‘Que la legislatura s’acabi amb un debat sobre la independència serveix perquè els grups es defineixin’

Avui es farà el darrer ple de la legislatura al congrés espanyol, i s’hi debatrà una moció d’Esquerra sobre el procés cap a la independència. En el text s’insta el govern espanyol ‘a reconèixer la voluntat majoritària del poble de Catalunya, expressada a les eleccions del 27-S, de constituir-se en un estat independent’. També li demana de ‘comprometre’s a negociar amb Catalunya durant el seu procés d’independència’. El diputat d’ERC Joan Tardà ha dit a VilaWeb que la moció serviria sobretot perquè els grups parlamentaris es manifestessin sobre el procés català.

—El fet que es debati al congrés espanyol una moció sobre la independència ja ho considereu una victòria?
—Sobretot té un interès superior el fet que sigui el darrer debat de la legislatura i la darrera votació. Després de quatre anys d’intentar-ho al congrés espanyol; després d’haver-se negat –el PP i el PSOE– dotze o tretze vegades a debatre-ho; després d’haver reclamat –el grup d’Izquierda Plural, d’ERC i CDC– l’exercici del dret de decidir a través d’un pacte perquè fos possible un referèndum; després d’haver vingut uns comissionats de Catalunya a reclamar-ho; després de tot això, que la legislatura acabi amb un debat i una votació en què tots els grups parlamentaris hagin de prendre posició és com la ‘foto finish’ de les curses de llebrers. Haver arribat a aquest cul-de-sac és una de les raons de la desafecció ciutadana respecte del PP, més enllà de les seves polítiques reaccionàries en l’àmbit social.

—Espereu una resposta molt visceral del PP, i també del PSOE, quan insteu el govern espanyol a reconèixer la voluntat majoritària de Catalunya de constituir-se en un estat independent?
—Nosaltres voldríem un vot favorable de totes les forces nacionalistes i d’esquerres. Jo m’adreçaré als grups parlamentaris demanant solidaritat i compromís amb la voluntat democràtica de Catalunya. Cap força política no podrà dir que no li hem demanat responsabilitat i respecte a la majoria del poble de Catalunya. Difícilment els grups parlamentaris podran dir que no se sentien cridats i interpel·lats i d’alguna manera instats a ser còmplices, deixant de banda si estan d’acord o no amb allò que proposa la moció, que té dues paraules clau: negociació i reconeixement. Un reconeixement del resultat majoritari de les eleccions, cosa que vol dir que hi ha un mandat democràtic. I diàleg per a instar el govern espanyol o el que vindrà a negociar el procés d’independència.

—També insteu que es comprometi a negociar amb Catalunya durant el seu procés d’independència. Amb aquest punt de la moció, el vostre objectiu és posar en evidència la voluntat que no volen negociar?
—Volem posar en evidència que quan hi ha un mandat democràtic hi ha obligació de complir el full de ruta, amb un seguit d’actuacions que ens porten a un procés constituent d’un estat. Aquesta és la voluntat democràtica del poble de Catalunya i, en vista d’això, ells poden actuar democràticament i dialogar per reconèixer la veritat o bé ‘tanques i tricorni’. Què decideixin. Votar a favor del diàleg vol dir bandejar l’opció de recórrer al tricorni.

—Us agradaria continuar formant part del grup d’ERC, o de la coalició Junts pel Sí en cas que es repetís, al congrés espanyol la pròxima legislatura?
—Aquest debat encara es fa i no formo part de cap mena de taula en què es negociï això. No tinc cap mena de títol per a poder respondre, no és que amagui res.

—Però personalment voleu continuar?
—T’asseguro que, encara que pugui semblar una resposta hipòcrita, no ho és. En el meu cas, com crec que en la majoria de casos, la qüestió personal és molt secundària. Vull que les coses surtin bé. La resta, tot és molt secundari i encara més en aquest moment.