Per què la covid-19 augmenta el risc de tenir ictus?

Quin impacte té, la covid-19, en el cervell? Els casos en què se n’ha detectat són greus? Són gaire freqüents? Heus ací preguntes que proven de respondre cada vegada més estudis recollits darrerament en revistes científiques, tot i que encara hi ha força interrogants oberts. La investigació de més abast que s’ha fet fins ara sobre la qüestió va ser publicada per Oxford Academics. L’han duta a terme el doctor Francisco Hernández-Fernández i el seu equip de recerca, a l’Hospital Universitari d’Albacete. VilaWeb n’ha parlat amb ell per a obtenir-ne conclusions i certeses.

El mes de juny, un grup d’investigadors del mateix hospital ja va publicar a Neurology els resultats d’una primera investigació, que havia tractat les dades de 841 pacients amb covid-19 atesos al seu centre. El 57% havien tingut alguna mena d’afectació neurològica causada per la covid-19, però molt majoritàriament es tractava de símptomes lleus, com ara dolor muscular (en el 17,2% dels casos) mal de cap (14,1%) i sensació de confusió i rodaments de cap (6,1%). Entre les afeccions greus, la més destacada era l’ictus, que afectava vora un 2% dels pacients. Dels 841 pacients admesos a l’hospital i sotmesos a l’estudi, se’n van morir 197, un 23,4%. D’aquests, ‘les complicacions neurològiques van ser la principal causa de la mort, en el 4,1%.’

Al cap d’unes quantes setmanes, un equip del mateix hospital encapçalat pel doctor Hernández-Fernández va fer un estudi ampliat a 1.683 pacients amb covid-19 que havien passat pel seu hospital. Aquesta nova investigació aprofundia la tesi que, de totes les formes en què la covid-19 té un impacte indirecte o directe en el cervell, els ictus són la més significativa, tal com remarca el director de l’estudi. El seu equip de recerca va detectar que 23 pacients del total dels estudiats, és a dir l’1,4%, havien tingut ictus causats directament per la covid-19.

Aquest 1,4% és un percentatge molt semblant al que va sortir en la primera sèrie d’anàlisis en pacients hospitalitzats a Wuhan, epicentre primer de la pandèmia. A parer d’Hernández, és una xifra molt alta: ‘Si bé qualsevol infecció pot augmentar el risc de tenir un ictus, […] no n’hi ha cap amb una predisposició trombogènica’ que s’acosti al 2%, com en el cas de la covid-19. La predisposició trombogènica és la probabilitat que el virus causi la formació de trombes, és a dir, coàguls o gleves de sang, que poden derivar en una de les diverses menes d’ictus.

Com és que la covid-19 augmenta el risc de tenir ictus?

Com és que el virus pot causar aquestes gleves i augmentar el risc de tenir ictus? Hernández explica que la clau és la tendència que té el virus de reaccionar per una proteïna, el receptor ECA2, que es troba de manera obliqua en tot l’organisme, però sobretot en l’endoteli (un teixit intern dels vasos sanguinis), i especialment en l’endoteli cerebral. És provat que aquest receptor és la porta d’entrada de la covid-19 a cèl·lules humanes. Ho explica així: ‘El virus infecta el receptor endotelial i s’hi produeix una acumulació dels factors de coagulació, que és el que fa créixer el risc d’ictus.’

La gravetat dels ictus associats a la covid-19

Hernández apunta que molts dels pacients que havien tingut ictus derivats de la covid-19 ja tenien abans pneumònies, el 80% de les quals eren greus. Però fins al moment de tenir l’ictus, la meitat havien estat totalment asimptomàtics. ‘Tenien l’ictus, i llavors descobríem que hi havia una pneumònia per covid-19‘, explica. I afegeix: ‘Tenir un ictus i a més una pneumònia per covid-19 és una combinació nefasta.’ En aquests casos, en els pacients hi ha ‘més incidència en tromboembolismes, cardiopaties, isquèmia perifèrica als peus… A aquest 1,4% de pacients amb covid-19 que tenen ictus se’ls manifesta com una afectació molt greu’, remarca.

Respecte de les seves sèries d’estudis anteriors, Hernández explica que les noves dades que registra el seu equip dupliquen la taxa de mortalitat i la de dependència greu respecte d’un ictus normal. ‘Si la nostra taxa de mortalitat en ictus normals és entre el 10% i el 15%, aquí parlem d’un 35% de mortalitat. El pronòstic dels pacients amb ictus associats a la covid-19 empitjora de manera clara‘, diu. I quant a dependència causada pels ictus, és normal que se’n produeixi en un 30% o un 40% de pacients, però en els casos d’ictus causats pel virus es duplica: ‘Observem un 75% de pacients dependents.’

Les seqüeles a llarg termini

La qüestió que més preocupa els experts, de tota manera, és saber si les afectacions de la covid-19 al cervell deixen seqüeles a llarg termini, o fins i tot si les conseqüències es poden endurir amb el temps. En el cas dels ictus, que han estat el principal focus d’estudi de l’equip, Hernández diu: ‘D’entrada, les seqüeles són les pròpies d’un ictus.’ Sobre això, considera que cal tenir en compte la possibilitat que pacients que ja hagin rebut l’alta de la covid-19, sense haver expressat mai símptomes cerebrals o neurològics, els desenvolupin més endavant. Però per a determinar fins a quin punt és real aquesta possibilitat, cal encara més recerca.