04.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 04.04.2023 - 21:49
En el calendari litúrgic cristià, la Setmana Santa és la cita que es viu amb més intensitat. Commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort i crucifixió i la seva resurrecció. La ubicació al calendari d’aquesta setmana és condicionada pel Dilluns de Pasqua, que es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera.
Enguany, els dies festius de Setmana Santa a Catalunya i al País Valencià són el divendres 7 d’abril, Divendres Sant, i el dilluns 10 d’abril, Dilluns de Pasqua. A Andorra i les Illes, també és festiu el dijous 6, Dijous Sant.
A continuació, us oferim un recull de les tradicions més singulars de la Setmana Santa del 2023 i les dates per poder-hi anar:
Acte sacramental a Sant Vicenç dels Horts
Quan es fa? Dimarts, 4, i divendres, 7 d’abril. La Setmana Santa de Sant Vicenç dels Horts és l’única que fa una representació de l’acte sacramental dins una església: la parròquia de Sant Vicenç Màrtir. També comprèn uns altres actes, com ara la desfilada d’armats, el viacrucis i la processó de Penitència.
La Dansa de la Mort de Verges
Quan es fa? Dijous, 6 d’abril, a les 22.00. Cinc esquelets, col·locats en forma de creu i dansant al so d’un tabal, protagonitzen la tradició popular més coneguda de la Processó de Verges. Datada de l’edat mitjana (1347-1348), la Dansa de la Mort ens recorda amb una bandera, una dalla, un rellotge i uns platets, que la mort ni avisa ni perdona ningú.
Processó dels Misteris de Badalona
Quan es fa? Dijous, 6 d’abril, a les 21.00. Quan comença a fer-se fosc, es fa el Cant de la Passió, que dóna pas a la Processó dels Misteris, una de les més antigues de Catalunya. Les espelmes dels participants són l’única il·luminació d’una processó que desfila acompanyada d’un silenci sepulcral.
Davallament de la creu de Pollença
Quan es fa? Divendres, 7 d’abril, a les 21.00. Divendres Sant moltes poblacions mallorquines celebren el davallament, que consisteix a desclavar els claus que mantenen la imatge de Crist a la creu i portar-la en processó. A Pollença es fa un dels davallaments més espectaculars, que data del 1650, amb la desfilada posterior, que baixa els 365 esglaons de l’Oratori del Calvari. Artà, Sineu, Felanitx i Son Servera són algunes de les poblacions en què també es representa el davallament.
Processó de Sang de Perpinyà
Quan es fa? Divendres, 7 d’abril, a les 15.00. La festivitat s’atribueix al religiós valencià Vicent Ferrer, que va arribar a Perpinyà la tardor del 1415. Més de cinc-cents anys després, el 1950, es va recuperar la processó pel centre històric de la ciutat, en què destaca la figura del condemnat, vestit de vermell, mentre la resta va de negre.
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Tarragona. Quan es fa? Divendres, 7 d’abril, a les 19.30. Hi participen els armats de la Sang i tretze associacions de Setmana Santa més, entre les quals germandats, gremis i confraries de Tarragona. Datada del 1550, la processó va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Processó del Sant Enterrament de València
Quan es fa? Divendres, 7 d’abril. Reconeguda com a Festa d’Interès Turístic Nacional, és un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa marinera, a València.
Trencà del Guió d’Elx
Quan es fa? Divendres, 7 d’abril, a les 23.00. Una de les característiques principals de la processó que es fa a Elx és que, quan s’acaba, un dels membres d’una tripleta de ciutadans trenca un estendard negre davant la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, cosa que indica la culminació del dol.
Viacrucis de Sant Hilari de Sacalm
Quan es fa? Divendres, 7 d’abril, a les 21.00. Els veïns de Sant Hilari representen les darreres hores de Jesucrist abans de la crucifixió.
Passió de Cervera
Quan es fa? Fins el 29 d’abril. La Passió de Cervera data del 1477 i és considerada la més antiga d’Europa, segons un estudi de la Universitat de la Sorbona de París. Ja se’n poden comprar les entrades.
Passió d’Esparreguera
Quan es fa? Fins el primer de maig. D’ençà de fa un segle, la Passió d’Esparreguera presenta un espectacle que combina tradició i avantguarda. Les entrades ja estan disponibles.
Passió d’Olesa de Montserrat
Quan es fa? Fins el primer de maig. Enguany, torna a representar-se la Passió de Crist amb un nou espectacle consolidat, que ja va ser renovat l’any passat amb una durada més breu. Ja se’n poden comprar les entrades.
També són ben conegudes la Passió d’Ulldecona i la de Vilalba dels Arcs, una interpretació a l’aire lliure.
Caramelles de Súria i Callús
Súria. Quan es fan? Dissabte, 8, i diumenge, 9 d’abril. Súria presumeix de ser la capital catalana de caramelles, amb el nombre més gran de participants. Daten del segle XVI i són reconegudes com a Patrimoni Festiu de Catalunya.
Callús. Quan es fan? Dissabte, 8, i diumenge, 9 d’abril. Actualment, dues colles fan les caramelles: la colla dels Grans i la colla dels Petits. L’element més singular de les festes de Callús són les ballestes que els participants fan servir per a oferir flors a la gent.
Caramelles de pagès de Cardona
Quan es fan? De dissabte, 8, a dilluns, 10 d’abril. Les colles participants celebren l’arribada de la primavera escampant la Pasqua pel nucli antic, acompanyats de trabucs i la tradicional dansa dels cascavells.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
Quan es fa? Diumenge, 9 d’abril. És el nom de la dansa tradicional de les caramelles de Sant Julià, considerades Patrimoni d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Goigs dels Ous de Conflent
L’element singular d’aquesta festa és que els cantants de les caramelles són obsequiats amb cistelles, que contenen dolços i, tradicionalment, ous i botifarres. Els Banys d’Arles, Ceret, Argelers, Banyuls de la Marenda i Vilafranca de Conflent són alguns dels indrets on es manté aquesta tradició.
Matar el bujot de Ciutadella
Quan es fa? Diumenge, 9 d’abril. El bujot és un ninot fet de palla amb el cap d’olla que representa una persona o un fet que ha tingut protagonisme durant l’any. El pengen a una plaça o a un carrer amb d’un cartell explicatiu. A migdia, quan repiquen les campanes del Diumenge de Pasqua, uns caçadors disparen al bujot amb les escopetes fins que es cala foc. L’explicació més estesa d’aquesta tradició és que és un ritual de primavera per a espantar les coses dolentes de l’any.
