Foc molt a prop de Txornòbil: quin perill real hi ha?

D’ençà del 3 d’abril, un incendi ha arrasat més de tres mil hectàrees a la part oest de la zona d’exclusió de vida humana que envolta Txornòbil, la central ucraïnesa on fa trenta-quatre anys hi hagué l’accident nuclear més greu de la història. El foc encara hi crema descontrolat, molt a prop dels dipòsits de residus radioactius. Uns cinc-cents efectius dels bombers ucraïnesos, cent vehicles i desenes d’helicòpters i hidroavions treballen sense parar per evitar que les flames travessin el perímetre. Ahir al matí, el govern ucraïnès va assegurar que ja tenia el foc controlat, però tots els recursos mobilitzats es mantenen a lloc per evitar que es revifi.

Les autoritats científiques ucraïneses han detectat fins ara un augment de la radioactivitat pel fum que ha causat el foc, ara que els nivells se n’havien reduït, després de l’accident del 1986. Diversos indicadors han registrat xifres de radiació que s’han arribat a multiplicar per 16,5 en alguns punts. I el fet més preocupant és que aquest fum tan nociu podria traslladar-se a territoris habitats. La central elèctrica nuclear memorial V. I. Lenin, que n’era el nom oficial, és a 18 quilòmetres de la ciutat de Txornòbil, 16 de la frontera amb Bielorússia i 110 de Kíev, la capital d’Ucraïna. Segons les autoritats, el ‘foc obert’ s’ha acabat i s’han establert tallafocs segurs.

Els lectors de radiació que l’han poguda mesurar han obtingut aquests resultats tan significatius als llocs on el foc crema boscs i fa més fum. El vent bufa cap a les àrees rurals de Rússia i Bielorússia, i divendres s’adreçava cap a Kíev. Les autoritats diuen que el nivell de radiació continua essent l’habitual i envien missatges tranquil·litzadors: s’anirà dissipant a mesura que es desplaci, diuen. El fum que ha arribat a Kíev fins ara, asseguren, registra una centèsima part de la radiació que es considera d’emergència.

Greenpeace qüestiona les dades oficials

Tanmateix, segons Greenpeace les dades oficials són falses: la superfície cremada és molt superior. Aquestes xifres ‘normals’ de radiació podrien disparar-se si el foc arriba a la central. Es preveia que podia passar dissabte, però no va ser així. L’accident del 26 d’abril de 1986 fou una explosió al reactor 4 de la central. L’1, el 2 i el 3 encara funcionaven el 2001, i el 2006 encara disposaven d’unes sis-centes tones de combustible nuclear. Avui es calcula que hi ha un milió i mig de residus radioactius a la zona, la major part a l’aire lliure. Per això, les autoritats soviètiques van establir la zona d’exclusió, que s’allarga en uns trenta quilòmetres de radi i des de la central i és protegit amb tanques. Només hi accedeixen els treballadors de la zona i els turistes que hi fan visites guiades.

El perill particular d’aquest incendi

Tots aquests anys, la radiació ha anat arrelant al sòl de tot l’entorn de Txornòbil, de manera que les arrels vegetals l’han absorbida. Per això, quan cremen, l’encomanen al fum, i el fum a l’aire. No és nou que hi hagi incendis a la zona, però normalment són de matolls i herba seca. Aquest sembla particularment agressiu i difícil de controlar, perquè s’ha estès a les nombroses pinedes que hi ha escampades per l’indret. Fa anys que els experts manifesten preocupació per si el fum dels incendis pot propagar partícules radioactives.

I ara que l’alerta es podria confirmar, els activistes no són tan optimistes com les autoritats, i avisen que encara hi ha perill, tot i que el vent hagi canviat de direcció aquests últims dies i això faciliti la feina dels bombers. Ara mateix, els incendis són a menys de dos quilòmetres dels dipòsits, segons que va comunicar Iaroslav Emelianenko, membre del consell públic de l’Agència Estatal per a la Gestió de la Zona d’Exclusió. ‘El foc ha arribat a Prípiat i és a dos quilòmetres dels dipòsits de Pídlisni, on hi ha els residus més radioactius de tota la zona’, va comunicar l’altre dia.

No se’n sap la causa

La causa del foc no és pas gaire clara. Una hipòtesi és que un petit incendi originat per pagesos, que en fan sovint per matar les males herbes, fos controlat al començament i s’hagués acabat descontrolant i propagant. La versió de les autoritats ucraïneses és més concreta. El Ministeri d’Interior diu que el va causar algú que cremava matolls sense cap mena de prevenció. Investiga un home de vint-i-set anys com a sospitós.

L’edifici de la central és protegit per un sarcòfag de formigó que es va construir anys després de l’accident per a contenir la propagació radioactiva, però els científics no han deixat d’alertar que continua tenint un risc elevat de fuites i que fins i tot, segons com evolucionin els materials que hi ha barrejats i acumulats, pot haver-hi més accidents i explosions, amb un impacte difícil de calcular. Per això fa catorze anys que se’n va a abar de de construir un de nou, aquest d’acer, que cobrís el de formigó. Es va inaugurar el 2016 i els costos van ésser de 1.500 milions d’euros. Però diversos experts han apuntat que la construcció no en va ser segura pels problemes continuats que originava la radiació. Es calcula que servirà durant cent anys.