08.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 09.04.2020 - 04:10
La veritat és que avui pensava escriure sobre la decisió final de la reunió de ministres europeus –que va començar ahir– amb l’objectiu de decidir com instrumenten l’ajut als països més afectats per la Covid-19. Però és evident que no ho puc fer, perquè ni s’ha acabat, ni hi ha hagut conferència de premsa aquest matí per a dir com estava la cosa, ni sembla que la polarització nord-sud sigui menor que fa quinze dies, quan ja es va ajornar la reunió per manca d’acord. Es reprendrà demà, però no sé si tot restarà penjat fins a la següent reunió dels màxims dirigents. Demà, suposo, ja en sabrem alguna cosa més.
Mentrestant, he de dir que m’ha semblat molt interessant una anàlisi que avui ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en relació amb un aspecte actual sobre el qual no es pensa gaire, ni s’hi escriu, aquests dies: quant hem deixat de gastar les famílies catalanes sense poder moure’ns de casa i amb tot tancat? Han fet una estimació de tot allò que hauran estalviat els treballadors que no s’han trobat econòmicament gaire afectats per aquesta crisi, que calculen que és de dos milions –dels quals mig milió són públics– i arriben a la conclusió que al Principat seran uns 2.200 milions d’euros. Déu n’hi do! És la conseqüència de no poder anar a sopar a fora, ni desplaçar-se el cap de setmana, ni fer compres no necessàries per al dia a dia, ni anar a la perruqueria, ni al cinema, ni a la discoteca… Tot plegat fa un feix de diners que no s’han gastat i, és clar, han deixat d’ingressar els establiments que romanen tancats.
És evident que aquesta xifra d’estalvi acumulat reinjectable en l’economia de 2.200 milions és un màxim potencial, perquè hi ha dos elements que reduiran una mica la possible translació al consum: per una banda, l’augment de l’estalvi de precaució, a causa de la por sobre què pugui passar més endavant, fins i tot en aquells col·lectius que mantenen la feina. Recordem que la taxa d’estalvi en la crisi anterior va arribar al 18% i que avui és del 8%. I, per una altra, el possible canvi dels hàbits de consum després de la crisi.
La xifra final que podran gastar, doncs, serà una mica inferior, però important. I vet aquí que la Cambra fa una crida que em sembla molt interessant a tots els qui es trobin en aquesta situació. Com gastar aquests diners? Faig transcripció directa del consell raonat que dóna la nota. ‘Si s’aconseguís que la major part d’aquest estalvi embassat de 2.200 milions tornés a l’economia mitjançant el consum en els sectors més afectats per la paràlisi de l’activitat a causa de la Covid-19, se’n beneficiarien sobretot la restauració, el turisme, el sector de l’oci i la cultura i el comerç al detall (roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari, etc.), que són els sectors que primer van tancar per la crisi sanitària i que més tard obriran.
A més, cal tenir en compte que la despesa en aquest tipus de serveis té un component territorial de proximitat, per la qual cosa es podria traduir automàticament en un increment del PIB de Catalunya. També cal recordar que són sectors molt intensius en treball i, per tant, també contribuiria a reduir ràpidament la xifra d’aturats.’
En definitiva, la Cambra aconsella que allò que no s’ha gastat aquestes setmanes es converteixi, en part, no en una pèrdua definitiva per als establiments, sinó en una mena de consum diferit. És obvi que no se’ls pot rescabalar del tot, ni de bon tros, perquè el turisme haurà significat una part molt important de les pèrdues, però seria un gest de solidaritat entre tots plegats que, al capdavall, ens beneficiaria com a comunitat. L’anàlisi de la Cambra fa un pas més enllà i calcula que significaria un impacte positiu en el PIB català del 0,9%.