¿Qué dicen que, qué? ¿Lo riu és vida?

‘Xiquets, a la faena’ diu Matilde mentre desplega la pancarta on posa ‘L’Ebre sense cabals és la mort del Delta’. Joan Antoni indica a Manel quin és el millor lloc on ubicar el nus gegant, símbol de la lluita. Mario ja ha premut el botó de Rec de la càmera i mira de reüll al costat. Aquí comença un nou documental. Per la dreta i per l’esquerra el vénen a saludar. ‘No parem, no parem, al puesto sempre, ja ho saps, company’ diu amb el parlar del Delta. Recolza la càmera entre les cames. ‘Aquí tornem a estar, de Franco a Aznar, d’Aznar a Zapatero, i de Zapatero a Rajoy i esperat, esperat…’ sense saber com acabarà aquesta cadena malèvola. ‘Acabo d’encendre la candeleta’ diu una xiqueta que no arriba als 10 anys a la seva àvia, que explica una recepta de pimentons en conserva mentre espera que comencin els parlaments. ‘Trobo que estem molt callats, xeic, va: Lo riu és vida, lo riu és vida!’ diu Jordi fent un crit al cel. ‘Estem desentrenats, tu’ contesta el del costat. ‘Quinze anys resistint, que ja són anys, eh?’ diu Sílvia, una mica més enllà. I resulta que avui no funciona el megàfon, feia dies que no s’utilitzava ‘Ho farem a viva veu’ diu Matilde. Comença a forçar els pulmons, a aconseguir la veu més enèrgica de la que és capaç. I comença el discurs. ‘Es veu que a Madrid preguntaven abans del 20 de desembre: Si aprobamos este plan, nos beneficiará en algo? -No. Contestaven els experts. Entonces, ya lo aprobaremos después de las elecciones‘ ha explicat a la gent. ‘Ara necessitem un altre cop el vostre suport’ i s’han arrencat els primers aplaudiments de la tarda. Relleu en els parlaments. Susanna es posa davant i amb una veu que sembla mig de plor mig de lluita comença a explicar què passa. Ella és la dels detalls, la de la pedagogia. ‘Ja sabeu que aquest pla de Conca, aquest pla el tindrem damunt la taula des del 2015 al 2021, per tant, el pròxim govern que hi haurà a les Espanyes, sigui del PP del PSOE, o de la mescla que vulguin fer, pot posar a la taula nous transvasaments, nous transvasaments que no seran amb la paraula transvasament, sinó que jugaran amb la compra de l’aigua entre usuaris. Perquè fruit d’aquest pla de conca, els regants s’empoderen de l’aigua i podran vendre l’aigua als usuaris d’altres conques’. El que tots els que estem allà sabem és que els sediments retinguts en els embassaments són la mort del Delta. ‘Veiem com desmereix la Platja de la Marquesa, veiem com desapareix l’Illa de Buda, veiem com desapareixen els Calaixos de Sant Antoni… És d’ignorants dir que l’aigua del riu es perd al mar’ afegeix Susanna. I tothom aplaudeix i crida ‘Lo riu és vida, lo riu és vida, lo riu és vida…’ Fins que les veus es van apagant i comencen altra vegada els aplaudiments. Artur es queda un moment aplaudint sol. Ell és qui canta l’Ebre arreu, fent de Quico el Cèlio. Mentrestant, les càmeres de les televisions nacionals travessen l’escenari fent corredisses, i els periodistes locals, que ja porten moltes batalles d’aquestes a l’esquena, i que en moltes ocasions fan de corresponsals per altres mitjans més grans, riuen còmplices perquè els caps de redacció de Barcelona o de Madrid no saben si allò és un Pla Hidrològic o un Pla de Conca. ‘Explícamelo de nuevo por favor‘ diuen per telèfon als seus col·legues. En aquesta lluita, tots els actors saben quin és el seu paper. No és una estrena, sinó un clàssic amb un guió molt ben treballat. Les Matildes, els Jordis, els Joan Antonis, les Susannes, les Sílvies i els Manels ja han posat les piles a la maquinària, avui improvisada, i el dia 7 de febrer es retrobaran a Amposta amb més targetes LSD verges, amb les bateries dels megàfons a punt, amb les samarretes rossegades però encara blaves i, així, aquest territori tornarà a sonar pels despatxos dels Ministeris llunyans. ‘¿Qué dicen que, qué? ¿Lo riu és vida?’

Servei especial de Surtdecasa.cat