Què implica rebre un indult?

Els ex-presidents del parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert van registrar ahir una sol·licitud d’indult per a la presidenta Carme Forcadell. És la segona petició d’aquesta mena que es presenta per als presos polítics: el 15 de juny, la Unió General de Treballadors de Catalunya ja en va registrar una per a la consellera Dolors Bassa. Tanmateix, la qüestió de l’indult com a via de sortida de la presó ha suscitat divergències d’ençà que el Tribunal Suprem espanyol va fer pública la sentència del judici contra el procés. La majoria dels presos, per exemple, s’hi han oposat, sovint amb vehemència.

El vice-president Oriol Junqueras el va refusar, contundent, en una entrevista a Nació Digital: ‘L’indult se’l poden fotre per on els càpiga’. En una entrevista a El Periódico, el conseller Raül Romeva va dir, sobre l’indult de Bassa: ‘És un plantejament legítim que ella cregui que el seu paper és treballar des de fora de la presó. Però la solució al problema no és l’indult.’ I en declaracions a TV3 va afirmar que ell no demanaria perdó. Jordi Cuixart va afirmar al diari britànic The Sunday Times que el refusaria, l’indult: ‘Seria com reconèixer que sóc culpable d’alguna cosa, i jo no ho sóc.’ I Jordi Sànchez, en un article a VilaWeb, afirmava: ‘Ni demanaré ni promouré, directament ni indirecta, cap indult.’

Són una mica diferents els casos dels consellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que han renunciat a demanar l’indult per iniciativa pròpia però no s’han mostrat contraris a l’opció que algun tercer faci la sol·licitud en lloc seu. Turull va explicar a RAC1 que no hi renunciaria si aquest fos el cas, i Rull va dir a la mateixa cadena: ‘Si algú el demana, no diré que no, però hi ha un element bàsic: mai no renunciaré a defensar el que vaig fer aquells dies d’octubre.’ Forn va explicar a VilaWeb: ‘L’indult jo no el demanaré. Si algú el demana, veurem amb quines condicions, perquè jo no demanaré ni permís ni perdó. Nosaltres hem optat per la via de l’amnistia, però si he de complir la pena la compliré.’

Què és un indult?

Les diferències entre indult i amnistia a què feia referència Forn són determinants. Quan es declara una amnistia, els afectats són exonerats del delicte que la justícia els havia atribuït i, en conseqüència, exonerats també de la pena, que no han de complir. L’exemple més conegut a l’estat espanyol és la llei aprovada per Adolfo Suárez el 1977, que deixava sense vigor la majoria de delictes polítics comesos abans del 1976, de manera que permetia d’alliberar bona part dels presos polítics, però també anul·lar la responsabilitat penal dels crims del franquisme. L’amnistia l’ha d’aprovar el congrés espanyol, cosa que, en el cas de la causa contra el procés, situaria el PSOE en una posició més delicada que no pas l’indult, que depèn exclusivament del Ministeri de Justícia.

En el cas de l’indult, es declara extingida la responsabilitat penal dels afectats, que ja no han de complir la pena, però no els és retirada l’atribució del delicte. Els presos continuarien essent considerats culpables per a la justícia espanyola, però no haurien de complir condemna i podrien sortir de la presó definitivament. En gran manera, la tesi dels presos polítics que s’hi han oposat és que, si accepten un hipotètic indult, accepten els delictes pels quals varen ser empresonats. Tanmateix, entre els requeriments per a sol·licitar-lo no hi ha en cap cas que l’afectat hagi de reconèixer culpabilitat ni penedir-se dels fets pels quals fou condemnat.