Què és el risc de rebrot i per què hi donem tanta importància?

Velocitat de reproducció, incidència acumulada, taxa de confirmats per PCR, taxa de positivitat, risc de rebrot, pressió hospitalària… Els informes diaris que avaluen la situació epidemiològica han obligat la societat a comprendre conceptes i indicadors que no havien sentit mai fins ara. Aquestes darreres setmanes, arran de l’augment i la consolidació de la segona onada, a Catalunya s’ha posat molt d’èmfasi en el risc de rebrot, que no s’atura i ja supera els tres-cents punts. Però això què vol dir, exactament?

El risc de rebrot es calcula multiplicant la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies i la velocitat reproductiva del virus, la famosa R, que calcula el nombre d’infeccions que pot originar una persona contagiada amb coronavirus. El resultat, doncs, és una estimació de la incidència acumulada a dues setmanes vista: ‘El risc de rebrot és un indicador d’allò que passarà els catorze dies següents si tot continua igual; ens mostra en quina direcció anem’, explica Martí Català, enginyer físic del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.

Les dades utilitzades no inclouen els positius en residències, no perquè no es considerin importants, sinó perquè científicament no són representatius de les dinàmiques de la població general.

El risc de rebrot s’ha fet popular pel Departament de Salut, que és l’únic que el comunica. ‘D’alguna manera, creiem que oferint aquesta xifra es resumeixen dues dades de cop i, alhora, s’ajuda a entendre a la població on som i cap on anem’, diu Català. En canvi, ni la Conselleria de Sanitat de les Illes, ni la del País Valencià, ni tampoc el ministeri espanyol, no comuniquen pas el risc de rebrot; no per falta de transparència sinó perquè opten per informar de la velocitat reproductiva del virus i de la incidència acumulada per separat.

El risc de rebrot, doncs, dependrà molt de la manera com es calculin els dos valors d’origen. En el cas de la R, depèn del model matemàtic que s’utilitzi, però també de les mesures que es prenguin en aquell moment. En aquest sentit, és valuós observar el nombre de proves que es fan i, per tant, el nombre de positius que es detecten: ‘Per posar-ho en context: si ara nosaltres deixem de fer proves i no es calcula cap positiu, la R passarà a ser 0. Però això és mentida, el virus continuarà propagant-se. Si un dia, de cop, fas vint vegades més de tests i comences a testar tota la població, la R es dispararà. Però això no voldrà dir que la R real de la població es dispari.’

I com menys proves es facin, menys incidència acumulada hi haurà. Aquesta és la trampa per la qual va optar el govern de la Comunitat de Madrid, que d’aquesta manera justificava una falsa millora en les dades i la retirada de l’estat d’alarma. Però el Ministeri de Sanitat espanyol va aixecar la llebre i, aportant dades i defensant-se de les exigències d’Ayuso, va assenyalar que Madrid havia reduït prop d’un 40% el nombre de proves PCR. I com menys PCR, menys incidència acumulada, menys velocitat de reproducció i, per tant, menys risc de rebrot.

Tornant al risc de rebrot, a Catalunya ara mateix és de 362 punts, que és el resultat de multiplicar una R d’1,37 i una incidència acumulada de 263. Ara mateix hi ha zones crítiques on aquest risc de rebrot voreja els mil punts. És a dir, que d’ací a pocs dies podrien tenir una incidència de 1.000 casos per cada 100.000 habitants. Per exemple, Manlleu i Vic tenen un risc de rebrot de 1.500 i 1.300, respectivament; Salt, de 781; i Tortosa, de 918. Cal tenir en compte que en molts casos són municipis que no tenen poblacions de masses i on es fan PCR a gran escala arran d’un brot, de manera que el risc de rebrot puja més fàcilment. Sigui com sigui, cal tenir-hi l’ull posat i controlar-les per evitar que el contagi es desboqui.