10.06.2017 - 22:00
|
Actualització: 11.06.2017 - 05:34
El govern va anunciar divendres la data i la pregunta del referèndum sobre la independència. Fins ara, les enquestes han mostrat un suport igualat entre partidaris i contraris de l’estat independent, més favorable per als independentistes, especialment, si el referèndum no és acordat amb l’estat.
Una qüestió clau en les setmanes vinents serà, per tant, mobilitzar tants vots com sigui possible. L’interrogant important és saber qui falta convèncer, per un cantó o per un altre, després de cinc anys de procés institucional i amb la reivindicació posada al centre de la política, com a mínim, des de la consulta sobiranista d’Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009.
Les enquestes ens donen dades sobre aquest tema. Clarament, on hi ha més indecisos és en la franja dels qui s’ubiquen en posicions entre la situació actual i la independència, és a dir, els qui volen un estat federal. En l’últim baròmetre del CEO, prop d’un quart dels catalans eren partidaris d’un estat dins d’una Espanya federal. D’aquests, en una pregunta binària sobre la independència, un 25% estava a favor d’un estat independent, un 13% dubtava i un 62% hi estava en contra. Extrapolant al cens, doncs, hi hauria prop d’1.150.000 federalistes, dels quals uns 715.000 votarien en contra, uns 149.000 dubtarien i 286.000 estarien a favor, encara que la independència no sigui la primera opció.
D’aquesta manera, els 286.000 vots federalistes a favor del sí formarien un coixí que, sumats als dos milions de vots independentistes i tenint en compte l’abstenció i el boicot d’una part dels contraris a la independència, faria molt difícil que guanyés el no.
[Sobre el possible resultat del referèndum, ací trobareu l'anàlisi de les dades de GESOP que dibuixa un escenari del 63% de participació amb la victòria del sí amb un 79% dels vots]
Qui són els federalistes?
La majoria dels federalistes han estat votants de formacions sobiranistes, sobretot de CSQEP. Però la meitat dels federalistes que es posicionarien a favor d’un estat independent van votar JxSí o la CUP. Fins i tot, el 30% dels qui encara dubten i el 15% dels qui hi estan en contra, ja es van decantar obertament per les formacions independentistes.
Record de vot per model d’estat (CEO – març 2017).
La capacitat d’atraure els indecisos, fins i tot la capacitat de convèncer una part dels qui no voldrien la independència, pot ser clau per a decantar, finalment, la victòria cap a una banda o cap a una altra. En aquest sentit, seria un error considerar tots els no convençuts com a contraris a la independència. Cal afegir, a més, que es tracta d’un debat ideològicament transversal. Entre els federalistes, hi ha una majoria d’esquerres, com en el conjunt de la societat, però prop del 42% dels federalistes que no volen la independència se situen en posicions ideològiques de centre o a la dreta.
Pel que fa a l’autogovern, s’observen diferències significatives. Hi ha un important gruix de partidaris de fer el referèndum sense acord. Un 42% dels federalistes estan d’acord a fer-lo tant si ho vol el govern espanyol com si no ho vol. Entre aquests, els qui hi donen més suport són els qui votarien a favor d’un estat independent (73%), però, fins i tot, entre els qui dubten, el suport és molt elevat (52%). I entre els federalistes contraris a la independència, encara hi ha un gens menyspreable 28% a favor del referèndum unilateral, molt superior que els qui volen que Catalunya sigui una comunitat autònoma (15%). Entre aquests darrers, també hi ha diferències: un 69% creu que hi ha un nivell d’autonomia insuficient, i només un 30% vol que es mantingui la situació actual. I tots coincideixen, fins i tot els partidaris de l’statu quo, que no s’espera una oferta del govern espanyol acceptable pel parlament.
El vot en un referèndum sense acord
Les dades mostren que hi ha una part de la població que no vol la independència, però que estaria disposada a votar-hi a favor si l’altra opció és quedar-se en la situació actual.
Vot referèndum i model d’estat (CEO – març 2017).
En aquest sentit, sorprèn que, mentre la majoria de federalistes que vol que Catalunya sigui un estat independent ja té decidit que votaria a favor de la independència, entre els qui dubten o no volen un estat independent, les diferències són significatives.
Així, entre els qui no saben si volen la independència, un 24% votaria que sí en un referèndum i la majoria encara dubta. Entre els contraris a la independència, un 73% hi votaria en contra o s’abstindria, però el 6% hi votaria a favor i prop d’un 21% encara té dubtes o bé votaria nul o en blanc.
La línia entre independentistes, contraris i indecisos sembla fina, amb gent en contra que hi votaria a favor, una part que opta per l’abstenció i, encara, amb una part d’indecisos.
La percepció és clau
Entre els federalistes que volen la independència i els qui no, la diferència principal està en la percepció sobre què implicaria un estat independent. La majoria de federalistes que optarien per un estat propi consideren que el nivell de vida dels catalans seria millor (49%), mentre que la majoria dels contraris creuen que seria pitjor (41%). Entre els qui dubten, hi ha disparitat d’opinions: un 31% creu que seria millor que ara i un 29% encara no ho sap.
Respecte de la Unió Europea, tres quartes parts dels independentistes creuen que és poc o gens probable quedar-ne fora, xifra similar al 64% dels federalistes independentistes que també ho creuen. En canvi, entre els qui no volen la independència, un 73% creu que és molt o bastant probable quedar-ne fora. Entre el qui dubten, un 50% ho considera molt o bastant probable, i un 43% ho consideren poc o gens probable.
També hi ha diferències clares en la valoració del govern català. El 35% dels federalistes que no vol la independència aprova la Generalitat i un 45% aprova Carles Puigdemont. En canvi, entre els federalistes independentistes, un 73% aprova el president i un 56%, el govern.
Sorprèn que la percepció no hagi variat al llarg del procés. Si l’any 2014, el 44,6% dels ciutadans veia poc o gens probable quedar fora de la Unió Europea, el 2017 el percentatge és del 45,1%. S’ha mantingut invariable. En canvi, ha variat els qui consideren que no arribarà una oferta del govern espanyol acceptable pel parlament. Si el 2014, el 67% ho veia poc o gens probable, actualment és el 79%.
Per què estan a favor o en contra de la independència?
En anteriors baròmetres del CEO, es va demanar als catalans els motius pels quals estaven a favor de la independència. El 2015, es va preguntar el principal motiu per haver-se fet independentista en els últims anys: una majoria assenyalava l’actitud del govern espanyol cap a Catalunya (42%) i un 13% esmentava motius econòmics i impostos mal repartits. Entre la majoria de catalans, la independència era un motiu instrumental.
La diferència entre els partidaris amb una preferència forta i una feble és, principalment, que una gran part dels qui volen la independència com a primera opció, la volen per motius sentimentals o, simplement, perquè la consideren una nació. Entre els federalistes que hi votarien a favor, aquesta opció és minoritària i té més importància l’actitud de l’estat i la capacitat d’autogovernar-nos.
La identitat nacional té un fort efecte en el suport. Aquí, les diferències entre federalistes partidaris de la independència i contraris són clares. Un 72% dels favorables a l’estat independent se sent més català o només català, mentre que la majoria dels federalistes que s’hi oposen, un 61%, se sent tant català com espanyol. Hi ha un 26% dels federalistes del no que tenen una identitat catalana o només catalana, i entre els qui dubten, aquest percentatge és del 41%. Per tant, no hi ha una relació automàtica.
Els motius en contra de la independència també són diferents entre els federalistes i els qui simplement volen que sigui una comunitat autònoma o una regió. El motiu principal pel qual s’hi oposen els qui volen que sigui una regió o una comunitat autònoma és el sentiment de pertinença a Espanya o per preservar-ne la unitat, mentre que, entre els federalistes, el motiu principal és que volen més autonomia política o econòmica però dins l’estat.
