Què fa el PSOE votant un batlle de Bildu a Pamplona?

  • El pacte entre el PSOE i Bildu per a accedir a la batllia de Pamplona no és un gest qualsevol per als socialistes, però també suscita interrogants sobre el rumb de la formació independentista

Vicent Partal
28.12.2023 - 21:40
Actualització: 29.12.2023 - 08:23
VilaWeb
El nou batlle de Pamplona ix al carrer, després de ser elegit (fotografia: Villar López).

“EH Bildu ja ha fet dues voltes Chivite presidenta de Navarra i dues voltes Sánchez president d’Espanya. Ara li tocava al PSOE de tenir un gest…”

El “gest” que m’explicaven ahir els amics bascs va ser votar Joseba Asiron d’EH Bildu com a batlle de Pamplona, una decisió que té un significat simbòlic enorme per a l’esquerra independentista basca i que evidentment no es pot reduir a un simple canvi de batllia en un ajuntament com qualsevol altre.

Asiron ja havia estat batlle de Pamplona entre el 2015 i el 2019, fet que establí un parèntesi en la llarga llista de batlles espanyolistes i antibascs. Els dos primers consistoris, el 1979 i el 1983, van ser socialistes, però d’aleshores fins al 2015 la batllia de Pamplona va ser a les mans d’UPN, en les seues diverses reencarnacions.

El 2015 Asiron va arribar a ser el batlle, però amb els vots contraris del PSOE. I el 2019 Cristina Ibarrola (UPN) va ser elegida batllessa de Pamplona gràcies, precisament, a l’abstenció del PSOE –partit amb un cap de llista que va dir que no votaria mai Asiron. La trajectòria històrica deixa clar, doncs, fins a quin punt és important aquest canvi d’opinió dels socialistes.

Hi ha un factor clau que ho fa tot encara més important. D’ençà de la transició, una de les grans obsessions del nacionalisme espanyol ha estat apartar Navarra de la resta del País Basc, com el País Valencià de la resta dels Països Catalans. Per raons òbvies. La nació basca i la catalana, amb aquesta operació a què han dedicat tants esforços, són reconvertides en simples comunitats autònomes. En vaig parlar, per exemple, ací.

La pregunta, per tant, és inevitable: que fa el PSOE votant un batlle d’EH Bildu a Pamplona? I la resposta només pot ser que EH Bildu ja no és allò que era, no representa allò que representava. Ja no significa per a l’estat espanyol l’amenaça de ruptura, independentista, que significava.

En relació amb això, justament, fa pocs dies Arnaldo Otegi –en la primera entrevista que concedia de feia anys a un mitjà espanyol– va sorprendre tothom dient que al País Basc no hi ha una majoria a favor del dret d’autodeterminació. Afegí, això sí, que no renunciaven a exercir-la, però n’hi ha prou de veure la composició del parlament basc per a entendre si n’és d’estranya aquesta afirmació: PNB i EH Bildu, dos partits que defensen l’exercici de l’autodeterminació i que el País Basc és una nació, tenen 52 escons de 75, pràcticament el 70% de la cambra. El setanta! No significa res això?

Per part dels socialistes la cosa és ben simple: hi ha la necessitat dels vots de Bildu a Madrid. Això ho sabem tots i és allò que en definitiva explica aquest canvi tan sobtat. Quan l’octubre passat Pedro Sánchez es va reunir i es va fotografiar amb Mertxe Aizpurua i Gorka Elejabarrieta es va trencar el tabú. Per primera vegada un dirigent socialista es reunia amb els “hereus d’ETA”, per dir-ho a la manera que la dreta brutal va descriure aquella reunió. Era la consagració de la maniobra que s’havia activat feia anys i que segurament marcarà els anys que vénen. Malgrat la repressió, malgrat la presó, malgrat l’exili, malgrat els assassinats del passat, malgrat els GAL, Bildu –i ERC també– han anat acostant-se al PSOE i situant-se com els aliats preferents i indispensables d’aquest partit; com els garants d’una nova etapa en què el PSOE és evident que ja no és allò que era. Tampoc.

 

PS1. Les infermeres del sistema públic de salut de Catalunya fan vaga d’ençà del 12 de desembre. Ja és molt lluny aquell temps en què ens cridaven a eixir als balcons a aplaudir-les. Ara el govern es manté intransigent a les seues reivindicacions i elles se senten menystingudes. De tot plegat n’hem parlat amb Laia Marsal, vice-presidenta del sindicat Infermeres de Catalunya, en aquesta entrevista.

PS2. La música ha esdevingut als països àrabs un gran instrument per a canalitzar la solidaritat amb els palestins de Gaza. Hannah Allam i Heba Farouk Mahfouz ens ho expliquen en aquest reportatge, en què podeu escoltar algunes de les cançons més emblemàtiques que s’han escrit en aquest àmbit.

PS3. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor