La promotora va demanar un permís d’obres per a fer treballs arqueològics. Van dur maquinària pesant i van començar a fer molt de soroll, i un dia tots els pisos van tremolar. Fins i tot, amb aquella màquina van tocar una biga i la mossegada encara hi és ben visible. Els promotors van mirar de tranquil·litzar els veïns dient-los que tot estava bé i en regla. Mesos després, van traure la coberta d’uralita i es va destapar la sorpresa, quan va quedar al descobert un complex de sis casetes de planta baixa i pis i una piscina. Llarga i estreta com ho és el tros de terrassa comunitària que els queda als pisets després de la construcció (quatre casetes més, fins a completar el lot de deu, són dins el terreny). A més, havien rebaixat la cota zero vora noranta centímetres per a encabir-hi els sis metres d’altura de la construcció. Els veïns sospitaven que tant de secretisme en les obres, que es feien amb la persiana sempre mig abaixada, no podia dur res de bo, però no s’esperaven veure una floració de petits bungalous dins el pati d’illa.

Sense llicència d’obres

Aquest podria ser el resum d’allò que va passar, passa encara, en una propietat de setze habitatges, dos per planta, al carrer del Poeta Monmeneu de València, al barri de la Saïdia. L’accés als baixos és per aquesta porta, però forma una illa de cases dels carrers de Lleida, Alfambra i Visitació que donen al mateix desllunat i també rebran les conseqüències dels nous veïns.

Els obrers havien començat a treballar-hi la tardor de l’any passat i fins a la primavera d’enguany es mogueren sota aquell cobert perniciós d’amiant. I tot això sense la llicència d’obres. Quan els propietaris dels pisos de la finca afectada van veure què passava van anar a l’ajuntament a demanar l’expedient i van descobrir, astorats, que únicament constava la petició del permís i unes sol·licituds de modificació fetes per l’ajuntament. Però no hi havia llicència. Segons que explica a VilaWeb Ignacio Blanco, un dels veïns, quan va mostrar les fotografies als funcionaris, ells també van quedar parats de veure què es feia en els terrenys d’allò que havia estat un taller mecànic i ara era a punt de ser un complex turístic entaforat dins una illa de cases.

Aurelio Fernández viu al primer pis i té una terrassa molt ampla que dóna al desllunat. De fet, té els apartaments a tocar. “Els tinc enganxats, però per sort han respectat un mur que em fa de pantalla i si fan soroll impedirà que m’arribe tan directament. El soroll té tendència a anar cap amunt i afectaria tots els pisos”, diu. Tant ell com la resta de veïns estan molt preocupats per la pèrdua de qualitat de vida que tindran si, finalment, el complex turístic entra en funcionament. Pateixen també per si no hi ha un servei de consergeria ni cap mena de control. La presència de la piscina és un altre element que els pot pertorbar el descans.

Baixos turístics a dojo

Aquest és potser l’exemple més extrem que mostra com proliferen els baixos turístics al barri de la Saïdia. La normativa municipal de València permet de convertir en apartaments turístics els baixos comercials que han caigut en desús. Una volta s’han saturat zones com ara Ciutat Vella, el Cabanyal o Russafa, la saturació turística de la ciutat s’estén per més barris. Estar a prop del Marítim o estar ben comunicats amb el centre són alguns dels esquers que empren les promotores per comercialitzar i publicitar els seus establiments. En el cas de l’edifici del carrer del Poeta Monmeneu, n’hi ha prou de travessar el pont dels Serrans per a ser al barri del Carme. “Probablement, són més barats que els del centre, però ens anem convertint en un barri dormitori per a turistes, diu Blanco.”

Arran de la denúncia dels veïns, l’ajuntament va obligar la promotora a aturar les obres. De fet, segons que han explicat, els obrers hi van ser fins cinc minuts abans que arribàs la comitiva de la inspecció. La resolució del departament de llicències urbanístiques és de l’11 de juny i diu que l’arquitecte Alejandro Tejedor va demanar la llicència per a construir un edifici d’apartaments turístics el dia 3 de juny. Diu també que durant la inspecció van comprovar que ja hi havia molta cosa construïda i que no es va poder mostrar cap document acreditatiu de la llicència. Per tant, instaven a paralitzar l’obra immediatament.

Els últims treballs que van fer va ser tapar les claraboies i els buits per on pogués entrar l’aigua en cas de pluja, arreplegar el material de construcció, i preservar, també, el forat que ha d’ocupar la piscina. I així continuen encara, aturades. Amb tot, en les fotografies que acompanyen aquest reportatge es pot veure que en el moment de la resolució municipal, la part exterior dels apartaments adossats eren pràcticament acabats i ja havien entrat en la fase d’instal·lació del cablatge.

A les imatges també es veu que a banda i banda d’aquest espai hi ha més naus industrials. La de l’esquerra, que correspon al carrer del Poeta Monmeneu, 16, la nau es va convertir en un hotel sencer. La coberta d’uralita s’ha substituït per una de vidre i rajoles.

Amb enganys

Segons que han pogut comprovar els veïns, els promotors d’aquestes casetes, Mercantil Sueca 45 2022 S.L., són propietaris de més pisos turístics per tota la ciutat. Els retrauen que quan van participar en les primeres reunions de la comunitat de propietaris van amagar les intencions. “Una de les coses que fan és enganyar els veïns. En el nostre cas, i crec que en els altres també, van anar a les reunions de propietaris a dir-los que volien fer una casa familiar per a viure ells, com si fossen xicotets estalviadors per a assegurar-se la jubilació.” Però després de cercar al registre mercantil, van descobrir que es tractava de vuit o nou empreses, una per a cada nova construcció que fan. En el cas del carrer del Poeta Monmeneu, van assistir a tres reunions. En les dues primeres, encara no s’havia descobert la il·legalitat de la construcció sense llicència, i els veïns estaven fins i tot contents perquè s’havien fet càrrec dels deutes dels propietaris anteriors.

A la tercera junta, quan ja no podien amagar la intenció de convertir el desllunat en aquell complex turístic, els ànims dels veïns havien canviat. “Ens deien que asseguraven la seua jubilació fent apartaments per a lloguers de llarga durada, per a nòmades digitals i això”, diu Aurelio Fernández. Ignacio Blanco es pregunta quin nòmada digital, amb la capacitat adquisitiva que tenen la majoria, voldrà viure una temporada llarga en un desllunat, rodejat de finques de set pisos i contemplant la roba estesa.

Les obres es podrien legalitzar

José Torrent és, a més de propietari d’un pis en la propietat, arquitecte tècnic. Ara no hi viu ell, sinó els seus pares, i es mira aquest conflicte amb ulls professionals. Quant a aquella biga que diu que van trencar amb la màquina, ningú no els ha dit si hi ha un dany estructural o no. “Entre altres coses, perquè no hi ha cap tècnic que signe l’execució de les obres. Qui respondrà si passa res?”

Pel que fa a la legalització de les obres, és pessimista. Ara estan aturades perquè no tenen permís, però la promotora el té demanat i Torrent considera inevitable que un dia o altre els el donen. “És difícil que hi haja marxa arrere. No conec l’execució real que han fet fins ara, però una persona que fa una inversió d’aquests diners ho ha de tenir tot molt lligat.”

Per a evitar-ho tant com siga possible, els veïns han advertit als col·legis professionals que l’obra s’ha començat i s’ha fet sense cap control. “Ho fem perquè quan hi haja un tècnic que vulga signar el projecte, les assegurances ho tinguen en compte.”

Canvi d’estatuts

Una altra decisió que ha pres la junta de propietaris és canviar els estatuts de la comunitat per a impedir la implantació d’apartaments turístics en la finca. Actualment, la legislació permet de dedicar a l’activitat turística els baixos habilitats i els habitatges del primer pis sempre que la planta completa es dedique a l’explotació turística. La llei de propietat horitzontal actual permet que una majoria de tres cinquenes parts dels veïns, que representen les tres cinquenes parts de les quotes de participació, puguen limitar o condicionar l’explotació turística dels habitatges. Aquest “limitar” o “condicionar”, s’ha utilitzat per a prohibir, i això ha originat sentències tant a favor com en contra.

És a les sentències a favor que s’han acollit els veïns de Poeta Monmeneu, 14 per a canviar els estatuts. Ho van aprovar en una junta convocada degudament i amb una majoria superior a la requerida. “Ho fan moltes altres comunitats ara mateix i em consta que és generalitzat. El govern ha anunciat una modificació perquè cada volta es necessite una aprovació prèvia per a instal·lar apartaments turístics. Nosaltres no volem que es genere un dret que no puguem tirar arrere i ja som en el tràmit d’inscriure els estatuts en el registre”, diu Ignacio Blanco.