Què li ha passat a la coalició A la Valenciana?

‘111.000 vots d’EUPV que a les eleccions passades van anar a la paperera ara serviran per a mirar d’obtenir un resultat millor’ deia el cap de llista d’A la Valenciana, Joan Baldoví, en una entrevista a VilaWeb. La coalició formada per Podem i Compromís s’acabava d’aliar amb EUPV –que el 20-D s’havia presentat bo i sola–, per erigir-se en primera força del País Valencià i desbancar el PP. Però res més lluny de la realitat. A la Valenciana va fer figa i les sumes de vots previstes es van esvair.

Fem-hi una repassada. Les xifres jugaven clarament a favor de la coalició valencianista. Compromís-Podem havia obtingut 673.000 vots el 20-D i EUPV 111.000, sense arribar al 5% mínim per a tenir un diputat. A la Valenciana, doncs, volia sumar forces, disposada a aconseguir 780.000 vots. Per si fos poc, els sondatges abonaven aquesta tendència i els situaven com a primera força amb intenció de vot per sobre el PP. Alguns altres, com aquest, li donaven 11 diputats.

Però a les eleccions les matemàtiques no funcionen i la coalició, tot i comptar amb aquesta ‘bossa de vots’ que deia Baldoví, en va perdre 20.000. Per què? N’hi ha cap explicació?

El mite de les aliances
La llei electoral convida a fer coalicions per a beneficiar-se de la desviació que origina la distribució d’escons de la regla d’Hondt, que beneficia les majories. Tanmateix, el periodista Juli Esteve defensa que aquesta fórmula no suma, sinó que acaba restant. N’esmenta alguns precedents: ‘No va sumar l’acord entre el PSOE de Joaquín Almunia i la IU de Paco Frutos el 2000, i el 2007 l’aliança entre el Bloc i EUPV va restar’. També recorda que l’aliança entre Compromís i Podem el 20-D tampoc no fou un èxit. A les autonòmiques les dues formacions havien sumat el 29% dels vots, però després d’ajuntar-se per a les eleccions espanyoles van quedar-se en un 25%. ‘El mite de la unitat de l’esquerra pesa molt’, rebla Juli Esteve.

La fórmula de la coalició, també la qüestiona la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: ‘El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas.’ Aquest és l’efecte que a vegades produeixen les coalicions, car desperten enemistats i tírries antigues entre partits.

Cal recordar que l’aliança amb Podem va tenir ferms opositors dins Compromís, sobretot aquells que discutien que fos una opció netament valencianista. ‘Estic segur que molta gent del Bloc no ha votat A la Valenciana perquè no acceptava l’acord’, diu el sociòleg i periodista Francesc Viadel. Tampoc no hi va ajudar que els diputats de Podem abandonessin la coalició quan van veure que era impossible de formar grup propi, un gest que va molestar Compromís. ‘No haver pogut fer el grup propi va decebre molt. La gent es va sentir enganyada’ diu Iglesias.

Però, a banda el problema genèric que pot tenir una coalició, els dos principals actors, Podem i Compromís, també en tenen una part de culpa. El model que proposaven, ‘a la valenciana’, era precisament el model que tots els líders desmentien que pogués ser viable per a formar govern. ‘Sánchez deia que no pactaria amb Iglesias, i Iglesias venia a dir que ell li passaria davant. Crec que l’electorat tenia la sensació que la via d’esquerres era blocada’, diu Adolf Bertran, periodista d’Eldiario.es.

Torna el PP
Al País Valencià el gran triomfador de les eleccions va ser el PP, que després de veure com l’esquerra li guanyava molt terreny el 20-D, diumenge va tornar a agafar alè. Va obtenir 100.000 vots més i 13 diputats, i es va consolidar com a primera força. Aquesta recuperació l’explica Juli Esteve: ‘De primeres, el fracàs del primer intent d’investidura per part de l’esquerra. I també el discurs de la por que ha sabut inculcar el PP, que ha coincidit amb una notícia d’impacte, el Brèxit, que convida a escollir opcions conservadores.’

Vegeu al mapa la variació de vots d’A la Valenciana respecte del 20-D: