“D’aplaudiments i admiració, no se’n viu”: què podem fer per ajudar la pagesia?

Carreteres col·lapsades de tractors, taronges rodolant pel port de València o barbacoes a l’Eixample de Barcelona. Fa uns quants dies que el món rural es va apoderar del paisatge urbà i va fer arribar un missatge clar: els pagesos necessiten ajuda. En general, les protestes han tingut un ampli suport ciutadà, però, tal com subratlla Imma Puigcorbé, ramadera de la Plataforma Pagesa, no es pot viure d’aplaudiments i admiració i prou. Així doncs, què podem fer per ajudar el sector primari més enllà d’aplaudir les seves protestes? Quines accions podem emprendre a títol individual?

Jordi Masjuan, cofundador de Som Valors, destaca que l’organització i la mobilització ciutadanes són eines essencials per a mostrar el suport amb una causa. En aquest cas, perquè ajuden a visibilitzar la lluita pagesa i a conscienciar de la importància que té el sector primari per a la societat. Tanmateix, tant ell com Puigcorbé consideren que amb aquest suport no n’hi ha prou, i insten la població a canviar els seus hàbits de consum per ajudar els pagesos. Això sí, bo i recordant que seria injust de fer recaure tota la responsabilitat en les accions individuals.

Comprar directament als productors, la millor manera d’ajudar la pagesia

“És hora de deixar de repetir paraules buides com ‘sobirania alimentària’ o ‘nacionalisme’ mentre es continuen comprant alvocats al supermercat que vénen de Mèxic”, diu Masjuan. Per a ell, consumir és un acte polític, i per això demana que la gent compri tenint en compte criteris que vagin més enllà del preu o la comoditat. “Així sí que fas país de debò. Quan compres amb consciència també optes per un model de país determinat.”

Per això, Puigcorbé recorda que comprar directament als productors és una de les millors maneres d’ajudar la petita pagesia del país. Hi ha diverses plataformes web que posen en contacte els pagesos i ramaders amb la resta dels ciutadans, entre les quals destaca Arrels, un mercat virtual que porta a casa els productes adquirits en línia. Però hi ha més opcions: comprar en cooperatives de consum, als supermercats cooperatius, als mercats de pagès o als mercats municipals. En tot cas, la qüestió essencial per a mostrar el suport amb la pagesia és evitar de comprar a les grans superfícies, remarca Masjuan.

“És important conèixer els agricultors i reconnectar el món rural i l’urbà” explica Puigcorbé, que creu que anem perdent la cultura a marxes forcades. “L’agroindústria s’aprofita econòmicament de la nostra ignorància, per això ja li va bé que com més va més desconnectats estiguem del camp”, afegeix.

Passa igual amb els productes de temporada. “Si no som conscients de què es consumeix a cada època de l’any, l’agroindústria t’ho dóna tot durant tot l’any”, denuncia Puigcorbé. Per això diu que cal mirar les etiquetes de procedència abans de comprar un producte. “Si no ho diu, es demana a la botiga o al supermercat. És obligatori de posar la procedència dels aliments”, recorda. I afegeix que internet ens hi pot ajudar molt: “Si no saps quin producte és de temporada, ho pots buscar a internet. Per tant, no saber-ho no és excusa, sinó ganduleria.”

El preu tampoc no és excusa

“A aquells que diuen que compren a les grans superfícies perquè els surt més bé de preu, els diria que moltes vegades no és cert”, comenta Puigcorbé, que defensa que els productes de pagès no són pas cars i que els únics que s’enriqueixen són les indústries agroalimentàries.

Masjuan, per una altra banda, admet que sovint el preu dels productes de pagès és més car que no pas el que es troba als supermercats, però defensa que l’alimentació és una qüestió prou important perquè el preu no sigui l’únic criteri a tenir en compte. “Cal posar l’alimentació més amunt a l’escala de valors i entendre que el país s’ensorraria sense la pagesia.”

Per això, Masjuan i Puigcorbé coincideixen que l’excusa del preu no els convenç. “Una carn creada al camp és una carn molt més saludable i nutritiva, i això també s’ha de valorar quan anem a comprar”, diu la ramadera. I afegeix: “Allò que pagues en alimentació t’ho estalviaràs en salut.” Masjuan demana que les autoritats polítiques incloguin en el preu de la indústria agroalimentària els costs extres que representa per a la salut pública consumir els seus productes.

Sigui com sigui, hi ha maneres d’estalviar diners en la compra. Puigcorbé diu que una bona idea seria aprendre a aprofitar bé totes les parts de la carn: “Si comprem mig xai i el congelem, podrem utilitzar-ne unes parts que normalment no mengem, però que són igualment bones, i així abaratim el producte.” Una altra opció és canviar d’hàbits alimentaris, com ara reduir el consum de carn i els productes pre-cuinats i, en canvi, comprar més llegums i vegetals: “Allò que és més bo per al territori també és més bo per a la salut”, diu Masjuan.

Quines ajudes més serien útils?

Finalment, Puigcorbé demana als ciutadans que, tant com sigui possible, facin un esforç per a reduir el consum d’aigua. Denuncia que el pla de sequera exigeix de reduir l’ús de l’aigua d’un 80% a l’agricultura i d’un 50% a la ramaderia, mentre que les restriccions són molt més laxes en uns altres sectors. “Si la gent mirés de reduir un mínim el consum, els rius no estarien sota mínims i es podrien regar els conreus necessaris per a l’agricultura i la ramaderia”, diu.

Masjuan acaba amb una petició a les autoritats: defensar la compra pública als pagesos del país. “Si els polítics fossin valents per a exigir que la compra pública d’escoles, presons i hospitals es fes a la xarxa de pagesos, els efectes serien immediats i molt beneficiosos per a nosaltres”, conclou.