24.06.2023 - 18:59
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Robyn Dixon
Les autoritats russes han acusat Ievgueni Prigojin –el cap del grup Wagner, una xarxa de contractistes de seguretat privada clau per a la guerra de Rússia a Ucraïna vinculada al Kremlin– de “incitació a la rebel·lió armada”. A primera hora ha anunciat que havia pres el control d’un centre de comandament militar rus a Rostov del Don, al sud de Rússia.
La presa dels emplaçaments militars russos ha causat el caos i és a punt d’encendre una guerra oberta amb les autoritats militars. Els moviments han fet endurir la seguretat a Moscou i el president rus, Vladímir Putin, els ha condemnats.
Els Estats Units van calcular a principi d’any que prop de 50.000 combatents wagnerians de Prigojin s’havien desplegat a Ucraïna, i que la major part va ser reclutada a les presons russes. Prigojin, que durant molt de temps ha estat considerat un aliat de Putin, es va afegir als seus homes a les línies del front a l’est d’Ucraïna.
Durant la batalla llarga i sagnant sobre la ciutat ucraïnesa de Bakhmut, es va anar covant un conflicte amb el lideratge militar de Rússia, i Prigojin es va enfrontar als generals per no lliurar prou subministraments a les seves forces. Ahir, va acusar l’exèrcit rus d’haver atacat un campament de Wagner.
Heus ací alguns fets sobre el grup Wagner.
Qui és Ievgueni Prigojin?
Com a cap de l’equip mercenari de Wagner, Prigojin ha emergit com una figura clau en la invasió russa d’Ucraïna, especialment en la batalla de Bakhmut, durant l’hivern i la primavera. Durant el conflicte, criticava sovint els dirigents militars russos amb l’argument que no equipaven adequadament els seus homes o que no dirigien eficaçment la guerra. Va guanyar reputació per les amenaces enceses i atacs verbals a les xarxes socials.
Prigojin s’ha enriquit i ha fet créixer la seva influència a partir dels contractes amb l’estat rus, inclosos acords per al subministrament d’aliments als militars, que li van valdre el sobrenom de “xef de Putin”. També ha presumit de tenir “granges de trolls” i d’influir en eleccions estrangeres, incloses dels Estats Units.
Sovint ha expressat lleialtat a Putin i ha culpat uns altres dirigents i elits de les dificultats de Rússia.
Què és el grup Wagner?
El grup Wagner no és una empresa única i tradicional, sinó una xarxa d’organitzacions que contracten mercenaris, amb l’aprovació del Kremlin.
Segons la investigació del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals de Washington (CSIS, en anglès), probablement el grup ha operat en trenta països i té dos camps d’entrenament a Rússia.
Aparentment, és un grup privat, però segons el CSIS, “la seva gestió i operacions van profundament entrellaçades amb la comunitat militar i d’intel·ligència russa” de Putin.
Una de les funcions clau de Wagner, segons el Centre Soufan, un think tank sense afany de lucre amb seu a Nova York, és proporcionar a Rússia “un vernís fi de negació plausible, mentre persegueix un finançament, una influència i un espionatge que no s’ajusten a les normes internacionals”.
Al setembre, Prigojin va reconèixer públicament per primera vegada que havia fundat el grup Wagner en una declaració publicada pel seu servei de premsa a la xarxa social russa VK.
Va dir que l’havia fundat per ajudar les forces russes a Crimea, que Moscou va annexionar-se il·legalment el 2014, i per ajudar els separatistes pro-russos a l’est d’Ucraïna.
“Vaig volar a un dels camps d’entrenament i ho vaig fer jo mateix. Jo mateix vaig netejar les armes velles, vaig descobrir les armilles antibales i vaig trobar especialistes que em podrien ajudar”, va dir. “D’ençà d’aquell moment, el primer de maig de 2014, va néixer un grup de patriotes, que més tard va adquirir el nom… ‘Wagner’.”
Els Estats Units han imposat rondes de sancions al grup i l’han designat com una “organització criminal transnacional significativa”. El grup de mercenaris ha estat acusat d’haver comès “execucions en massa, violacions, segrestos de nens i abusos físics a la República Centreafricana (CAR) i Mali”, segons que va dir la secretària del Tresor, Janet L. Yellen, en una declaració a principi d’any.
Què fa el grup Wagner a Ucraïna?
El 2014, el grup Wagner, amb el suport de Rússia, va ajudar a entrenar, organitzar i armar milícies que lluitaven pel control de la regió ucraïnesa del Donbass. Els operatius de Wagner també van participar en la lluita i en la recopilació d’intel·ligència, segons el CSIS, i, segons que es va informar, formaven part de la confiscació i annexió de Rússia de Crimea.
Wagner va tornar a Ucraïna l’any passat de la invasió de Rússia. L’exèrcit rus va patir pèrdues significatives que el van obligar a confiar en el grup per obtenir ajuda al camp de batalla. Wagner, al seu torn, va començar a reclutar presoners russos per reforçar les seves files.
D’ençà de l’estiu de l’any passat, el grup ha jugat un paper important en els esforços russos per a capturar la ciutat de Bakhmut, a l’est d’Ucraïna. Els analistes diuen que malgrat que la ciutat té poc valor estratègic, Prigojin ha impulsat la política per demostrar al Kremlin que Wagner és capaç d’obtenir un nou territori.
“Wagner es converteix en un centre de poder rival per a l’exèrcit rus i uns altres ministeris russos”, va dir al gener John Kirby, coordinador de comunicacions del Consell de Seguretat dels Estats Units. Però va dir que l’organització havia pres “decisions militars basades en gran part en la publicitat positiva que creaven per a Prigojin”.
Kirby també va dir que Corea del Nord havia enviat armes a Wagner per usar-les a Ucraïna, fins i tot per ferrocarril, a la petita frontera que Pyongyang comparteix amb Rússia.
On més ha actuat el grup Wagner?
Aquests darrers vuit anys s’ha informat de la presència de les forces de Wagner a Síria, Líbia, el Sudan, Mali, la República Centreafricana, Madagascar, Moçambic i Veneçuela, segons el CSIS. Sovint fan de seguretat dels actius russos o els governs amfitrions; unes altres vegades han participat en camps de batalla.
Poc després de la primera vegada que el grup Wagner va aparèixer a Ucraïna, també es va saber que mercenaris vinculats al grup havien actuat a Síria, on el 2015 Putin va fer costat al president Baixar al-Àssad a la guerra civil del país. A Síria, el grup paramilitar va proporcionar seguretat a les instal·lacions militars russes i sirianes i va participar en alguns combats, com ara la campanya d’al-Àssad per a recuperar la ciutat de Palmira.
Les forces de Wagner també van formar part de la confrontació més mortífera entre els Estats Units i Rússia d’ençà de la guerra freda, el 2018, quan les tropes dels Estats Units i els seus aliats prop de Deir al-Zor (Síria) van respondre a un atac dels combatents lleials a al-Àssad amb un contraatac que va matar unes cent persones, entre les quals hi havia mercenaris russos.
A la Líbia rica en petroli, els operatius de Wagner han lluitat al costat del comandant libi renegat Khalifa Hifter en la seva batalla per a enderrocar un govern amb el suport de l’ONU, establert el 2015 per a posar fi a la guerra civil del país. Igual que amb la guerra de Síria, els combats a Líbia s’han convertit en un front de batalles regionals pel poder, i la presència de combatents de Wagner ha mostrat com Rússia vol més força al Llevant i el nord de l’Àfrica.
Wagner i Rússia també amplien l’abast polític i financer a l’Àfrica. Fins ara, el grup paramilitar ha estat en divuit països africans, un número que representa més de la meitat de les nacions en què ha treballat, segons el CSIS.
“Wagner entra, desestabilitza encara més el país, destrossa els recursos minerals i guanya tants diners com pot abans de decidir d’anar-se’n”, va dir al Washington Post a principi de març el contraalmirall de la Marina dels Estats Units, Milton Sands, cap del Comandament d’Operacions Especials de l’Àfrica. “El país acaba més pobre, més feble i menys segur. Sempre.”
Aquests darrers mesos, a Mali, on les relacions amb occident són en un punt baix, els mercenaris de Wagner han protegit el palau presidencial i han ajudat a rastrejar els extremistes.
A la República Centreafricana, Wagner ha ajudat a sostenir el govern caigut del país, i en canvi, una empresa vinculada a Prigojin va rebre llicències per a la mina d’or i diamants.
