05.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 23.10.2021 - 15:51
Al juny, el govern indi va detectar una nova mutació de la variant delta del coronavirus, i va instar a classificar-la com una variant preocupant. El ministeri de Salut indi fa aquesta classificació tan aviat com hi ha evidències d’una transmissió elevada. La nova variant, coneguda per delta plus, AY.1 o B.1.617.2.1, té una mutació afegida a la proteïna S del virus SARS-CoV-2. La mutació s’ha trobat en mostres de quaranta-vuit contagiats amb la variant delta a l’Índia, entre més de 45.000 mostres.
Quines diferències té aquesta variant? Pot resistir als vaccins?
Què és la variant delta?
La variant delta del coronavirus, més infecciosa que la resta, s’ha escampat arreu del món i és a punt de convertir-se en la dominant, segons l’Organització Mundial de la Salut. Ja ha estat la mutació majoritària que ha dut una segona onada devastadora a l’Índia.
Hi ha estudis que han descobert que es pot reproduir més ràpidament, estendre’s amb més facilitat i adherir-se més intensament els receptors cel·lulars dels pulmons. A més, en un estudi encara en procés de revisió, investigadors de Delhi han trobat que a la ciutat havia causat tres quartes parts de les infeccions en persones vaccinades. Vora el 8% d’aquestes infeccions tenien la variant kappa, i el 76% la variant delta.
Què diferencia la variant delta plus?
La nova mutació a la variant delta es va detectar a Europa per primera vegada al març. Al juny, es va comprovar que pacients de covid a l’Índia tenien aquesta mutació del virus. Això preocupa. Alguns científics de l’Índia pateixen per si la nova mutació impulsa una altra onada d’infeccions al país.
All you need to know about the Delta Plus Variant of Covid-19 (1/2) pic.twitter.com/BEpIxlLtMO
— RVCJ Media (@RVCJ_FB) June 29, 2021
Tanmateix, la mutació a la proteïna S del virus no és pas nova. És coneguda amb el codi K417N, i ja s’havia detectat a la variant beta, que es va trobar a Sud-àfrica. La variant beta amb aquesta mutació té la capacitat d’esquivar els anticossos adquirits amb la vaccinació contra la covid, almenys fins a cert grau. Dit d’una altra manera: hi ha la possibilitat que els vaccins contra la covid no protegeixin contra aquesta mutació d’una manera tan efectiva.
Els vaccins serviran contra la variant delta plus?
Segons el Ministeri de Salut indi, la variant delta plus pot tenir una certa habilitat d’evadir la immunitat i de reduir l’efecte de les teràpies amb anticossos monoclonals que es fan servir per a tractar la covid.
La mutació és preocupant perquè és en un punt clau del virus, a la proteïna S, que fa servir per penetrar en les cèl·lules humanes. Ja s’havien detectat mutacions anteriors al “domini d’adhesió al receptor” (receptor-binding domain, RBD) de la proteïna S que permet al virus d’adherir-se als receptors de les cèl·lules.
Les mutacions úniques de la variant delta fan que en tot sovint el virus pugui esquivar el sistema immunitari. Ja s’ha vist que, d’alguna manera, la variant delta redueix l’eficàcia dels vaccins. Això vol dir que una sola dosi no protegeix gaire. D’una altra banda, amb una segona dosi produeix prou anticossos contra una infecció amb símptomes i una malaltia greu. Cal recordar que la majoria de vaccins contra la covid no produeixen una immunitat esterilitzadora absoluta, però serveixen per a reduir-ne la gravetat.
#Covid19 | #DeltaPlus variant has been classified as 'Variant of Concern' due to:
– Increased transmissibility
– Stronger binding to receptors of lung cells
– Potential reduction in monoclonal antibody response
– Potential post vaccination immune escapehttps://t.co/amggRHntK4 pic.twitter.com/rZxjYiZqFW— Hindustan Times (@htTweets) July 1, 2021
Investigadors britànics han descobert que el vaccí de Pfizer té una eficàcia del 33% contra la variant delta amb només una dosi i del 88% amb dues. El d’AstraZeneca també en té el 33% amb una dosi, i el 60% després de la segona.
La variant delta plus podria tenir un grau semblant de reducció de l’eficàcia dels vaccins que ara per ara s’injecten. Però encara no s’han recaptat prou dades que permetin d’escatir si és així. A l’Índia es fan estudis per a avaluar-ne l’efectivitat.
Què cal fer ara?
Les variants més transmissibles i amb potencial d’esquivar els anticossos són una amenaça contra els esforços per a controlar i mitigar la pandèmia. Els països amb taxes de vaccinació baixes poden tenir nous brots.
Com ha de canviar la resposta? Malgrat les mutacions, no cal adoptar mesures addicionals. S’ha de continuar vaccinant el màxim de gent, augmentar la vigilància genòmica per a seguir l’evolució del virus i tenir un comportament adequat.
Sunit K. Singh és professor d’immunologia molecular i virologia a l’Institut de Ciències Mèdiques de la Universitat Banaras Hindu. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
