09.10.2023 - 21:40
The Washington Post · Niha Masih
Israel va declarar la guerra a Hamàs diumenge, després de l’atac sorpresa de la milícia palestina amb base a Gaza en què va capturar ostatges militars i civils. Les forces de seguretat israelianes, agafades desprevingudes, han bombardat Gaza com a represàlia, i hom espera que Israel comenci una incursió terrestre a Gaza a mesura que escala la violència a la zona.
D’ençà que va guanyar les eleccions a la Franja de Gaza el 2006, Hamàs ha atacat Israel repetidament amb coets i morters. Israel hi ha replicat amb una força de foc superior i un blocatge punitiu, tot restringint-hi les importacions i el moviment de civils, en una estratègia de càstig col·lectiu. El blocatge i els atacs israelians recurrents han contribuït a deteriorar les precàries infrastructures i condicions de vida a Gaza. Dilluns, Israel va declarar un setge total de l’enclavament. El ministre de Defensa, Yoav Gallant, va assegurar que no hi arribaria “ni electricitat, ni menjar, ni combustible” i va qualificar Hamàs de “salvatges”.
Què és Hamàs?
Hamàs, o el Moviment de Resistència Islàmica, és una organització militar que governa la Franja de Gaza, un enclavament densament poblat de més de 2,1 milions de persones. Hamàs va aparèixer com una branca dels Germans Musulmans durant la primera intifada palestina, o alçament, el 1987 contra l’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània. Va ser fundat pel xeic Ahmed Yassin, un clergue palestí. La seva branca militar, les Brigades Izzedine al-Qassam, es van establir cap al 1991.
Hamàs està compromès amb la resistència armada contra Israel i té com a objectiu la creació d’un estat palestí amb Jerusalem com a capital, segons les fronteres d’abans de la guerra dels Sis Dies el juny de 1967, durant la qual Israel va ocupar Cisjordània, Gaza, la Península del Sinaí i les Altures del Golan. Com a resultat, centenars de milers de palestins van ser desplaçats.
El 1997, els Estats Units van considerar Hamàs una organització terrorista. El grup ha fet servir explosius i coets, i ha comès atemptats suïcides i segrests per atacar Israel.
Hamàs va guanyar les eleccions a Gaza el 2006, quan va derrotar Fatah, el principal partit palestí que encara controla Cisjordània.
El principal dirigent polític d’Hamàs, Ismail Haniyeh, té la seva base a Catar, un dels països que finança el grup, a més de l’Iran.
Fa anys que Israel té com a objectiu els dirigents d’Hamàs. El 1997, Khaled Meshal, un alt càrrec del grup, va sobreviure a un intent d’assassinat del Mossad, que el va enverinar a Amman, Jordània. Meshal es va salvar quan Jordània va detenir els agents israelians i el president nord-americà aleshores, Bill Clinton, va pressionar Israel perquè lliurés l’antídot.
Israel també va assassinar Yassin i un altre membre fundador, Abdel Aziz Rantisi, el 2004 i va matar el cap militar d’Hamàs, Ahmed Jabari, el novembre del 2012.
Per què Hamàs ha atacat Israel ara?
L’atac coordinat per Hamàs ha agafat Israel per sorpresa, però arriba després de mesos de tensions creixents per la violència a la Mesquita d’Al-Aqsa –un lloc sagrat musulmà profundament venerat al cor de Jerusalem– i el blocatge punitiu i l’ocupació dels palestins. Extremistes jueus que abans eren considerats marginals i dirigents dels colons han estat nomenats per a posicions clau del govern dretà del primer ministre, Benjamin Netanyahu, cosa que ha encès encara més les tensions.
La ira palestina també va arribar a un punt d’ebullició el maig del 2021 a causa de les expulsions de famílies d’un barri palestí de Jerusalem, que van portar a enfrontaments entre manifestants i forces israelianes i que van fer que Hamàs llancés coets a les ciutats israelianes.
Aquests mesos previs a l’atac per sorpresa, hi ha hagut un augment dels enfrontaments entre les forces israelianes i els palestins, particularment a Cisjordània. Entre el gener i el setembre d’enguany, 227 palestins han estat assassinats per forces israelianes o colons –més que el nombre total del 2022, segons les Nacions Unides. Les víctimes mortals israelianes, abans de la violència més recent, era de 29.
Durant el mes sagrat del Ramadà, a l’abril, les forces israelianes van assaltar la Mesquita d’Al-Aqsa a Jerusalem i van emprar la força contra els fidels, incloent-hi dones i ancians. Al-Aqsa és el tercer lloc més sagrat de l’Islam i és considerat l’indret des del qual el profeta Muhammad va ascendir al cel.
També s’hi troba el lloc més sagrat del judaisme, conegut pels jueus com el Mont del Temple. Per a jueus i musulmans, és el lloc on Abraham va oferir de sacrificar el seu fill.
Finalment, al maig, es va desencadenar un conflicte de cinc dies entre Israel i la Gihad Islàmica, una organització de combatents rival d’Hamàs que també governa a Gaza.
Amb el fracàs recent de les negociacions de pau patrocinades pels Estats Units entre Israel i Palestina, els experts creuen que la frustració ha crescut i Hamàs ha cercat una oportunitat per a tornar a mostrar el seu poder. El grup ha llançat milers de coets, el més gran dels quals va caure prop de Tel-Aviv, la capital econòmica d’Israel.
El suport internacional també és una cosa a considerar per totes dues parts. Aquesta setmana, Egipte, Jordània i Catar han proposat una resolució de censura d’Israel al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, però els Estats Units han amenaçat de vetar-la.
El cap militar d’Hamàs, Yahya Sinwar, ha dit: “Si Israel continua el seu comportament provocador a la Mesquita d’Al-Aqsa, no tindrem cap més opció que defensar el nostre poble i la nostra terra sagrada.”
Sigui com sigui, l’atac per sorpresa d’Hamàs també és un missatge a Israel: que el grup no ha estat derrotat malgrat les tensions internes i externes i que és una força amb la qual haurà de comptar en qualsevol futura negociació.
