08.04.2016 - 22:00
|
Actualització: 09.04.2016 - 15:55
La setmana anterior vam parlar de la manera de ressuscitar el nostre ordinador o portàtil, quan notem que van lents. Si arribem a la conclusió que no hi ha més remei sinó desfer-nos-en, encara en podrem treure algun profit, com veurem tot seguit.
Els nostres aparells tecnològics tenen una vida limitada a les nostres mans, però convenientment reciclats molts components poden servir just per tornar-ne a fabricar de nous. Fem una mica d’història i veurem d’on vénen els ordinadors, pissarretes i mòbils, i on poden anar a parar una vegada inutilitzats. I la manera de reciclar-los. Per això parlarem d’on vénen i on van a parar les deixalles tecnològiques. Avui farem la dissecció de l’ordinador.
Primeres precaucions
El disc dur conté informació nostra que pot ésser important o, si més no, que no ens agradaria que fos coneguda per una altra gent. Així que heu d’aprendre sobre què fan per exemple alguns partits polítics i esborrar el disc dur abans de llençar-lo.
Per això heu de tenir el DBAN (Darik’s Boot and Nuke), un software lliure per a utilització personal que esborra qualsevol disc dur que caigui a les seves mans. El podeu descarregar a la pàgina DBAN en format imatge, cosa que us permet de crear un CD per a arrancar autònomament l’ordinador i poder així esborrar el disc dur. Si teniu problemes amb el CD, els amics de Pendrivelinux us expliquen la manera de crear un USB (mínim de 32 MB ) amb el sistema operatiu i el software per arrancar des de l’USB i poder esborrar completament el disc.
Una altra utilitat és KillDisk. Tot això és perquè si feu servir l’Fdisk o el Format o el Delete per a esborrar les dades del disc dur, sempre es podran recuperar les dades amb utilitats com Undelete i Unformat, així que feu servir les recomanacions del Departament de Defensa dels EUA i feu servir el KillDisk per a esborrar les vostres dades.
Bonus: si només volem esborrar un USB, és a dir, que podem arrancar des del disc dur, no ens calen fer coses estranyes i podem fer servir el DiskWipe Roadkil. Penseu que ara ja no necessitem esborrar el disc principal, sinó que esborrem unitats de disc ‘secundàries’, per això ho podem fer des del nostre disc de treball.
En el cas dels Mac, la mateixa utilitat de discs et permet de sobreescriure moltes vegades el mateix sector del disc. Si feu clic a ‘opcions de seguretat’, penseu que de tres a set vegades és la norma de seguretat del govern dels EUA. Els Mac porten una minipartició a l’inici del disc dur on hi ha un mínim sistema que permet d’executar utilitats de disc, per esborrar-lo o particionar-lo i descarregar un nou sistema, així que no necessiteu fer tantes coses com abans per a arrancar des d’un dispositiu extern. Només cal arrancar en format recuperació i activar la utilitat de disc per esborrar-lo.
Ara, si voleu un sistema ultrasegur, feu el que expliquen els d’Amazon: un trepant, uns quants forats i s’ha acabat el problema. I per als discs de RAM SSD, els d’Amazon els passen per una espècie de destructora de papers més potent, per descomptat, que tracta USB o memòries SSD i les deixa perfectament destruïdes.
Vendre’l per peces
Podeu vendre el vostre sistema per peces als portals de compra-venda que hi ha a internet com Wallapop, Ebay, Segunda Mano (Vibbo)…
Hi podeu vendre fàcilment:
–El disc dur
–La memòria RAM
–L’adaptador de corrent
–I les targetes gràfiques
Fes servir el disc dur o més peces
Per a reutilitzar peces, podeu comprar una capsa de disc dur, que us costarà de 6 euros a 14, i tindrem un disc extern per a fer còpies o per a posar-hi música o fotos.
La pantalla que teniu pot ser la segona pantalla del vostre ordinador: mireu si la targeta gràfica té la possibilitat de connectar dos monitors i tindreu una visió en estèreo.
I, finalment, el teclat i el ratolí, ens el podem estalviar a la nova compra, encara que moltes vegades ja vénen en el lot.
Aneu a Instructables
El lloc de les idees per a recuperar peces del nostre ordinador és Instructores. Hi trobareu, per exemple, instruccions per a fer un marc de fotos amb el vostre ordinador portàtil.
Per a idees de tota mena per a reutilitzar els vostres components, a la secció Reuse us en donaran un grapat. Per exemple, la manera de fer una casa per al gat amb un monitor antic d’ordinador…
Més idees per a un ordinador: feu que sigui un centre multimèdia amb la vostra música, fotos, videos… Ja ho explicàvem a Pensalla el febrer del 2015: hi podeu posar un Plex o un XBMC i estarà a disposició de totes les persones de la casa.
Si no hi ha més remei
El mercat de les deixalles tecnològiques, el 2014, va representar 48.000 milions d’euros i uns 40 o 50 milions de tones, segons les fonts: uns 7 quilos per persona, vaja, dels quals 300 tones eren d’or, l’equivalent a 10.400 milions d’euros, segons dades de la United Nations University, un organisme de les Nacions Unides amb seu al Japó. De totes aquestes tones, només un 7% corresponen als telèfons, ordinadors i impressores; el volum més gran correspon a electrodomèstics, equipament de bany i neteja. Però no us penseu que dins els electrodomèstics les neveres o les rentadores són les més significatives perquè pesen molt: al contrari, la major part correspon a petits electrodomèstics com aspiradores, microones, torradores, màquines d’afaitar i videocàmeres.
Un molt bon resum es troba en aquesta nota de premsa de l’UNU i no crec que us sorprengui que Europa sigui la regió amb més quantitat de deixalles electròniques per habitant: 15,6 kg per persona i any.
Cal anar a reciclar l’ordinador als punts verds, on es classifica, es desmunta, s’hi tracten els materials perillosos, es processen noves matèries primeres i torna a començar la roda.
Alguns consells de reciclatge:
–no guardeu materials vells, porteu-los a reciclar;
–no els llenceu amb la resta de deixalles;
–porteu-los als punts verds.
Penseu que els nostres ordinadors són part del Waste Electrical and Electronic Equipment (WEEE) o bé Residus d’Equipaments Electrònics i Elèctrics (REEE) i que, entre més coses, porten:
–coltan, que és la suma de la columbita i la tantalita, que es fa servir als capacitors de tàntal
–crom, a les tapes o cobertes
–cadmi, a les bateries i connectors
–mercuri, als monitors de pantalla plana
–plom, als monitors de tub i les soldadures
–i retardants de flama, als circuits integrats i les cobertes de plàstic.
Els residus informàtics normalment s’exporten des dels països desenvolupats als que es troben en fase de desenvolupament, perquè és més barat que reciclar-los i també perquè hi ha lleis molt permissives en temes ambientals. L’abocador més gran és a Guiyu, a la Xina, amb 150.000 persones dedicades al reciclatge seguit pel d’Agbogbloshie a Ghana, a l’Àfrica, amb ‘només’ 30.000 persones.
O bé doneu-los a programes de reciclatge d’ordinadors, com els de:
–Noves Tecnologies per a l’Àfrica, que fa un temps van venir a l’Internauta i que avaluen del material, el reparen, el munten i li posen el software adequat per enviar-lo a països africans.
–Andròmines: l’Associació Social Andròmines és una entitat sense ànim de lucre que, des del 1993, treballa per una societat més justa i equitativa, mitjançant la lluita i denúncia de l’exclusió social i l’acolliment de persones en situació d’exclusió sociolaboral. És una crida d’atenció i intervenció contra l’exclusió. El seu àmbit de treball és l’àrea de Barcelona, encara que una gran part dels serveis es concentren al Vallès Occidental i el Barcelonès.
A la UPC trobareu una llarga relació d’ONG que s’hi dediquen.
Això sí, acomiadeu el vostre ordinador amb els màxims honors per totes les hores que hi heu passat.
