Diccionari feminista: més de cent paraules imprescindibles

Qui vulgui acostar-se al feminisme avui dia, bé per mitjà de les xarxes socials, bé per mitjà d’assaigs, es trobarà amb una colla d’expressions i conceptes complexos. Molts són neologismes o termes encunyats per autores que han acabat fent-se un lloc en la teoria i l’activisme feministes. Alguns altres, en canvi, són paraules conegudes per tothom, però amb uns matisos que potser passen més desapercebuts. Alguns termes són polèmics i només els reivindiquen alguns sectors del feminisme, a la vegada que són refusats per uns altres. No obstant això, és difícil d’entendre les propostes i polèmiques del moviment sense saber tots els significats d’aquestes paraules. Heus ací un intent d’aplegar i aclarir tots aquests conceptes relacionats amb la lluita pels drets de les dones i tot allò que l’envolta.

Abolicionisme: És el moviment i conjunt de mesures que alguns corrents del feminisme defensen per a eliminar la prostitució. Implica criminalitzar i perseguir la demanda de prostitució i el proxenetisme, però no les dones. També inclou ajuts econòmics i sortides laborals. Entén la prostitució com una institució patriarcal i considera que el sistema prostitucional o prostituent (l’engranatge i els interessos econòmics que envolten la prostitució) no se sosté sense el comerç d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Cal diferenciar-lo del prohibicionisme, que parteix d’una visió moralista que persegueix, criminalitza i estigmatitza les dones (criticat pel feminisme per aquestes raons); del regulacionisme, que legalitza i regula la prostitució mitjançant controls, llicències i registres (criticat pel feminisme per articular-se al voltant del benefici empresarial); i del model pro-drets o pro-sexe, que defensa els drets laborals en el món de la prostitució i la pornografia i la seva despenalització perquè entén ambdues com a feines i perquè considera que la resta de models generen exclusió i precarietat. 

Agressió sexual. És un delicte que consisteix a atemptar contra la llibertat sexual d’una persona. En termes legals, fins fa poc temps es diferenciava de l’abús sexual pel fet que l’agressió incloïa violència i intimidació, però en cap dels dos delictes no hi ha hagut mai consentiment per part de la víctima. Tanmateix, l’abús sexual ha estat eliminat i tots els actes contra la llibertat sexual d’una persona són considerats agressió sexual. Dins les agressions sexuals s’inclouen les violacions (que inclouen penetració, sigui anal, bucal o vaginal).

Agressió profilàctica (stealthing). Agressió sexual en la qual l’home es treu el preservatiu durant una relació sexual amb penetració, sense consentiment. També pot ser una agressió sexual en què, mitjançant l’engany, es fa creure que es fa servir el condom, però no es faci servir. (Vegeu també agressió sexual.) 

Aliat feminista: Home que dóna suport al moviment feminista. De vegades es parla d’aliats i no d’homes feministes perquè es considera que el moviment feminista l’han d’encapçalar les dones, que són el subjecte oprimit. (Vegeu també fals aliat.)

Amor romàntic: És una manera d’entendre l’amor associada a una sèrie de mites transmesos per mitjà de relats literaris, films o cançons: ha de ser per sempre, exclusiu, ha de poder assumir i superar totes les dificultats i ha d’omplir tots els aspectes de la vida. Implica un elevat grau de dependència afectiva i manca de llibertats i és considerat una de les causes de la perpetuació de la violència masclista. Aquesta definició d’amor romàntic no es refereix l’amor de parella en general ni a les mostres d’afecte, sinó que fa referència a l’imaginari social i cultural que normalitza i idealitza les relacions possessives, nocives i dependents.

Androcentrisme: Visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.

Androsfera: Conjunt de comunitats en línia que defensen obertament posicions antifeministes –també racistes i homòfobes– i que consideren que els drets dels homes són vulnerats. Dins aquesta xarxa, s’hi podrien incloure els incel, alguns youtubers de la dreta alternativa, els moviments que defensen que els homes són també víctimes d’abusos i injustícies pel fet de ser-ho, els homes que fan servir trucs masclistes per lligar o algunes publicacions en fòrums exclusivament masculins. (Vegeu també incel.)

Assetjament sexual: Intimidació o coerció de naturalesa sexual, sovint acompanyada de la insistència o de situacions de superioritat per part de l’assetjador. Com a delicte, castiga el que sol·liciti favors de naturalesa sexual, per a si o per un tercer, en l’àmbit d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis. Ha de ser continuat i habitual i causar en la víctima una situació intimidatòria greu o humiliant.

Avergonyiment físic (Body-shaming): Crítica de l’aspecte físic o la manera de mostrar el cos de les persones, especialment de les dones.

Biaix de gènere: És la inclinació esbiaixada cap a una persona o col·lectiu basada en el gènere. Es pot presentar com una predisposició o inclinació inconscient amb prejudicis i falses atribucions a l’hora de representar, seleccionar o prendre decisions, com sovint passa amb el tracte desigual cap a les dones en l’àmbit laboral, per exemple.

Bimbo: Terme originalment emprat per a definir, des del menysteniment i la burla, una dona atractiva però poc intel·ligent. Aquests darrers anys el concepte s’ha capgirat des d’una perspectiva feminista per fer referència al fet que la hiperfeminitat, tot allò estereotípicament femení, també és vàlid, i no pas res per què s’hagi de menystenir ningú. El “moviment Bimbo” a internet reivindica una estètica relacionada amb el rosa i els colors pastel, els talons i el maquillatge, però no com un mandat per a les dones, sinó com una opció més que no determina com és la persona. Aquest moviment lluita contra el tòpic de la “rossa ximpleta” i vol portar la feminitat cap a l’extrem per desactivar-la com a constructe opressiu. (Vegeu també feminifòbia.)

Body-monitoring: Fenomen pel qual l’individu –en aquest cas, les dones– controla de manera constant i obsessiva com llueix el seu cos. En són exemples retocar-se de manera obsessiva i reiterada els cabells o estar molt pendent de la mirada dels altres.

Body policing: Fenomen pel qual esdevé normal que el cos de les dones sigui objecte de debat i fiscalització. S’explica per la creença inconscient que les dones han de preocupar-se de tenir un cos normatiu i satisfer la mirada masculina i que, per tant, tothom pot jutjar els seus cossos. N’és un exemple retreure a una dona –davant seu o no– que no s’ha preocupat prou d’anar ben pentinada o maquillada.

Capitalisme violeta: concepte que denuncia la incorporació de reivindicacions feministes al capitalisme. Qüestiona, per exemple, com s’instrumentalitza el feminisme per vendre certs productes o fer negoci i també la manca de crítica a les dinàmiques del lliure mercat per part d’algunes accions o punts de vista feministes.

Coeducació: Acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, de manera que es fomenti la igualtat real d’oportunitats.

Colonització interior: Procés gradual amb què les dones interioritzen, normalitzen i legitimen la seva subordinació i acaben reproduint conductes que la mantenen. És un concepte que introdueix l’escriptora feminista radical Kate Millet.

Consentiment sexual: Acord per a participar en una activitat sexual. Tot i que el concepte suscita consens, s’han fet algunes crítiques feministes a la paraula perquè pot fer creure que el subjecte no és qui decideix de fer l’acció, sinó que simplement l’accepta i s’hi conforma. Per això també es proposa de parlar de relacions acordades o desitjades.

Corresponsabilitat: Repartiment equilibrat de les tasques domèstiques entre homes i dones.

Cos normatiu o heteronormatiu: Aspecte físic que respon a l’ideal de bellesa imposat pel sistema patriarcal.

Cosificació sexual: Ús que es fa d’una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que es limiten al plaer estètic i sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Mitjançant aquest procés, se separen els atributs sexuals –sovint destacant-los per parts– i la bellesa física de la resta de la personalitat, i aquests atributs són reduïts a eines per al plaer masculí. D’aquesta idea sorgeix l’expressió dona objecte i també el concepte autocosificació, que és el fenomen pel qual són les dones les qui es cosifiquen a si mateixes analitzant-se des de la mirada masculina, cosa que s’explica pels rols imposats socialment. (Vegeu també Mirada masculina.)

Culpar la víctima (Victim blaming): Culpar les víctimes de violència masclista (sigui sexual, física o psicològica) d’aquesta violència, en compte de culpar-ne l’agressor. Significa capgirar les responsabilitats: jutjar, de manera més o menys subtil, la conducta de la víctima i qüestionar si hauria pogut fer res per a evitar l’agressió o fins i tot si l’ha provocada. En alguns casos de violació, per exemple, es qüestiona si la dona havia d’haver anat vestida d’una altra manera o per què anava sola caminant pel carrer de nit.

Cultura de la violació: Construcció social que, per mitjà de diversos sistemes, desacredita, responsabilitza o culpabilitza les víctimes d’una agressió sexual, alhora que representa el cos femení com un cos disponible per a ser agredit sexualment i banalitza i presenta com a romàntica i estètica la violència sexual cap a les dones. Culpar la víctima (victim blaming) forma part de la cultura de la violació.

Dicotomia santes-putes/mares-putes: Eina d’anàlisi feminista que serveix per a estudiar el fenomen mitjançant el qual el patriarcat encasella la sexualitat femenina o bé en la modèstia o bé en la promiscuïtat, tot dividint les dones en aquestes dues etiquetes i posant, doncs, traves a la seva llibertat sexual.

Diferència d’empolainament (grooming gap). Diferència d’estona i de diners que homes i dones dediquen a la cura estètica del seu cos i a l’aparença; la inversió és molt més gran en les dones que no en els homes. (Vegeu també pressió estètica.)

Divisió sexual del treball: Repartiment del treball –remunerat i no remunerat–entre homes i dones, en l’esfera privada –tasques domèstiques, de cures…– i pública –el món laboral. Tradicionalment, i encara avui, el treball de l’esfera privada recau majoritàriament en les dones i té menys valor social. Aquest concepte té a veure amb la doctrina de les esferes separades, que és la creença patriarcal que sosté que el lloc natural de les dones és l’esfera privada i el dels homes l’esfera pública i que serveix per a explicar que, històricament, el patriarcat ha legitimat i fomentat els rols de gènere. També té a veure amb la ideologia de la domesticitat, que tradicionalment s’ha fet servir per a relegar les dones a l’esfera privada.

Doble jornada: Expressió emprada per fer evident el temps que moltes dones es troben obligades a dedicar a la suma de les feines domèstiques i les laborals.

Dones prostituïdes (o dones en situació de prostitució): Expressió que utilitzen les feministes partidàries d’abolir la prostitució per a referir-se a allò que s’entén comunament per prostitutes. L’expressió parteix de la base que aquestes dones són víctimes del sistema prostitucional i que paraules com prostituta o treballadora sexual no destaquen aquesta condició. Els sectors del feminisme pro drets o pro sexe, però, refusen aquests conceptes i defensen el de treballadora sexual. (Vegeu també treball sexual.)

Donzella en perill: Tòpic repetit tradicionalment en moltes ficcions que presenta la dona com un ésser indefens que ha de ser salvat d’algun perill i que actua com a motor de la narració, sempre protagonitzada per un heroi masculí que ha de salvar-la amb la seva valentia. Seria el cas, per exemple, del motiu recollit a la llegenda de Sant Jordi, sovint criticada pel feminisme.

Economia feminista: Estudi crític de les ciències econòmiques, amb l’intent de superar els biaixos androcèntrics. Es focalitza en els aspectes d’importància particular per a les dones, com la feina domèstica.

Eixancarrament masculí (Manspreading): Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi l’espai de més d’una persona. Mostra la tendència a engrandir l’espai masculí i minvar el femení.

Escala mecànica de vidre: Fenomen pel qual els homes arriben més ràpidament a les posicions directives, també els qui treballen en sectors feminitzats, tot i tractar-se d’àmbits en què les dones són majoria i fa més temps que hi treballen. És un concepte que es complementa amb el de sostre de vidre. (Vegeu també sostre de vidre.)

Escletxa de confiança (Confidence gap): Diferència entre la valoració positiva dels talents i capacitats que homes i dones tenen de si mateixos. Força estudis assenyalen que les dones tenen tirada a menystenir els seus talents i capacitats i els homes tenen tirada a magnificar els seus.

Escletxa de gènere: Conjunt de desigualtats entre homes i dones en un àmbit concret, quant a nivell de participació, accés a oportunitats, drets, poder, influència, remuneració, beneficis, control i ús dels recursos.

Escletxa de somnis: Diferència entre el potencial que tenen les nenes i allò que acaben fent o la societat n’acaba esperant. Fa referència al fet que les nenes sovint no arriben a creure que poden ser científiques, enginyeres, futbolistes o polítiques, malgrat que tenen el potencial, l’interès o el desig de ser-ho. La manca de referents femenins en molts àmbits i els estereotips de gènere expliquen aquest fenomen.

Escletxa orgàsmica o escletxa de l’orgasme: Diferència entre el nombre d’orgasmes que homes i dones tenen en les relacions heterosexuals. Des d’una perspectiva feminista, és important de tenir en compte aquesta escletxa per a lluitar contra el fal·locentrisme i el coitocentrisme. (Vegeu també fal·locentrisme.)

Escletxa salarial: Diferència mitjana entre els sous dels homes i de les dones.

Espais no mixtos: Espais reservats exclusivament a dones o exclusivament a homes. Alguns col·lectius feministes són no mixtos (i, per tant, només són format per dones) i també la primera línia de moltes manifestacions feministes.

Fal·locentrisme: Actitud basada en la idea que el penis i l’home són el centre de les relacions sexuals. Relacionat amb aquest concepte, també es parla de coitocentrisme, que és la tendència a pensar que les relacions sexuals han de passar, necessàriament, pel coit.

Fals aliat: Home que es considera feminista o aliat feminista, però que no es comporta com a tal.

Femení genèric: En gramàtica, l’ús del femení com a gènere no marcat. Paraules com totes s’hi fan servir per a parlar de totes i tots, per exemple.

Feminifòbia: Aversió, hostilitat o menysteniment cap a tot allò estereotípicament femení. És el fenomen pel qual tot allò que s’associa a la feminitat és menystingut o ridiculitzat. També és conegut per femme-fòbia. 

Feminacionalisme: Instrumentalització d’alguns postulats del moviment feminista per a justificar idees relacionades amb un nacionalisme xenòfob i excloent. Alguns partits d’ultradreta fan servir aquesta estratègia per a defensar, per exemple, que els immigrants són masclistes o homòfobs i posen en perill els drets de les dones i la comunitat LGBTI.

Feminicidi: Assassinat d’una dona pel fet de ser-ho. És la màxima expressió de la violència masclista.

Feminisme: Moviment polític i social que denuncia la submissió de les dones als homes causada pel patriarcat i promou l’alliberament i l’apoderament (augment de la fortalesa i confiança) de les dones per a trencar aquesta opressió. Té per conseqüència l’equiparació de drets entre tots dos sexes. Principals corrents:

—Anarcofeminisme: Corrent del feminisme que veu en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques en les societats. El combat contra el patriarcat hi va de bracet amb la lluita de classes i contra l’estat.

—Feminisme liberal: Corrent del feminisme que se centra en la capacitat de les dones d’aconseguir la igualtat mitjançant les decisions i accions pròpies. No relaciona l’opressió de les dones amb altres formes d’opressió. En les primeres onades del feminisme, era el feminisme que buscava la igualtat i equiparació de drets entre homes i dones, però amb el pas del temps s’han donat diverses atribucions al terme. (Vegeu també feminisme de la igualtat.)

—Feminisme negre: Corrent del feminisme que es va fer popular durant els seixanta com a resposta crítica al feminisme blanc. Considera que el masclisme, el classisme i el racisme van estrictament units.

—Feminisme postcolonial o descolonial: Corrent del feminisme que proposa d’abandonar l’etnocentrisme del feminisme tradicional i incorporar-hi perspectives com l’ètnia o la cultura.

—Feminisme radical: Corrent del feminisme sorgit a partir de final dels seixanta vinculat amb idees marxistes. El terme no fa referència a cap grau d’exacerbació o intransigència, sinó que al·ludeix a l’arrel per indicar que el sistema patriarcal és l’origen de la desigualtat i que solament es pot combatre atacant aquesta arrel. Algunes reivindicacions del feminisme radical són l’abolició de la prostitució i la pornografia. 

—Feminisme socialista: Corrent del feminisme que explica la subordinació de la dona pel model capitalista i considera que és doblement oprimida, també per raó de classe. Entronca amb el feminisme radical i el feminisme marxista, que defensa la implantació del socialisme com a via d’alliberament femení.

—Transfeminisme: Corrent que amplia el subjecte del feminisme a persones que també són oprimides pel patriarcat, com totes les persones trans. Entronca amb la teoria Queer. (Vegeu també Teoria ‘Queer’.)

Hi ha també uns altres moviments, corrents i distincions del feminisme:

—Ciberfeminisme: Activisme feminista a la xarxa o feminisme aplicat a les TIC, que, segons aquest corrent del feminisme, pot trencar les barreres del gènere.

—Ecofeminisme: Moviment que relaciona feminisme i ecologia. Es fonamenta en el principi de respecte a la natura com a base per a lluitar contra el patriarcat i l’industrialisme.

—Feminisme de la igualtat: Corrent del feminisme originat durant la Il·lustració i consolidat amb el sufragisme que reivindica que les dones puguin tenir els mateixos drets que els homes. Es contraposa al feminisme de la diferència, que és crític amb el feminisme de la igualtat perquè reivindica un canvi complet del sistema d’opressió, i no una equiparació amb els homes des d’un punt de vista androcèntric que pot suposar el risc de reproduir el rol opressor masculí.

—Feminisme islàmic: Moviment que reivindica el paper de les dones a l’islam. Demana la reinterpretació dels texts sagrats i condemna les imposicions del feminisme occidental.

—Feminisme postestructuralista o postfeminisme: Moviment sorgit a final del segle XX que fa una revisió crítica del feminisme anterior.

—Feminisme separatista: Corrent del feminisme que defensa la segregació sexual; és a dir, la separació entre homes i dones en diferents espais de la societat per a apoderar les dones sense la interferència dels homes.

—Lesbianisme polític: Corrent del feminisme que recull la teoria que l’orientació sexual és una construcció social i defensa l’homosexualitat femenina com a alternativa a l’heterosexualitat. Inclou el feminisme lèsbic, feminisme lesbià o separatisme lèsbic, que és un corrent crític amb el feminisme dels anys seixanta i setanta i el moviment gai de principi dels setanta.

Feminitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara la delicadesa, la discreció, la debilitat, la irracionalitat…

Feminitat obligatòria: Conjunt de mandats que assenyalen com han de ser i comportar-se les dones des d’una perspectiva patriarcal. En són exemples la imposició de la depilació o el fet de pesar poc.

Feminització de la pobresa: Conjunt de fenòmens que, dins la pobresa, afecten més sovint les dones. És també el procés que eixampla l’escletxa de pobresa entre homes i dones. S’inclouen més fenòmens, com ara l’escletxa salarial, el sostre de vidre i el terra enganxós.

Furt d’idees (Bropropriating): Situació en què un home s’apropia la idea d’una dona (generalment a la feina) i se n’emporta el mèrit.

Gènere: Construcció social de la masculinitat i la feminitat. Inclou les característiques, actituds i rols que una societat atorga a una persona segons el seu sexe, que és el conjunt de trets biològics, fisiològics i orgànics que divideix els individus en femelles i mascles, als quals s’assigna un valor superior. Així doncs, el gènere és cultural i s’atorga d’acord amb el sexe, que és biològic, tot i que hi ha corrents del feminisme que consideren que la divisió sexual binària dels individus és també cultural. Conceptes relacionats:

—Binarisme sexual i de gènere: Classificació de sexe i gènere en dues formes diferents, oposades i excloents: el masculí i el femení.

—Disfòria de gènere: Sentiment molt ampli de disgust amb el gènere atribuït a una persona quan neix. Va més enllà i és més agut que no pas el malestar amb els rols de gènere que qualsevol persona pot sentir. És un concepte que s’utilitza menys que anys enrere perquè es considera patologitzant per a les persones trans.

—Identitat de gènere: identificació d’una persona amb el gènere masculí o femení (o cap dels dos), que pot diferir del gènere assignat en néixer en funció del seu sexe. És el procés d’integració i interiorització de les característiques que s’atorguen a la feminitat o a la masculinitat. No s’ha de confondre amb l’orientació sexual, que és el patró d’atracció sexual, eròtica, emocional o amorosa cap a un sexe determinat, ambdós sexes (o cap, en cas que s’entengui l’asexualitat com una orientació sexual). Alguns sectors del feminisme refusen aquest concepte i els que se’n deriven perquè consideren que el gènere és una construcció social necessàriament lligada al sexe que actua com a eina d’opressió mitjançant la imposició, i no pas la identificació. Dins el transfeminisme, en canvi, es considera un terme important per parlar de les experiències trans. De la identitat de gènere se’n deriven un seguit de conceptes. Són els següents:

—Cisexisme: Creença en la superioritat de les persones cisexuals o cisgènere per sobre de les transsexuals o transgènere.

—Cisexual o cisgènere: Persona que no experimenta un sentiment gaire intens de disgust amb el gènere atribuït en néixer, com sí que l’experimenten les persones transsexuals o transgènere. (Vegeu també transgènere.)

—Cisnormativitat: Conjunt de normes que sostenen que les persones es divideixen de manera natural en dos gèneres diferents i excloents, home i dona, i que tothom és cisgènere. Es parla de cisheteronormativitat si s’hi afegeix l’exclusió a qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat; i de cishomonormativitat si s’exclou qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat o l’homosexualitat.

—Gènere fluid: Concepte per a definir les persones que s’identifiquen amb més d’un gènere. Normalment parlen d’una transició entre el masculí i el femení o de neutralitat.

—Gènere no binari: Expressió que s’aplica a qui no s’identifica ni com a home ni com a dona.

—Transfòbia: Odi, aversió i discriminació a les persones trans.

—Transgènere: Persona que s’identifica amb un gènere que és diferent de l’assignat quan neix, d’acord amb el seu sexe. A diferència de les persones transsexuals, poden no pretendre canviar-se l’anatomia. Molts sectors de l’activisme trans refusen aquests dos conceptes i entenen el fet trans com quelcom obert i flexible que no cal separar en dues etiquetes. Prefereixen, doncs, el concepte de persones trans.

—Transmisogínia: Aversió o odi a les dones trans.

Ginòpia: Omissió del punt de vista de la dona.

Grassofòbia: Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.

Herstory: Joc de paraules en anglès que es refereix a la història de les dones o a la historiografia feminista, en contraposició amb la historiografia dominant, centrada sempre en els homes i narrada majoritàriament per homes. La paraula history (‘història’) pot dividir-se, mitjançant un joc de paraules que no té a veure amb l’etimologia, entre his i story (‘la història d’ell’), mentre que la paraula herstory es dividiria entre her i story (‘la història d’ella’).

Heteronormativitat: Principi que implica l’alienació del sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i els rols de gènere. És a dir, des d’una perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta només per homes, identificar-se amb el gènere femení i reproduir els rols i actituds associats a aquest gènere.

Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la dona i la resta d’orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat. Aquest concepte es relaciona amb l’heterosexualitat obligatòria i l’heterosexisme, que exclouen i menyspreen qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat. També es parla de cisheteropatriarcat o cisheterosexisme, per a denunciar també la discriminació cap a les persones trans.

Homosociabilitat: Tendència a mantenir relacions socials amb individus del mateix sexe. D’una perspectiva feminista, aquest concepte critica la preferència dels homes per a relacionar-se socialment amb més homes, cosa que exclou les dones de certes esferes socials, laborals i de poder o influència.

Igualtat de gènere: Qualitat que implica que homes i dones han de tenir els mateixos drets i beneficis i ser tractats amb el mateix respecte. És una obligació de dret internacional.

Incel: Abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibate (‘celibatari involuntari’), que fa referència a un moviment misogin sorgit en comunitats virtuals i format per homes heterosexuals, generalment joves, que voldrien tenir relacions sexuals però que no en tenen. En donen la culpa al seu aspecte físic, però també a avenços socials relacionats amb el feminisme i, especialment, a les dones i homes sexualment actius. Els membres d’aquesta subcultura defensen que tenen el dret de sexe i que les dones els deuen relacions sexuals. (Vegeu també privilegi masculí.)

Indefensió apresa: Fenomen psicològic pel qual la persona mostra una actitud passiva i submisa en cas d’agressions i se sent incapaç de reaccionar. Des d’una perspectiva feminista, aquest concepte va més enllà d’un fenomen psicològic i té unes causes socials derivades de la manera com són socialitzades les dones, amb la imposició d’atributs com la debilitat, la submissió o el sacrifici. En molts casos de violència masclista, les víctimes experimenten aquest fenomen, normalment després que la violència hagi minat la dona gradualment.

Interseccionalitat: Estudi de les identitats socials i els respectius sistemes d’opressió (com el patriarcat o el racisme) que parteix de la base que no actuen de manera independent, sinó que són formes de dominació interrelacionades, i que, per tant, cal analitzar-les de manera conjunta.

Intersexualitat: Ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals. Les persones intersexuals poden néixer amb cromosomes, genitals i gònades que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina.

Lesbofòbia: Discriminació homòfoba i masclista contra les dones homosexuals. Conceptes com l’esborrament lèsbic –que fa referència a la invisibilització de la història i problemes de les lesbianes– subratllen la doble violència que pateixen.

Llàgrimes d’home (male tears): Concepte que parodia algunes reaccions masculines de queixa o victimisme contra les reivindicacions feministes.

Llenguatge inclusiu: Alternativa al llenguatge convencional que inclou l’ús del femení genèric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre més propostes.

Llenguatge sexista: Expressió amb què es pretén posar de manifest que el llenguatge convencional és sexista i que l’ús del masculí genèric és una mostra més de l’opressió cap a les dones. El feminisme considera també que són masclistes alguns elements lèxics, com ara els duals aparents, que adquireixen significats diferents si es troben en masculí o femení i que menyspreen les dones (exemple, home públic – dona pública).

Llum de gas: Terme amb què es designa l’abús subtil i manipulador mitjançant el qual s’erosiona l’autoestima i la confiança d’una dona fins al punt d’anul·lar-ne la personalitat. La víctima és manipulada per arribar a dubtar fins i tot de la seva percepció o memòria. Es considera una de les conductes més comunes entre els maltractadors.

Manterruption: Expressió que defineix les interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.

Masclisme: Ideologia basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

Masculinitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a l’home, com ara la força, el lideratge, la intel·ligència, la racionalitat…

Masculinitat fràgil: Expressió que fa referència a la fragilitat dels papers de gènere masculins –que, de tan estrictes, són difícils de sostenir– i a la reacció que alguns homes tenen quan consideren amenaçada la seva masculinitat o la idea social d’una masculinitat forta, dominant i independent.

Masculinitat/feminitat desconstruïda: Actituds o característiques d’un home o una dona que són producte del qüestionament o rebuig de les actituds o característiques socialment assignades al seu sexe.

Masculinitat hegemònica: els rols i comportaments masculins més acceptats per una societat en concret, que poden canviar segons el temps i la cultura. Aquesta masculinitat legitima la subordinació de les dones envers els homes i assenyala les masculinitats que surten de la norma. Aquest concepte és sovint intercanviable amb el de masculinitat tòxica, que fa referència a aquests mateixos rols, especialment quan esdevenen més violents i causen danys tant a les dones com als homes.

Matriarcat:  Forma d’organització que dóna la màxima autoritat social i política a la mare i en què la dona predomina en les posicions de poder.

Me Too: Moviment viral per a denunciar l’agressió i l’assetjament sexual que han rebut les dones, desfermat arran de les acusacions d’agressions sexuals contra el productor de cinema Harvey Weinstein.

Micromasclisme: Masclisme quotidià i normalitzat. A diferència d’unes altres formes de masclisme que poden ser socialment condemnades i denunciades, aquestes pràctiques, més subtils, són legitimades per l’entorn social. Es considera micromasclisme, per exemple, l’assetjament de carrer; és a dir, els comentaris que alguns homes fan a les dones pel carrer (jutjant-ne l’aspecte físic).

Mirada femenina (Female gaze): En ficció, especialment l’art o l’audiovisual, acte de representar les dones i el món a partir d’una perspectiva feminista i de dona (de la guionista, l’artista, la productora…) com a resposta a la mirada masculina predominant en la majoria de films o obres d’art i que sovint cosifica les dones i les presenta com a objectes de plaer estètic i sexual masculí.

Mirada masculina (Male gaze): En ficció, especialment l’art o l’audiovisual, acte de representar les dones i el món a partir d’una perspectiva masculina i heteronormativa que cosifica les dones i les presenta com a objectes de plaer estètic i sexual de l’home.

Misogínia: Aversió o odi a les dones. D’aquest concepte se’n deriva la misogínia interioritzada, que és un tipus de misogínia que no es manifesta directament i apareix com un pensament automàtic que jutja les conductes de les dones o menysté tot allò que s’associa a la feminitat.

Mite de la superwoman: Expressió per a referir-se a la pressió que reben moltes dones per a combinar a la perfecció les tasques domèstiques i de cures amb una carrera d’èxit en el món laboral.

Neurosexisme: Ús de les troballes neurocientífiques per a justificar estereotips de gènere. Són prejudicis, teories ja desmentides o postulats sense base científica que presenten com a essencials i naturals certes característiques de comportament dels homes i les dones i cerquen explicacions únicament biològiques a fenòmens que poden ser culturals o multicausals.

Noves masculinitats: Models de masculinitat alternatius a la coneguda com a masculinitat hegemònica o masculinitat tòxica; és a dir, associada a atributs com ara la dominació o la violència.

Onades feministes: Són les diferents etapes que ha viscut el moviment des que va néixer. No hi ha un consens total sobre la divisió d’aquestes etapes. Mentre que algunes postures, especialment des del feminisme europeu, defensen que la primera onada feminista s’ha de situar en l’època de la Il·lustració, algunes altres, especialment des del feminisme anglosaxó, creuen que és més adequat situar-la a mitjans del segle XIX. Tampoc no hi ha un consens total en quins anys concrets es fa el canvi d’etapa. Des del primer punt de vista, la divisió seria la següent:

—Primera onada: Aparició, en la segona meitat del segle XVIII, de les primeres vindicacions feministes arran de la Revolució Francesa i la Il·lustració. Les pensadores d’aquesta etapa van aprofitar l’auge del pensament racional per començar a qüestionar els privilegis masculins i a destacar que aquests privilegis no tenien cap raó biològica. També van denunciar que la Revolució Francesa no inclogués les dones en les seves reclamacions d’igualtat, llibertat i fraternitat. En definitiva, demanaven els mateixos drets de ciutadania que els homes: dret d’educació, de sufragi, drets matrimonials i en vers als fills…

—Segona onada: Moviment feminista de mitjans del segle XIX i començament del XX. Es va originar als països anglosaxons al voltant de dues reivindicacions principals. La primera es referia als drets polítics, lligats amb el sufragisme i el moviment pel sufragi femení i amb el dret de les dones de participar en la vida política. La segona reivindicació era el dret de les dones de decidir sobre si tenir fills o no, quan i com. També es va seguir reivindicant el dret de les dones a rebre la mateixa educació que els homes.

—Tercera onada: Moviment feminista de mitjan segle XX, originat als Estats Units. Reivindicava l’alliberament de les dones del seu paper tradicional lligat a la maternitat i a les tasques domèstiques. En aquesta línia, reclamava igualtat salarial, llibertat sexual, dret d’avortament, dret de divorci i protecció de la maternitat i denunciava la doble jornada i la violència contra les dones.

—Quarta onada: Moviment feminista contemporani. És un corrent amb una gran diversitat de pensament, que també inclou reivindicacions del moviment LGTBI en alguns casos.

Paritat: Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polític, econòmic i social.

Patriarcat: Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en què les relacions són estructurades pel domini de l’home sobre la dona. És un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferència entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la societat. Autores com Alicia Puleo o Ana de Miguel distingeixen entre patriarcat dur o de coacció –present en aquelles societats on les lleis marquen què poden fer les dones i fins i tot inclouen prohibicions i violència en la legislació– i patriarcat tou o de consentiment –present en les societats occidentals contemporànies, on la llei reconeix la igualtat entre homes i dones però el masclisme continua molt present en tots els àmbits.

Pedanteria masculina (Mansplaining): Acció i efecte d’explicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap –i fins i tot millor– per part d’un home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.

Perspectiva de gènere o perspectiva feminista: Anàlisi de qualsevol àmbit o activitat a partir de l’opressió de les dones amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin de resoldre les desigualtats.

Positivitat corporal (Body positivity): Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indústria de la moda. En aquesta línia, també apareix el concepte de neutralitat corporal (body neutrality), que anima a no donar importància al cos en el terreny estètic i tenir-hi una relació neutra, sense necessitat de sentir orgull. Proposa de valorar què ens aporta el nostre cos més enllà de l’estètica, per a què ens és útil en el nostre dia a dia.

Postpornografia: Moviment de videoart contrari a la pornografia convencional. Es caracteritza per la introducció de cossos no normatius i pràctiques diferents de les del porno prevalent, que, entre més, contradiuen l’existència d’un gènere binari.

Precipici de vidre: Tendència a augmentar l’accés de les dones a llocs de responsabilitat en els moments especialment complicats, de crisi, en què hi ha més probabilitats de fracassar altes. (Vegeu també sostre de vidre.)

Pressió estètica: Pressió social per a tenir un cos normatiu que s’expressa per mitjà de la publicitat, la indústria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i més fenòmens, es considera que afecta més les dones que no els homes.

Principi o síndrome de la barrufeta: En ficció, tendència a representar grups en què hi ha molts membres masculins, amb una característica que els defineix, mentre que només hi apareix un personatge femení, sense cap més característica que ser dona i sovint estereotipat. És un fenomen que es repeteix en moltes sèries de ficció com ara Doraemon, The Big Bang Theory o Els barrufets.

Privilegi masculí (male entitlement). Concepció per part dels homes (i de la societat en general) que les dones els deuen certes coses, com ara sexe, afecte, admiració, suport incondicional, atenció, cures… Aquesta idea fa que les dones puguin sentir-se obligades a proporcionar tot això als homes o que la decisió de no fer-ho tingui un càstig, sigui a escala social o a escala individual. 

Prostituent o prostituïdor: Concepte utilitzat per l’abolicionisme per a referir-se al que normalment s’entén com a clients o consumidors de prostitució i proxenetes.

Putofòbia: Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes.

Quotes: Sistema de discriminació positiva amb l’objectiu de forçar que les dones participin en les posicions de poder polític, econòmic i social perquè siguin paritàries.

Rentada violeta (Purplewashing): Conjunt d’estratègies polítiques i de màrqueting que apel·len a un suposat compromís amb el feminisme que no és real. 

Revictimització: Procés pel qual s’afegeix alguna violència contra les dones víctimes de violència masclista. És un maltractament afegit per l’entorn, l’administració, el sistema judicial i els organismes responsables de combatre-la. En els casos de violència sexual, per exemple, es considera que hi ha revictimització quan es qüestiona la versió de la víctima o d’alguna manera és culpada dels fets.

Rols sexuals o de gènere o estereotips de gènere: Creences que s’han construït i transmès culturalment i que reparteixen atributs diferents per a homes i dones, de manera que limiten les respectives expectatives de vida i possibilitats de desenvolupament personal. Per exemple, la creença que les dones s’han d’encarregar de les tasques de cures.

Sexisme: Actitud que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i, en conseqüència, justifica el manteniment d’unes normes de comportament que emanen d’aquesta divisió. Considera que homes i dones tenen un seguit de característiques que els diferencien i que, per tant, també han de tenir una conducta i tracte diferent.

Síndrome d’alienació parental: És un concepte que manca de consens científic i no és reconegut com a trastorn per l’Organització Mundial de la Salut. Segons la teoria del psiquiatre infantil Richard Gardner, seria el trastorn que sofreixen alguns infants que suposadament han estat manipulats psicològicament per a sentir por o hostilitat envers un progenitor per part de l’altre, generalment en el context d’un divorci o de les disputes per la custòdia dels fills. El feminisme considera que la utilització d’aquest suposat trastorn respon a una estratègia per a desacreditar les dones en molts casos de violència masclista.

Síndrome de la impostora: Fenomen psicològic que duu moltes dones a menystenir les seves capacitats i assoliments i a sentir-se incapaces o insegures en l’àmbit acadèmic o laboral, especialment si ha estat tradicionalment ocupat per homes.

Síndrome de la lesbiana morta: Clixé narratiu que dóna un final tràgic a les lesbianes i dones bisexuals en les ficcions. Aquesta tendència implica una manca de referents positius que el moviment feminista i LGBTI ha llegit com una forma de lesbofòbia. (Vegeu també lesbofòbia.)

Síndrome de les dones a la nevera: Clixé narratiu en què les agressions sexuals, els assassinats o unes altres formes de violència contra les dones són presentades de manera molt explícita i utilitzades com a element que fa avançar la trama d’un personatge masculí. El terme fa referència al fet que aquest tòpic es faci servir de manera desproporcionada amb personatges femenins. Aquest concepte acostuma a relacionar-se amb el de donzella en perill perquè és la set de venjança pel mal fet a la dona o la voluntat de protecció o salvació, que impulsa la trama del personatge masculí. (Vegeu també donzella en perill.)

Síndrome de la tiara: Actitud passiva en l’entorn laboral manifestada generalment en dones que consisteix a fer bé la feina, però sense fer-se notar ni cridar l’atenció, tot esperant que els caps premiïn aquesta feina feta. És la tendència a no exterioritzar els èxits i ambicions laborals, i això, sovint, fa que els caps tinguin més en compte els treballadors que sí que els exterioritzen.

Síndrome de Yentl: Invisibilitat de què són objecte les dones en els estudis sobre malalties càrdio-vasculars, que en la major part de casos prenen com a mostra els homes per analitzar els símptomes i efectes dels tractaments d’aquestes malalties. Les dones tenen símptomes i reaccions diferents als tractaments i, per tant, el fet de no ser tingudes en compte en aquests estudis té conseqüències en la seva salut.

Slut-shaming: Acció de culpabilitzar una dona fent al·lusió als seus comportaments o desigs sexuals. Parteix de la creença que les dones són sexualment passives i, per tant, que mostrin el seu desig és quelcom que se’ls ha de retreure, que els resta respectabilitat. N’és un exemple el fet de jutjar les dones per la seva activitat sexual o pel fet d’anar vestides d’una manera que, suposadament, cerca l’atracció dels homes.

Socialització de gènere o socialització diferencial: Procés gradual a través del qual s’imposen els rols de gènere. Es vertebra des de totes les esferes de  la societat (família, escola, mitjans de comunicació, cinema…) i a través de constants atribucions, comentaris, mandats… Un exemple de socialització seria la compra de nines per a les nenes i de cotxes de joguina per als nens.

Sororitat: Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una aliança existencial i política que contribueixi a l’eliminació social del masclisme i a l’apoderament individual i col·lectiu de les dones.

Sostre de diamant: Impediment per a valorar les dones amb criteris estrictament professionals.

Sostre de vidre: Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir, en la seva carrera professional, fins als càrrecs de més responsabilitat pel fet de ser dones.

Sufragisme: Moviment reformista social, econòmic i polític sorgit el segle XIX que promovia l’extensió del sufragi (dret de vot) a les dones.

Supervivent de violència masclista: Dona que ha sofert violència masclista i que posteriorment ha passat per un procés de recuperació i apoderament.

SWERF: Sigles en anglès de Sex Worker Exclusionary Radical Feminist (feminista radical que exclou les treballadores sexuals) per a referir-se, de manera pejorativa, a les feministes que defensen un model abolicionista pel que fa a la regulació de la prostitució i la pornografia.

Petromasculinitat: Exaltació de la masculinitat hegemònica per mitjà de tots aquells elements relacionats amb el motor i la velocitat, vinculats als comportaments extrems i perillosos que han caracteritzat històricament els mandats masculins. (Vegeu també masculinitat hegemònica.)

Taxa rosa: Diferència de preu –sovint produïda per uns imposts més alts– que hi ha entre els productes adreçats a homes i els adreçats a dones. Es parla de “taxa rosa” per a referir-se als imposts més elevats en productes de primera necessitat, com ara els relacionats amb la higiene menstrual, però també per a referir-se a la diferència de preu en els que són idèntics per a homes i dones, però més cars per a les dones, com passa a vegades amb les fulles d’afaitar.

TERF: Sigles en anglès de Trans-Exclusionary Radical Feminist (feminista radical trans-excloent) per a referir-se, de manera pejorativa, als sectors del feminisme que consideren que les dones trans no són subjecte polític del feminisme.

Terra enganxós: Obstacle per al desenvolupament professional femení que impliquen les tasques de cures i la vida familiar, tradicionalment associades a les dones.

Terror sexual o perill sexual: Estratègia social i cultural, especialment mediàtica, que pretén d’atemorir les dones amb l’amenaça de la violència sexual per aconseguir de controlar la seva autonomia sexual i de moviments. Aquest relat posa el focus en unes idees d’agressor sexual i de víctima estereotipades que no es corresponen amb la majoria dels casos i culpabilitza indirectament les dones de la violència soferta en la mesura que els vol fer creure que es posen en risc quan tenen determinades conductes. En canvi, no posa el focus en els agressors.

Test de Bechdel: Conjunt de normes per a avaluar el masclisme en els productes de ficció. S’aplica seguint els paràmetres següents: l’aparició, pel cap baix, de dos personatges femenins i el fet que aquests dos personatges interactuïn en algun moment sobre alguna qüestió que no tingui a veure amb els homes. Una variant del test exigeix que, a més, les dues dones siguin personatges amb nom.

Test de la làmpada sexy: Conjunt de normes per a avaluar la importància dels personatges femenins en els productes de ficció. Aquest test convida a formular-se la pregunta de si el fet d’intercanviar el personatge femení per una làmpada sexy, emulant una dona atractiva, tindria cap impacte en la trama. La guionista Kelly Sue DeConnick en parlava irònicament a les entrevistes, fins que s’ha convertit en un paràmetre més per a mesurar el masclisme en la ficció.

Test de Willis: Conjunt de normes per a avaluar el masclisme en els productes de ficció amb uns paràmetres diferents dels del test de Bechdel. Aquest test convida a formular-se la pregunta de si tindria sentit l’argument d’un film si el protagonista en compte de ser una dona fos un home o viceversa.

Teoria Queer o teories Queer: Conjunt de teories sobre el gènere i la sexualitat segons les quals l’orientació sexual, la identitat de gènere o la divisió sexual entre homes i dones són resultat d’una construcció social, no biològica. Sota el concepte Queer també s’acostumen a incloure totes aquelles persones amb identitats, condicions o conductes que queden relegades fora de l’heteronormativitat i que sovint són estigmatitzades, com ara les persones trans o homossexuals.

Treball sexual: Concepte que utilitza l’activisme pro-sexe o pro-drets per a reivindicar la prostitució i la pornografia com a feines.

Treballadora rosa (Pink collar worker): Treballadora d’un àmbit tradicionalment associat a les dones, com ara mainaderes, infermeres, professores o secretàries.

Ventres de lloguer: Pràctica mitjançant la qual una dona accepta, en canvi de diners, quedar-se embarassada, gestar i parir per a una altra persona o parella, que es quedarà la criatura. Alguns corrents del feminisme defensen aquest terme o el d’explotació reproductiva i no el de gestació subrogada, maternitat subrogada, gestació per substitució o subrogació perquè consideren que així es fa més visible la denúncia a la pràctica.

Violència de gènere o masclista: Violència física, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que s’exerceix contra les dones –per part dels homes– i que té com a resultat el dany o patiment físic, sexual o psicològic. També es consideren violència masclista les amenaces d’aquests actes i la coacció o la privació de llibertat.

Violència domèstica: Violència o maltractament a casa o dins la família, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.

Violència indirecta (o per substitució o vicària). Mena de violència masclista amb què l’agressor exerceix violència contra el fill o els fills de la dona –o altres éssers estimats– amb l’objectiu de fer-li mal a ella. 

Violència obstètrica: Tipus de violència contra les dones en què els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abús de la medicalització i les intervencions i una patologització de l’embaràs i el part.

Violència simbòlica contra les dones: Comportaments tàcits i gairebé inconscients en què s’exerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc té en la jerarquia social. El feminisme considera violència simbòlica algunes campanyes publicitàries en què la dona és col·locada en posicions de submissió que pretenen ser estètiques, per exemple.