Què diu l’article 50 del Tractat de Lisboa i com s’ha d’aplicar?

Ja han passat nou mesos des de la victòria dels partidaris del Brexit al referèndum del 23 de juny de 2016 i ahir es va fer públic que la primera ministra britànica, Theresa May, signaria la llei per a activar l’article 50 del Tractat de Lisboa demà passat. D’aquesta manera començaran formalment les negociacions que han de dur el Regne Unit fora de la Unió Europea.

Mentre es van fent els passos, la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon ja ha parlat de convocar un segon referèndum d’independència a Escòcia, car la majoria d’escocesos va votar a favor de continuar formant part de la UE. Avui mateix, de fet, el parlament d’Escòcia debatrà i aprovarà el full de ruta per a aquest referèndum.

A més de reactivar l’independentisme escocès, el resultat del referèndum del Brexit va significar un terrabastall considerable. David Cameron, aleshores primer ministre, va dimitir l’endemà. El va substituir May, que era la ministra d’Interior i pràcticament no havia participat en la campanya pel referèndum. De fet, uns enregistraments que va publicar The Guardian van revelar que May era poc partidària de la sortida de la UE, una posició que va canviar quan va agafar les regnes del govern.

L’article 50 del Tractat de Lisboa
Per fer efectiu el Brexit cal activar l’article 50 del Tractat de Lisboa. En el primer punt d’aquest article s’estableix: ‘Tot estat membre podrà decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, de retirar-se de la Unió.’ A continuació, cal notificar la decisió al Consell Europeu i, seguidament, comença una negociació per a acordar el futur marc de relacions entre l’estat sortint i la Unió.

El Consell Europeu dirigirà les negociacions amb el Regne Unit, però el pacte haurà de comptar amb l’aprovació del Parlament Europeu. El procediment es farà d’acord amb l’apartat tercer de l’article 218 del Tractat de Funcionament de la UE, que recull la capacitat del Consell de designar l’equip negociador de la Unió. Alhora, aquest equip pot ser recomanat per la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat quan les negociacions afectin els àmbits de política exterior i seguretat comuna.

Si finalment l’acord entra en vigor, els tractats europeus deixaran d’aplicar-se al Regne Unit. Hi ha previst un període de dos anys des del moment en què el govern britànic notifiqui al Consell Europeu la intenció d’eixir de la UE fins a la sortida definitiva. L’horitzó, per tant, se situa a començament del 2019. Finalment, l’article 50 també permet que l’estat sortint pugui reintegrar-se a la Unió en un futur si compleix tots els requisits establerts en el procediment d’entrada.

El Tribunal Suprem i la Cambra dels Lords ajornen el Brexit
L’activació de l’article 50 del Tractat de Lisboa s’ha ajornat fins a final de març per una sentència del Tribunal Suprem del Regne Unit i l’oposició de la Cambra dels Lords. L’òrgan judicial va resoldre que l’executiu de May havia d’obtenir el permís del parlament per començar el Brexit. El parlament britànic és bicameral i en conseqüència cal el vist-i-plau de les dues cambres per a aprovar qualsevol llei.

La Cambra dels Comuns, on el Partit Conservador té majoria absoluta, va votar àmpliament pel Brexit al febrer. Però després la Cambra dels Lords el va vetar i hi va presentar dues esmenes: una per a garantir els drets dels estrangers amb ciutadania europea residents al Regne Unit i una altra per a reservar un dret de vet del parlament a l’acord final del Brexit quan s’haguessin acabat les negociacions entre el govern britànic i les institucions europees.

La cambra baixa va rebutjar totes dues modificacions. Aleshores, els Lords van rectificar i finalment van validar el projecte de llei. L’últim tràmit va ser la signatura, la setmana passada, de la reina d’Anglaterra. Havent-se validat el decret, May ja té la capacitat legal per a activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, un pas que farà dimecres.