05.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 06.03.2024 - 11:37
Clara Ponsatí i Jordi Graupera ja han anunciat que presentaran un nou projecte polític –de moment es coneix amb el nom d’Alhora– la diada de Sant Jordi. No ho han explicitat, però sembla natural de pensar que es presentaran a les eleccions autonòmiques, les convoque quan les convoque el govern.
Per una altra banda, justament aquests dies, els socis de l’Assemblea Nacional Catalana voten si donen suport o no a la creació de l’anomenada Llista Cívica per la Independència. La setmana vinent sabrem quina decisió han pres i si és positiva s’engegarà immediatament el procés de creació d’una nova candidatura electoral independentista.
En poques setmanes, per tant, es pot confirmar la presència a les urnes, a les eleccions autonòmiques, de cinc candidatures independentistes diferents, dues de les quals noves.
Hi ha gent que ho troba una barbaritat, això, i una mostra de la deriva negativa del moviment independentista, per la divisió de vot que se’n pot arribar a derivar. És un risc evident que no pot negar ningú. Però la pregunta, a parer meu, no és aquesta.
La pregunta, crec jo, és més aviat la contrària: com és que amb tres candidatures independentistes de perfils tan diferents no n’hi ha prou, no n’hi ha hagut prou, per a encabir-hi la diversitat del moviment?
Si les noves candidatures aconseguiran cap resultat remarcable o no –entrar al parlament–, s’ha de veure. Personalment, no crec que siga gens fàcil. Però, ara com ara, el fet que hagen aparegut demostra que hi ha un sector de gent que se sent desatès, electoralment parlant.
I, de fet, les dades són ben clares. Si comparem les eleccions del 21 de desembre de 2017 amb les darreres eleccions espanyoles, tant Esquerra com Junts tindrien avui més ex-votants que no pas votants. A banda el fet que els resultats del Primer d’Octubre i del 21 de desembre de 2017 demostren estatísticament que hi ha un grup d’electors, gens negligible, que no havia votat mai fins llavors i que no hi ha tornat mai més.
Tanmateix, més enllà de les xifres, el fet important és el projecte. Els partits independentistes són ací per a aconseguir la independència, per a fer efectiva la independència proclamada l’any 2017. I crec que tothom veu que no hi ha unanimitat sobre com s’ha d’assolir. Ni de bon tros. Més aviat al revés: hi ha camins que ja són incompatibles. I un moviment, com pot resoldre una divergència d’aquest nivell? A mi no se m’acut cap manera més raonable que amb el vot.
En un moment de tanta confusió com l’actual, donar la veu a la gent em sembla el pas més sensat. Perquè, amb el seu vot, els ciutadans, els ciutadans independentistes, aclariran el panorama polític i l’actualitzaran. Sabrem quina és l’escena avui. Potser revalidaran la feina dels partits clàssics. Segurament triaran entre ells i desempataran l’actual relació de forces, enfortint-ne un. Pot passar que avalen projectes i idees nous. Segurament hi haurà una mica de tot.
El preu, i més val que ho assumim sense complexos, serà crear més divisió que la que ja tenim. Però estic convençut que, per damunt d’aquesta divisió, serà molt important d’aclarir cap a on anem i amb quins instruments prefereix d’anar-hi la gent. Que no seria, i em sembla que en això molta gent devem estar d’acord, poca cosa.
PS1. Anna Zaera entrevista avui Eva Baltasar, un dels grans noms de la literatura catalana actual, que acaba de publicar Ocàs i fascinació: “Jo en una altra vida vaig ser monja“.
PS2. La situació és complicada, però la societat va reaccionant. I una prova digna de ser coneguda és la lluita d’un grup de famílies de Vic per capgirar la segregació lingüística en un dels centres més complicats de la ciutat. El reportatge l’ha fet Emma Granyer.
PS3. Demà, dijous, farem a Palma la segona sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb d’enguany. La reunió és a Ca n’Alcover (Sant Alonso, 24) i començarà a les 19.00. Hi sou convidats.
PS4. Després de la posada en funcionament de VilaWeb Àudio i el nou sistema de comentaris de les notícies, hem començat a rebre els vostres comentaris i a millorar el servei. Per exemple, ja torna a ser possible de fer els comentaris en un període de setanta-dues hores després de la publicació.
