimar i compartir. Aquest es el meu cas amb la catalanitat. Stop colonialismes de tota mena i prou. Hauría de entendre’s facilment, però hi han motius molt poc legítims que ho impedeixen; es van inventar el dret de conquista i… au, alguns a fer de les seves…!!! I per cert, fa molt de temps que al nostre botiquí de casa
tenim dióxid de cloro per molts usos i per tant, vivim tranquils adins d’aquesta pandemia. També tinc en molta estima els consells d’en Josep
Pámies com a guia de salut. La nostra ” Ama lurra” ( mare terra ) ens procura gran varietat de plantes medicinals per curar els nostres mals ( no tots ) i tot i que un dels meus germans es metge, tinc molta confiança en les plantes. ( i no sempre amb les farmacèutiques ).

Hem de tenir-ho tots clar: sols el poble salva el poble. I ho dic per a nosaltres els catalans. I potser pels bascos. La resta de la població de l’estat ha travessat l’horitzó de successos més enllà del qual no hi ha salvació possible. I dels polítics, seus i “nostres”, només m’atreveixo a salvar a la bona gent de Waterloo, que fan el que poden amb els seus encerts i errors. Jo no em penso molestar a anar a votar. De fet, aquest desastre ja no s’arregla votant, simplement perquè no hi ha ningú votable. El que he dit un cop: autoorganització no jeràrquica, no seguir líders, atrevir-nos a pensar pel nostre compte i a informar-nos el millor possible i de manera activa. Quatre polítics i famosos allà dalt no ens arreglaran res.