19.03.2021 - 21:50
Fa més de dos anys que el Parlament de les Illes Balears va aprovar la llei de residus. Una de les més avançades d’Europa. També una de les més negociades amb patronals, ecologistes, consumidors… És una norma molt restrictiva que posa l’èmfasi a evitar la comercialització d’objectes d’un sol ús, com ara ampolles d’aigua o de refrescs, bosses de plàstic, plats i coberts de plàstic, càpsules de cafè i molts altres objectes d’ús tan quotidià com les palletes per a beure.
L’estat espanyol hi va voler recórrer en contra al Tribunal Constitucional, però, finalment, no hi ha hagut cap entrebanc perquè entri en vigor.
Sebastià Samsó, director general de Residus, explica a VilaWeb que la majoria de les normes que es recullen a la llei ja apareixien en directives europees. “Els ritmes d’incorporació al corpus normatiu estatal és lent, però ja fa dècades que se’n parla. La gestió dels residus és prioritària des del 2008, diuen, però no s’hi ha posat la normativa específica.”
La filosofia d’aquesta llei, explicada per Samsó, és que “fins no fa tants d’anys vivíem amb molts menys residus, molts menys envasos, molts menys plàstics, i això no feia que no poguéssim beure aigua, beure llet o consumir d’una manera més responsable”.
Però, què diu la llei que avui entra en vigor?
A l’hoteleria i la restauració
–Es prohibeix l’ús d’utensilis d’un sol ús, sigui del material que sigui. És a dir, plats, coberts, gots i palletes. Sí que es poden usar els tovallons i les estovalles de cel·lulosa.
–Als bars i restaurants tampoc no es podran usar productes alimentaris en format de monodosi, com ara els sobres de sucre, d’oli, sal i vinagre o les infusions. En això, hi ha una excepció que s’aplicarà mentre duri l’estat d’alerta sanitària per la covid.
–Quan se serveixi menjar per a endur-se, sí que es podrà empaquetar en recipients d’un sol ús, però hauran de ser fabricats amb materials compostables.
–Han de ser de material compostable els bastonets dels caramels i els bastonets de cotó per a les orelles.
Al comerç al detall i la distribució
–Es permet la venda de productes d’un sol ús sempre que siguin de material compostable.
–Les càpsules de cafè o d’infusions també han de ser compostables o fàcilment reciclables. Els fabricants s’han compromès amb el govern a treballar en el sistema de reducció de residus i adaptar-se a la llei.
–L’envàs de les tovalloletes humides haurà d’especificar que no es poden tirar al vàter i quina és manera de gestionar-les.
–Només es podran vendre cartutxos i tòner d’impressora que siguin reutilitzables o recarregables.
–Els encenedors que no es carreguen hauran de permetre més de tres mil enceses.
–Es prohibeixen les maquinetes d’afaitar d’un sol ús.
Aigua de franc als bars i restaurants
Per a evitar l’ús d’ampolles de plàstic, la nova llei de residus diu que els clients dels bars i restaurants tenen dret de demanar un got d’aigua de l’aixeta als municipis on l’aigua és potable. D’aquesta manera, es retorna a un antic costum dels bars i casinos quan juntament amb el cafè, per exemple, se servia un got d’aigua.
Les bosses de plàstic i les càpsules de cafè
–Als comerços només seran permeses les bosses de plàstic reutilitzables que hauran de ser fabricades amb un 50% de plàstic reutilitzat.
–Les anomenades bosses molt lleugeres han de ser compostables al 100% i les bosses de plàstic lleugeres, que eren les més habituals, seran prohibides del tot.
–Les càpsules de cafè o infusions d’un sol ús hauran de ser fabricades amb materials compostables o reciclables. Els importadors i distribuïdors hauran d’organitzar un sistema individual o col·lectiu de reciclatge acreditat pel govern.
El comerç electrònic i els entrebancs d’alguns sectors
Les mesures sobre la restricció de venda o comercialització de productes també afecten el comerç electrònic. Per exemple, no es podran comprar per internet productes de plàstic que no es poden comercialitzar a les Illes.
El director general de residus, Sebastià Samsó, és clar: “Si algú compra a Amazon, per dir alguna cosa, algun dels productes que no es poden comercialitzar, incompleix la llei. Estem en contacte amb altres direccions generals com ara Consum per anar darrere d’aquesta mena de pràctiques. Amazon, o qui sigui, s’ha d’adaptar a les normes de venda de cada país. Per exemple, als Estats Units es poden comprar medicaments de manera lliure per internet i a Europa, no. Amazon no en ven a Europa.”
El període de tramitació de la llei de residus de les Illes va ser llarg i dur en alguns moments per les reticències d’alguns sectors productius. Qui més entrebancs hi ha posat és la patronal de begudes i envasos de menjar, perquè produeixen fora de les Illes i per col·locar el seu producte ara s’han d’adaptar a una llei que només s’aplica a un territori. Fins i tot, han arribat a qüestionar les competències del govern balear per a legislar sobre els residus i han al·legat que s’havia de preservar la unitat de mercat. “Nosaltres tenim la competència de protecció del medi ambient i la llei de residus s’ha fet per a la preservació. Hi ha hagut una mica de discussió jurídica que al final era discussió política, però avui és una llei aprovada fa més de dos anys i sense que hagi estat recorreguda pel Constitucional. Això avala tota la feina i l’argumentació amb què sempre havíem treballat, explica Sebastià Samsó.
Els ecologistes i l’Europa que observa les Illes
El director general de Residus explica a VilaWeb que aquesta llei ha estat molt participada i que ha obtingut molt de consens social i del món conservacionista. “Som una gota d’oli que s’escampa. Quan diem que les anelles de les llaunes de cervesa han de deixar de ser de plàstic i han de ser de cartó, qui produeix la cervesa les fa només per a les Balears, però les acabarà fent per a tot l’estat encara que no els obliguin. Ja hi ha una marca famosa de cervesa que ho ha usat a favor seu com un distintiu de respecte al medi, perquè la marca ha vist que és un benefici per a tothom”, diu Sebastià Samsó, que participa amb freqüència en fòrums europeus per a explicar l’experiència. “No som un cas aïllat, fem allò que calia i anem en la línia del que demana la societat i el que marca Europa. Podem ser un bon lloc d’experimentació d’aquestes polítiques que impliquen un canvi en la manera de consumir”.
