18.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 18.07.2024 - 21:44
The Washington Post · Will Oremus
Elon Musk ha donat suport públic a Donald Trump, la qual cosa planteja preguntes sobre la imparcialitat de la seva plataforma de xarxes socials, X.
Fa quatre anys, els consellers delegats de llavors de Twitter, Jack Dorsey; de Meta, Mark Zuckerberg, i de Google, Sundar Pichai, van ser convocats a una sèrie d’audiències al Congrés dels Estats Units per a testificar sobre la gestió de les seves plataformes durant les eleccions presidencials del 2020.
Els dirigents republicans, inclosos els senadors Lindsey Graham i Ted Cruz, van pressionar aleshores els caps de les xarxes socials acusant-los de tenir un biaix anti-conservador, acusació que tots tres van negar vehementment.
Amb les pròximes eleccions presidencials a l’horitzó, Dorsey ja no hi és i Twitter ara es diu X i el seu nou propietari ha abandonat qualsevol pretensió d’imparcialitat personal. Elon Musk va dir el cap de setmana passat que donava “suport total al president Trump” i, segons uns quants informes, es prepara per donar grans quantitats de diners a les organitzacions pro-Trump.
L’emergència de Musk com a principal partidari de Trump presenta algunes preguntes sobre el paper que X podria tenir en les eleccions del 2024.
Ja de bon començament, l’oferta de Musk per prendre el control de Twitter i ser-ne l’amo va ser motivada per la seva oposició a les polítiques de moderació de continguts que havia instaurat la plataforma. I les seves polítiques a X han reflectit una clara inclinació cap a la dreta política. Això podria suggerir que el seu suport obert a Trump no canviaria gaire.
Però, tot i l’especulació sobre els possibles biaixos de les grans tecnològiques en el passat, aquestes seran les primeres eleccions presidencials americanes en què una gran plataforma de xarxes socials estarà controlada per un aliat públic d’un dels candidats. I aquest candidat, Trump, resulta que ha violat tan sovint les normes de les plataformes de les xarxes socials que totes el van acabar fent fora.
Meta, YouTube i X ja han reinstaurat els comptes de Donald Trump que havien tancat en el seu moment. Meta va dir divendres de la setmana passada que ja no supervisaria de prop el compte de Trump per futures violacions, cosa que dóna a l’ex president carta blanca per a dir allò que vulgui.
Ara fa tan sols dos anys, quan els seus comptes havien estat clausurats, no era gens clar si Trump tornaria a poder fer servir mai les xarxes socials convencionals per impulsar la seva candidatura. Ara la pregunta és si tornarà a ser sancionat per les seves publicacions, com en el passat, o no.
Tot i que X ha retirat algunes polítiques de moderació de continguts sota el mandat de Musk, la seva política d’integritat cívica encara prohibeix oficialment algunes formes de desinformació sobre les votacions. Ara bé, Musk té un historial d’haver canviat les regles de l’empresa quan li ha convingut.
El seu compromís amb Trump planteja ara la qüestió de si Musk podria alterar les regles del joc per afavorir el seu candidat preferit. X no ha respost a la sol·licitud de comentari del Post sobre si mantenia el compromís amb la imparcialitat.
En realitat, Musk també podria impulsar Trump sense haver de canviar cap regla, simplement fent servir el seu compte, segurament el més influent a X, per amplificar els missatges de Trump i els seus partidaris.
Els dies posteriors a l’atac contra Trump en un míting, Musk va promocionar X com la font principal de notícies sobre l’incident, tot instigant els usuaris a abandonar els mitjans de comunicació convencionals i confiar només en la seva plataforma per a informar-se. La plataforma es va omplir d’afirmacions infundades després del tiroteig. Musk mateix va afavorir que es desencadenés una discussió clarament tendenciosa sobre si el Servei Secret havia decebut Trump prioritzant la diversitat en les seves files i acceptant dones en la seva escorta.
Dilluns, Musk va afirmar que “els mitjans tradicionals són una màquina de pura propaganda”, mentre que X és “la veu del poble”.
I aquesta és una retòrica que coincideix amb la caracterització que Trump fa dels mitjans com a “generadors de notícies falses”, una línia d’atac que sovint fa servir per esquivar o distreure l’atenció dels seus problemes.
“Les teories de la conspiració difoses a les xarxes socials animen els partidaris de Trump a rebutjar tot això que en diuen l’elit”, diu Tom Joscelyn, investigador sènior del fòrum Just Security i redactor principal de l’informe del comitè selecte de la Cambra dels Representants encapçalat pels demòcrates sobre els fets del 6 de gener de 2021. I continua: “Per això no és sorprenent que Musk comparteixi sovint teories de la conspiració que pretenen de soscavar la confiança del públic en les institucions i la democràcia.”
“Per exemple, Musk encara repeteix afirmacions desmentides sobre l’existència d’un gran nombre de votants il·legals a Arizona”, diu Joscelyn, en referència a una teoria infundada que Trump ha fet servir sovint d’ençà de la seva derrota el 2020. “A mesura que ens acostem a les eleccions, podem suposar que X, i Musk mateix, ens inundaran d’aquests tipus d’afirmacions falses”, afegeix.
Però fins i tot mentre les xarxes socials convencionals ara semblen alineades amb Trump, hi ha una figura clau que roman en gran part absent: Trump.
Després d’haver estat expulsat de les grans plataformes, Trump va llançar la seva pròpia xarxa social, Truth Social. D’ençà de llavors, l’ha feta servir com el seu principal megàfon en línia, tal com havia fet abans amb Twitter.
La xarxa i la seva empresa matriu, Trump Media, han tingut molts problemes legals i financers, i en un moment donat Trump fins i tot va preguntar a Musk si li interessava de comprar-la. Però una recent entrada de diners de grups inversors ha reforçat la seva fortuna.
Tot i que X va reinstaurar el compte de Trump el novembre del 2022, només hi ha publicat una vegada d’ençà de llavors.
Persones pròximes al candidat han explicat al meu company Drew Harwell que Trump pensa que reprendre l’activitat completa a X podria fer perillar Truth Social, que té com a principal atractiu el seu compte.
Fins ara, doncs, sembla que prioritzar el seu negoci per sobre del potencial d’arribar a una audiència molt més àmplia, com la que representa X. Mentrestant, una xarxa d’aliats de Trump ben organitzats i actius a X s’assegura que els seus missatges encara s’hi facin sentir.
Tant si Trump torna a X del tot com si no, l’abraçada pública de Musk a la seva candidatura generarà un gran dubte sobre els biaixos polítics de les grans tecnològiques. Fins al punt que Evelyn Douek, professora de la Facultat de Dret de Stanford, ja fa broma en el sentit que potser veurem aviat els estats demòcrates intentant de regular el biaix conservador de les xarxes socials de la mateixa manera que Texas i Florida han intentat de fer-ho, queixant-se del biaix esquerrà.
Això s’explica perquè, en realitat, “el poder enorme que aquestes empreses privades (i el grapat de multimilionaris que les dirigeixen) tenen sobre l’esfera pública és una qüestió política important, independentment de quin sigui el partit que votes”, diu.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
