05.04.2018 - 20:29
|
Actualització: 05.04.2018 - 20:49
El jutge del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein ha descartat que Carles Puigdemont hagi comès un delicte de rebel·lió perquè no hi ha vist violència, l’element que tant en el codi penal espanyol com en l’alemany és imprescindible per a imputar aquest delicte. Concretament, el concepte que recull el codi penal és ‘alçament violent’. A més, ha decretat llibertat sota fiança de 75.000 euros mentre examina si Puigdemont va cometre un delicte de malversació, pel qual sí que en concediria el lliurament a Espanya.
La decisió del jutge alemany desmunta la tesi del Tribunal Suprem espanyol i del jutge Pablo Llarena, que en les seves interlocutòries ha construït un relat artificial per justificar els processaments per rebel·lió i els empresonaments dels dirigents polítics i socials de l’independentisme. Espanya pot jutjar els dirigents de l’independentisme per rebel·lió quan la justícia alemanya ha descartat que el màxim dirigent, Puigdemont, hagi comès aquest delicte i hagi negat que hi ha hagut violència? Descartada la rebel·lió del president, el relat de l’estat espanyol –el PP, el PSOE, Ciutadans, la fiscalia i el Suprem– i dels mitjans de comunicació afins a la repressió es posa en evidència.
El Suprem pot jutjar els presos polítics per rebel·lió, però la decisió de la justícia alemanya pot tenir implicacions en el futur, quan la causa arribi als tribunals internacionals. A més, empeny a un atzucac l’euroordre contra Puigdemont, atès que la que es va dictar quan el president era a Bèlgica va ser retirada pel temor que la justícia belga descartés precisament el delicte de rebel·lió. El dubte és ara si Llarena retirarà o mantindrà l’euroordre contra Puigdemont i la resta d’exiliats.
La justícia alemanya pot marcar el camí de les decisions que prenguin els tribunals de Bèlgica, Escòcia i Suïssa. Les acusacions de rebel·lió contra Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira poden restar descartades com la de Puigdemont. Fonts de la defensa de Puigdemont havien expressat prudència per la decisió de la justícia alemanya, mentre que consideraven que hi havia més garanties d’èxit per a la resta d’exiliats, especialment a Suïssa –que ja va advertir Espanya que no extradia persones per delictes polítics– i Bèlgica.
Encara pot ser extradit per malversació
En cas que Puigdemont fos extradit per malversació –malgrat que el govern espanyol va descartar que s’haguessin destinat diners públics a l’organització del referèndum–, el Suprem només podria jutjar-lo per aquest delicte. En el judici, s’hauria de provar que efectivament hi ha hagut malversació. En aquest cas, les penes oscil·len entre tres anys i sis anys. En canvi, la pena per rebel·lió pot arribar a trenta anys.
La defensa de Puigdemont pot argumentar que Espanya persegueix el president per motivacions polítiques i que a l’estat espanyol no tindria un judici just. La llei d’extradicions alemanya impedeix de concedir-ne cap si hi ha una persecució política sobre la persona afectada. El recorregut judicial pot acabar al Tribunal Constitucional alemany i fins i tot al d’Estrasburg.
Més informació:
