01.02.2023 - 19:34
|
Actualització: 01.02.2023 - 21:33
Les negociacions s’han allargat, però finalment s’ha concretat un acord entre el govern i el PSC per a aprovar el pressupost. Segons que ha anat dient el govern aquestes setmanes, el capítol sobre les partides pressupostàries va ser el primer que es va tancar, però les converses es van encallar en les tres exigències del PSC, que deia que s’havien de complir íntegrament: la construcció de la B-40 entre Sabadell i Terrassa, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el desblocatge del projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona. Aquestes qüestions han estat recollides en un document sobre grans infrastructures a Catalunya que s’ha publicat paral·lelament a l’acord de pressupost. Us expliquem detalladament què diu, i què no diu, sobre cadascuna d’aquestes qüestions.
Construcció de la ronda nord
La construcció del tram de la B-40, conegut popularment per quart cinturó, que connectaria Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa ha estat el darrer escull que blocava l’acord pel pressupost, i quan s’ha desencallat ha precipitat el pacte. És el tram anomenat ronda nord, recollit en el pla específic de mobilitat del Vallès. Aquesta obra donaria continuïtat al tram en obres entre Abrera i Terrassa, i a la ronda de Terrassa, amb un recorregut de vora deu quilòmetres. Connectaria els barris del nord de Terrassa amb els del nord de Sabadell des de la B-122 a Terrassa fins a la B-124 a Sabadell, per la qual també s’arriba a Castellar del Vallès. Deixaria la possibilitat de continuar allargant el quart cinturó en el futur. A més, aquesta nova carretera tindria un enllaç amb la C-58c en l’extrem nord i un enllaç directe amb la B-124 pel riu Ripoll.
Per a ERC era una qüestió especialment sensible perquè històricament les seves seccions vallesanes s’havien posat al costat de les entitats ecologistes contràries a aquesta autovia, que afectarà el parc agrari de Sabadell i el torrent dels Colobrers, al parc fluvial del riu Ripoll. Tanmateix, el PSC adduïa el suport dels governs locals de Sabadell i Terrassa, i de les patronals vallesanes, per pressionar ERC.
El text que recull l’acord és el mateix que ja va aprovar el parlament en una moció la setmana passada. Diu així:
“Fer efectiu, dins del primer trimestre de 2023, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar, proposada en el ‘Pla Específic de Mobilitat del Vallès’ i avalada pels plens d’aquests ajuntaments i entitats socials i econòmiques de la comarca del Vallès Occidental, i l’execució de les obres per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.”
Així doncs, el govern s’ha compromès que abans de la primavera acordarà amb el govern espanyol el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte urbanístic de l’autovia i l’execució de les obres. L’acord no defineix quan haurien de començar les obres, ni tampoc quan es podria circular per l’autovia. El pla territorial metropolità de Barcelona va pressupostar l’obra en 88 milions d’euros, una xifra que s’hauria de revisar en el conveni entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol.
“Modernització” de l’aeroport de Barcelona
La primavera i l’estiu del 2021 gran part del debat polític català va girar entorn de la necessitat o no d’ampliar l’aeroport de Barcelona, i com fer-ho per preservar l’estany de la Ricarda i no causar més molèsties als veïns del Prat de Llobregat que viuen a prop de l’aeroport i que sentirien més sorolls dels avions. Els governs català i espanyol van arribar a tancar un acord que establia d’invertir 1.700 milions d’euros per allargar la tercera pista i construir una terminal satèl·lit. També incloïa la connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus per a teixir una xarxa aeroportuària.
Quan es va filtrar el Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA) que tenia previst d’aprovar el govern espanyol es va saber que la intenció d’Aena era ampliar el camp de vol de l’aeroport dins l’espai natural de la Ricarda, cosa que hauria afectat espais protegits de la Xarxa Natura 2000. Un cop es va saber, el govern va reaccionar dient que no toleraria la destrucció de l’espai i alguns membres d’ERC van fer saber que tenien intenció de participar en la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport. Arran d’això, la ministra espanyola de Transports, Raquel Sánchez, va anunciar que suspenia unilateralment la inversió per a ampliar l’aeroport, i va culpar-ne la Generalitat per la diferència de criteris entre ERC i Junts. La divisió de posicions no es limitava al govern de la Generalitat, sinó que travessava més institucions implicades com ara l’Ajuntament de Barcelona –amb la batllessa Ada Colau en contra i el tinent batlle d’aleshores, Jaume Collboni, a favor– i el govern espanyol, que va veure com la vice-presidenta segona Yolanda Díaz s’hi oposava a la Ricarda mateix.
El projecte es va aparcar enmig de retrets, però no ha desaparegut mai del tot. Cal afegir-hi encara la pressió de les organitzacions empresarials perquè s’executi la inversió. L’acord pel pressupost repesca la idea de convertir l’aeroport de Barcelona en un hub intercontinental, però no parla d’ampliació. Diu això:
“Acordar, durant el 2023, amb el govern d’Espanya una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l’objectiu de transformar l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Aquest haurà de permetre la seva modernització amb respecte a la biodiversitat, a la convivència a veïns i veïnes i a les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l’espai natural protegit del Delta del Llobregat i perquè, sense apriorismes, es treballi tècnicament per cercar el consens necessari i facilitar el desenvolupament d’un model aeroportuari en què el Govern de la Generalitat de Catalunya formi part de la governança i que permeti la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus per a millora competitivitat i garantint el consens territorial.”
És a dir, d’una banda, torna a posar al calendari –sense concretar quan del 2023– la necessitat d’enllestir amb el govern espanyol una comissió tècnica que té l’encàrrec d’acordar el nou model aeroportuari de Catalunya. Es comprometen a parlar sobre com ha de ser aquest model, sense definir-lo d’entrada, però sí que estableixen quin ha de ser l’objectiu d’aquest nou model: “transformar” l’aeroport perquè guanyi capacitat i esdevingui un hub intercontinental. El verb “transformar” no és casual, perquè no té un significat concret i es fa servir com a alternativa a “ampliar”, que ERC no volia que hi sortís. Per contra, el govern concedeix al PSC l’objectiu que l’aeroport “guanyi capacitat”, una expressió amb què el primer secretari socialista, Salvador Illa, ha dit que se sentia còmode. L’acord inclou en el mateix caràcter la referència al respecte a la biodiversitat, la convivència amb els veïns i amb les directives ambientals europees, especialment a l’espai natural protegit del delta del Llobregat.
El nou model aeroportuari l’hauran de definir el govern català i l’espanyol, a fi de trobar la manera que el govern de la Generalitat formi part de la governança de l’aeroport de Barcelona, actualment de titularitat exclusiva d’ENAIRE, l’empresa pública espanyola encarregada dels aeroports civils de l’estat espanyol. L’acord és redactat amb condicionants com ara la necessitat de “cercar el consens necessari” o treballar “sense apriorismes”. Finalment, també s’hi encabeix el compromís d’incloure en el nou model aeroportuari la connexió amb TGV entre l’aeroport de Barcelona i els de Reus i Girona.
A més, el punt de l’acord amb el PSC sobre la modernització de l’aeroport va acompanyat de la inversió de 49 milions d’euros al delta del Llobregat per a incloure-hi millores agràries i ambientals.
Continua la tramitació del Hard Rock
El periple de Hard Rock ve de fa més de deu anys, quan el magnat dels jocs d’atzar Sheldon Adelson –llavors considerat el setzè home més ric del món– va parlar de la possibilitat de construir a Catalunya l’anomenat Eurovegas, un macrocomplex turístic i de lleure basat en els casinos que s’hi havien de construir. Adelson va jugar amb la clàssica competència entre Catalunya i la Comunitat de Madrid per veure qui li donava més facilitats, i finalment es va decidir per l’opció madrilenya, tot i que tampoc es va acabar fent allà i el projecte es va descartar. Com a alternativa, el conseller d’Economia d’aleshores, Andreu Mas-Colell, va presentar el projecte de BCN World, un altre macrocomplex de lleure i casinos que s’havia de construir entre Vila-seca i Salou, a tocar del Port Aventura, i amb les inversions de l’empresari valencià Enrique Bañuelos i la Caixa, propietària dels terrenys.
BCN World havia de constar de sis parcs temàtics amb un hotel, un centre de convencions, un centre comercial, un teatre i un casino cadascun. La qüestió dels jocs d’atzar era cabdal per al projecte i va fer que CiU i el PSC aprovessin una rebaixa dels imposts al joc en els casinos del 55% al 10%, tal com demanaven els impulsors, a partir de l’engegada del macrocomplex. Tanmateix, Bañuelos no va arribar a executar mai l’opció de compra que tenia dels terrenys de la Caixa i va acabar sortint de l’operació. En aquest compàs d’espera, va aparèixer un nou promotor: el grup Hard Rock, propietari de la xarxa global de restaurants i que també té hotels i casinos.
Amb la sortida de Bañuelos, el projecte va passar a ser encapçalat per la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Incasòl, que va pagar 120 milions d’euros a la Caixa per als terrenys, amb el compromís que més tard els revendria a Hard Rock. El projecte inicial de Hard Rock incloïa un Hard Rock Cafè i una Rock Shop –la botiga de marxandatge de la cadena–; dos hotels, un dels quals familiar, impulsat per Port Aventura; un casino amb més de 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc; una piscina de 6.000 metres quadrats; una àrea comercial de 75 botigues de luxe impulsada per Value Retail, propietària de la Roca Village i Viladecans The Style Outlets; i un recinte per a concerts amb capacitat de 15.000 persones.
Tanmateix, el 2020 el projecte va topar amb la justícia, arran d’un dels recursos que va interposar-hi la plataforma Aturem BCN World: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar parcialment nul el pla director urbanístic (PDU) que ja s’havia aprovat per a urbanitzar els terrenys perquè part dels equipaments i zones transitables s’havien previst en una zona de risc d’accidents greus per la indústria química del Camp de Tarragona. Arran de la sentència judicial, s’ha hagut de tornar a elaborar un PDU per a corregir les deficiències assenyalades per la justícia, que encara s’ha d’aprovar i que subordina això que han pactat avui el govern i el PSC. En concret, l’acord diu:
“Durant el 2023, completar els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat del terrenys per part de la societat, com a pas previ a l’evolució del projecte.”
És a dir, diu que una volta s’hagi aprovat definitivament el PDU, una aprovació que fixa durant el primer semestre del 2023, s’hauran de completar durant aquest any la resta de tràmits pendents perquè comenci a construir-se el macroprojecte de lleure, que oficialment té el nom de Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca i que comercialment es dirà Hard Rock Entertainment World. A més, l’acord inclou el compromís que la Generalitat mantindrà disponibles els terrenys pels quals va pagar a la Caixa 120 milions d’euros.
Durant setmanes, el govern havia dit que no hi havia gran cosa a negociar amb el PSC sobre el Hard Rock, que ja es tramitava, i que qualsevol intent d’accelerar-ho seria prevaricar. Avui, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha insistit en aquesta mateixa idea: “En aquesta qüestió, que venia d’un pla directiu urbanístic amb una sentència judicial, apliquem la sentència judicial. És el que ja teníem previst. El que volem és que continuï la tramitació urbanística i ambiental.” De primer, la petició del PSC era que el govern es comprometés a aprovar de manera definitiva el nou PDU per començar les obres durant el 2023, una exigència que no s’ha complert.
