Què hi ha pactat i què frena encara l’acord d’investidura?

Les negociacions entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP es podrien ben fer al circuit de fórmula 1 de Montmeló, perquè tan aviat s’acceleren com es frenen abans d’un revolt. De moment no hi ha sortides de pista i les converses continuen obertes, però sense data clara per a tancar-les. Tot i que hi havia la intenció d’enllestir-les abans del ple del parlament de dijous, alguns interlocutors ho veuen complicat, perquè les arestes per polir són importants. Un dels punts oberts és el pla del govern, el full de ruta de la legislatura. Necessita l’aval de la CUP, i també del PDECat, que s’ha incorporat a les negociacions –amb el secretari d’organització, David Bonvehí.

La CUP només participa en les converses per al full de ruta, amb una delegació que integren Carles Riera, Vidal Aragonès i Natàlia Sànchez. En aquest àmbit encara hi ha desacords importants perquè la CUP posa de punt de partida l’aplicació de la llei de transitorietat, mentre que Junts per Catalunya i ERC són partidaris de començar recuperant allò que el 155 ha suprimit, com ara les delegacions a l’exterior. Per fixar la seva posició, la CUP ha presentat esmenes a la proposta de resolució que s’ha de votar demà al parlament demanant que es ratifiqui la declaració d’independència, cosa que desperta el recel de les altres dues formacions. Pel que fa al repartiment del govern autonòmic, la negociació és entre ERC i Junts per Catalunya, tot i que aquests últims també han de pactar els noms amb el PDECat. Tot plegat fa que la presa de decisions es dilati, els dies vagin passant i l’acord no arribi. Ara mateix les coses estan així:

Punts pactats:
—La proposta de resolució que votarà dijous el parlament, que reconeix Carles Puigdemont com a ‘president legítim’ i demana l’aixecament de l’article 155 per a recuperar les institucions d’autogovern, tot i que la CUP hi ha presentat esmenes.

—La creació d’un ‘Espai LLiure de Brussel·les’ que integraria l’Assemblea de representants de la República i el Consell de la República. L’Assemblea de representants de la República, estaria formada per diputats i representants del món local i de la societat civil. La seva funció seria fer un seguiment del Consell per la República i del seu president, així com elegir-lo cada cop que es renovi el Parlament de Catalunya. Per la seva banda, el Consell de la República l’integrarien el president, tres membres de Junts per Catalunya, tres membres d’ERC i un de la CUP.

—La celebració d’un acte solemne a Brussel·les per posar en marxa l’Assemblea i el Consell de la República, que segons el document de la CUP seria el dilluns dia 5, però es podria ajornar.

—La creació d’un govern a la Generalitat de Catalunya que permeti d’aixecar l’aplicació de l’article 155. El govern serà integrat per catorze carteres, set per a Junts per Catalunya-PDECat i set per a ERC.

—Les carteres de Junts per Catalunya serien Presidència, que inclou el portaveu del govern, Governació, Interior, Cultura, Ensenyament, Territori i Sostenibilitat, i Empresa i Coneixement. Per a Esquerra, la vice-presidència, Economia, Afers Estrangers i Relacions Institucionals, Salut, Justícia, Treball i Afers Socials, i Agricultura. Per arribar a catorze, Treball i Afers Socials es dividirà en dos departaments.

—El candidat a president serà Jordi Sánchez, actualment empresonat a Soto del Real, amb l’objectiu de fer visible la repressió. Si el jutge Llarena li denega el permís per a assistir a la investidura i no li permet d’assumir la presidència, aleshores se’n faria càrrec Jordi Turull, que es troba en llibertat sota fiança tot esperant judici.

—Junts per Catalunya cedeix a ERC la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Punts en discussió:
—Les competències reals del president Puigdemont a l’exili. Ningú no discuteix que pugui proposar el candidat a president autonòmic, perquè correspon a Junts per Catalunya, A més com a president del Consell de la República hauria d’impulsar accions i estratègies per ‘avançar cap a l’establiment de la República i internacionalitzar la causa’.

—Les competències de Presidència, perquè Junts per Catalunya vol assumir les de Relacions Exteriors.

—Les competències de la Vice-presidència, que Esquerra vol augmentar més enllà del Departament d’Economia, amb matèries que actualment corresponen a Presidència, com ara la secretaria de Comunicació i el CTTI.

—Si el procés constituent s’ha de menar des de Brussel·les o des de Catalunya. ERC i la CUP estan d’acord que s’ha de fer des de Barcelona, mentre que Junts per Catalunya preferiria que fos un dels àmbits que impulsés Puigdemont.

—El full de ruta del govern durant la legislatura vinent. Les decisions a prendre per a aplicar el resultat del referèndum del primer d’octubre, l’impuls de la nova República i la restitució dels danys originats pel 155, com ja hem dit.

Travessa de consellers:
No hi ha cap nom tancat, tret del de Jordi Sànchez com a candidat a president. La resta és oberta:

—Conseller de Presidència: Jordi Turull (JxCat).
—Vice-president d’Economia i Hisenda: en cas que Marta Rovira no l’acceptés, seria Pere Aragonès.
—Departament de Relacions Institucionals (potser sense Exteriors): Raül Romeva (ERC).
—Departament de Governació: Marc Solsona (PDECat).
—Departament d’Ensenyament: Lluís Font (PDECat).
—Departament de Salut: David Elvira (ERC).
—Departament d’Interior: vacant
—Departament de Territori i Sostenibilitat: Josep Rull (JxCat).
—Departament de Cultura: Laura Borràs (JxCat).
—Departament de Justícia: Ester Capella (ERC).
—Departament de Treball i Afers Socials: es podria separar en dos departaments, amb Dolors Bassa a Treball –si accepta de tornar– i Raül Romeva –si deixa Exteriors.
—Departament d’Empresa i Coneixement: Elsa Artadi (JxCat).
—Departament d’Agricultura: vacant.