Què passa als Mossos d’Esquadra?

TEMA DEL DIA
Durant la manifestació del 26 d’agost de 2017 a Barcelona amb el lema ‘No tinc por’, la gent, espontàniament, va omplir de clavells vermells els cotxes i furgones dels Mossos d’Esquadra. Les flors eren un reconeixement a l’eficàcia d’un cos que havia desmantellat la cèl·lula jihadista que el 17 d’agost havia arrasat la Rambla de Barcelona i va provar d’atemptar igual a Cambrils. Els Mossos no havien tingut mai un reconeixement popular tan emotiu com el d’aquell dia.

Després, va venir l’1-O i els Mossos van tornar a demostrar que eren una policia diferent de l’espanyola i la Guàrdia Civil. No van desobeir les ordres judicials i van tancar més col·legis que les forces de seguretat espanyoles, però sense causar cap incident. I allà on van veure que n’hi podia haver, no van fer res. Van actuar amb el criteri de proporcionalitat que ha de guiar tota policia democràtica. Per aquella actuació, hi ha setanta-dos mossos encausats per la justícia espanyola i tota la cúpula d’Interior acusada de rebel·lió, amb el conseller Joaquim Forn al capdavant, avui empresonat i en vaga de fam. Paguen un preu molt alt per defensar la democràcia.

Després, va venir el 155 i el Ministeri d’Interior espanyol va intervenir el cos de cap a peus. I quan l’independentisme va recuperar el control de la conselleria amb Miquel Buch, va fer canvis, però no van ser suficients, perquè la infiltració d’agents i comandaments espanyolistes, alguns provinents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, fa molts anys que es va fer. Hi ha una part minoritària del cos dels Mossos que té una cultura policial aliena als valors democràtics que hauria d’haver estat depurada fa molt de temps. I alguns d’ells són a la unitat antiavalots, però també, incomprensiblement, entre els comandaments. L’intendent de la Brimo identificat per VilaWeb que va actuar amb una porra extensible contra els manifestants de Girona n’és un exemple. Però n’hi ha molts més.

El col·lectiu Guilleries denunciava ja en un comunicat del 27 de novembre, per exemple, que el cap de la Comissaria General dels Recursos Operatius (CGRO) era un ex-guàrdia civil de qui depenia la Brimo i l’àrea d’escortes del president de la Generalitat. És a dir, els mossos que protegeixen Quim Torra. O, directament, irregularitats com les del vice-president de la Unió de Mossos per la Constitució (UMC), que va felicitar Vox pels resultats a les eleccions andaluses. És també ex-guàrdia civil, i mentre té una baixa mèdica llarga es manifesta amb policies espanyols i es fotografia davant la comissaria de Via Laietana. Es veu que també és usual, segons aquesta col·lectiu, que membres de la Brimo presumeixin de la UIP, la unitat d’antiavalots de la policia espanyola.

Amb aquests exemples no sorprèn que passin coses com les càrregues de Girona i Terrassa. Aquesta vegada, la indignació és més forta, no solament per la desproporció, sinó perquè plou sobre mullat. Cada vegada que hi ha hagut concentracions ultres a Catalunya, els Mossos han protegit els feixistes i han carregat contra els independentistes. Els Mossos estan obligats a protegir els manifestants ultres per ordre judicial, i defensar una llibertat d’expressió que neguen per als altres, però el dispositiu ha de ser diferent per a evitar imatges com les d’ahir. Els ultres, siguin Vox o Jusapol, ja saben com provocar incidents i sortir-ne immunes. També l’independentisme haurà de pensar respostes més intel·ligents a les provocacions feixistes per a evitar d’alimentar el discurs de l’unionisme.

Després d’aquests últims fets, el conseller Buch està obligat a fer cirurgia als Mossos, prescindir dels comandaments que no responguin als criteris d’una policia democràtica i moderna, dissoldre unitats que causen problemes i apartar o sancionar els agents que mantenen sistemàticament una actuació violenta. No és fàcil, però és urgent. Hi ha molta hipocresia. Els partits que van criticar l’actuació dels Mossos durant el referèndum el primer d’octubre avui els aplaudeixen per haver apallissat independentistes i demanen la dimissió del conseller per no defensar les càrregues violentes. En aquesta qüestió, el govern de Quim Torra es juga la credibilitat, perquè els Mossos són una estructura d’estat i si no hi ha decisions, hi haurà d’haver dimissions.

MÉS QÜESTIONS
Vist-i-plau per a implantar la connexió d’amplada europea entre la font de Sant Lluís i la factoria Ford d’Almussafes. El govern espanyol ha autoritzat el Ministeri de Foment a licitar les obres per a implantar l’amplada europea entre la font de Sant Lluís, a València, i la planta de Ford a Almussafes, a la Ribera Baixa. La inversió està valorada en 19 milions d’euros i comportarà la connexió de la Ford amb la via de mercaderies que ja està construïda al costat de la línia d’alta velocitat Xàtiva-València. Amb aquesta actuació, Adif construirà l’amplada europea en els 18 quilòmetres entre Almussafes i València, i significarà la connexió definitiva de la terminal de contenidors de Silla (Horta) i la Ford, mitjançant una via exclusiva per a mercaderies, amb la terminal intermodal de la font de Sant Lluís i el port de València sense necessitat de compartir vies amb els trens de rodalia i mitja distància. El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, considera que ajudarà a la competitivitat de la Ford i altres empreses. La direcció de la planta de Ford a Almussafes ja va advertir sobre la importància d’aquesta infrastructura i la del corredor mediterrani per al futur de la factoria valenciana.

Salven vint-i-quatre persones que anaven en dues embarcacions al sud del país. Salvament Marítim ha recollit vint-i-quatre persones que anaven en dues embarcacions a unes quantes milles de la costa, al sud del País Valencià. En una embarcació hi anaven dues dones i set homes, dos dels quals sembla que menors d’edat, tots d’origen magrebí. Un pesquer havia albirat la barca a unes 35 milles al sud del litoral i n’havia avisat al matí. Després d’haver-ne recollit els ocupants, Salvamar Mirfak ha localitzat una segona embarcació amb tretze homes i dues dones, que han estat rescatats cap a migdia. Tots presentaven símptomes d’hipotèrmia.

El govern balear considera acordat políticament el REB. La portaveu del govern balear, Pilar Costa, ha insistit que el Règim Especial per a les Illes Balears (REB) ‘ja és un acord polític’ després de la reunió entre la presidenta Francina Armengol i el president espanyol, Pedro Sánchez, el 14 de novembre. A hores d’ara, segons Costa, només falta tancar alguns detalls, cosa que fan amb el Ministeri d’Hisenda. Després dels dubtes que ha exposat l’oposició aquests darrers dies, Costa ha insistit que el govern treballava per tancar definitivament el REB ‘amb el millor acord possible’. A més, ha dit que els agradaria que el PP ‘estigués en la mateixa sintonia que el govern’ perquè ‘el REB beneficiarà tots els ciutadans de les Illes’. Responia així a les declaracions del cap del PP, Biel Company, que havia criticat que Armengol no comparegués al parlament per explicar les negociacions amb Madrid.

Les armilles grogues amplien la mobilització a Catalunya Nord. L’ajornament de l’augment del preu dels carburants no ha aturat el moviment de les armilles grogues, que a Catalunya Nord continua ben actiu. Es mantenen els talls de carreteres a les entrades de l’autopista de Perpinyà, el blocatge del peatge del Voló i els accessos al mercat de Sant Carles. Les armilles grogues han obert totalment la llista de les seves reivindicacions: van de l’augment dels salaris mínims i de les pensions a la demanda de dimissió del president Emmanuel Macron. El Partit Comunista de Catalunya Nord també continua mobilitzat contra la política del govern i vol fer seves les reivindicacions, tot i que les armilles grogues rebutgen la intromissió de cap partit en la protesta. Els comunistes de Catalunya Nord convoquen una concentració pacífica demà a les onze del matí amb motiu de la visita del diputat de la Répulique en Marche, Romain Grau, al carrer del mercat a l’engròs de Perpinyà. La movilització de les armilles grogues fa que cada vegada s’ajornin més actes prevists. És el cas de les Diades del Curtmetratge que s’havien de fer el 14 de desembre a Cabestany, i que finalment es faran el 5 de gener. Per la seva banda, els organitzadors del Téléthon, que organitzen actes durant tot el cap de setmana, fan una crida a la solidaritat amb les armilles grogues.

Andorra amplia els permisos per maternitat i paternitat, abarateix l’acomiadament i regula el dret de vaga. El Consell General d’Andorra ha aprovat les lleis de relacions laborals, d’acció sindical i patronal, i de mesures de conflicte col·lectiu, totes tres de gran transcendència per als treballadors i les empreses del país. S’amplia el permís de maternitat de les setze setmanes a les vint, la de paternitat, de quinze dies a un mes, i es creen noves modalitats de contracte, com la de teletreball. També s’ha abaratit l’acomiadament. Fins ara, es pagaven 45 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, però s’ha rebaixat a 31 dies amb un màxim de 24 pagues. La llei de mesures de conflicte col·lectiu implica la regulació per primera vegada a Andorra del dret de vaga, reconegut a la constitució. El text estableix els passos a seguir de treballadors i sindicats fins a arribar a fer la convocatòria i es prohibeixen, entre més, les vagues de caràcter polític i les de zel.

LA XIFRA
3,2 milions d’euros destinarà el govern balear als cinc municipis afectats per les inundacions del Llevant del passat 9 d’octubre. Són un 25% del total de les subvencions que es dedicaran a la reparació de les infrastructures i els equipaments públics municipals danyats.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de desembre de 1941, els japonesos ataquen la base dels Estats Units de Pearl Harbour (Hawaii) sense una declaració de guerra prèvia. Els japonesos eren aliats dels nazis, i el govern espanyol va mirar d’aprofitar l’atac, demanant a Tòquio la cessió de les Filipines.