13.01.2016 - 02:00
Dilluns es va fer la primera sessió del judici del cas Nóos, a l’Audiència de Palma. En aquella sessió, la defensa legal de Cristina de Borbó va demanar que la causa que li ha interposat Manos Limpias fos arxivada. Els advocats de la infanta espanyola es recolzen en l’anomenada ‘doctrina Botín’, que pren el nom d’Emilio Botín, ex-president i fundador del Banc Santander i primer beneficiari de l’aplicació d’aquesta interpretació legal. Però Manos Limpias –que demana vuit anys de presó a la Cristina de Borbó com a cooperadora de dos delictes fiscals comesos juntament amb Iñaki Urdangarin– no ho dóna per perdut. Vol que li apliquin una altra doctrina, la ‘doctrina Atutxa’, que el 2008 va matisar la doctrina Botín i que permetria d’enviar la germana del monarca espanyol a judici. Ara, en què consisteixen aquestes doctrines exactament? Us ho expliquem.
Segons la doctrina Botín, un jutge pot no obrir judici a un acusat de delicte si només ho demana l’acusació popular i resulta, en canvi, que la fiscalia i l’acusació particular en demanen l’arxivament. El precedent, el va establir una sentència del Tribunal Suprem l’any 2007, quan quatre directius del Banc de Santander –entre els quals Emilio Botín– van ser acusats per un cas de cessió de crèdits. L’Associació per a la Defensa d’Inversors i Clients (ADIC) i Iniciativa per Catalunya Verds es van personar com a acusació popular, però el jutge va considerar que no tenien legitimació per a actuar, car ni la fiscalia ni l’acusació particular no hi tenien res en contra.
La doctrina Atutxa
Així doncs, la defensa de Cristina de Borbó, encapçalada per Jesús Maria Silva i Miquel Roca, ha demanat que a la seva clienta li sigui aplicada la doctrina Botín, acollint-se també a la jurisprudència posterior del Tribunal Suprem mateix per tal de fonamentar la petició. Amb tot, hi ha una sentència de l’any 2008 que li va en contra i que va fer néixer la doctrina Atutxa. Es va dictar arran del judici al president del parlament basc Juan Mari Atutxa, que el 2007 va ser objecte d’una querella de Manos Limpias, l’associació que ara també exerceix d’acusació popular. Atutxa s’havia negat a complir una ordre del Tribunal Suprem d’il·legalitzar el partit Sozialista Abertzaleak i fou acusat de desobediència. La fiscalia i l’acusació particular no volien portar Atutxa a judici i, per tant, tot feia pensar que el tribunal aplicaria la doctrina Botín i el n’alliberaria.
Però no fou així. Atutxa va ser jutjat perquè es va considerar que el seu delicte de desobediència afectava l’interès general i, per tant, hom no li podia aplicar la doctrina Botín. Amb el cas de Cristina de Borbó, el tribunal haurà de determinar quina doctrina aplica. Haurà de dirimir si els fets que es jutgen impliquen un delicte contra els interessos col·lectius o bé pertanyen exclusivament a l’àmbit personal. Depenent de quina interpretació facin, li aplicaran una doctrina o una altra i, per tant, anirà a judici o no.
El cas jutjat és sobre una presumpta malversació de fons públics per part de l’Institut Nóos i, per tant, pot considerar-se que afecta l’interès col·lectiu. Aquest és el principal argument de Manos Limpias per a portar la germana del rei espanyol a judici i el que, de fet, manté el jutge instructor José Castro. Tot amb tot, l’advocada de l’estat, Dolores Ripoll, que representa els interessos de la part perjudicada –l’Agència Tributària–, paradoxalment ho veu molt diferent: ‘El lema “Hisenda som tots” és publicitat –ha dit–. S’ha de cenyir a l’àmbit pel qual va ser creat: el de la publicitat, exclusivament com a forma de conscienciació al país.’
El jutge Castro critica la fiscalia i l’estat
El jutge José Castro, que va portar la instrucció del cas, critica durament les paraules de Ripoll: ‘És una falta de respecte que et diguin a la cara que Hisenda no som tots.’ En declaracions a Catalunya Informació ha explicat que no entenia com la fiscalia i l’advocacia de l’estat es negaven a jutjar Cristina de Borbó.
Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín seran les encarregades de prendre la decisió final. Les tres magistrades que formen el tribunal del cas Nóos tenen temps per a fer-ho fins el dia 9 de febrer, quan es reprendrà la vista oral.
