Què desencadenarà el lideratge de Puigdemont a Junts?

Junts per Catalunya viu una setmana clau abans del congrés, que començarà divendres i s’allargarà fins diumenge. No s’esperen moviments de plaques tectòniques, sinó més aviat la consolidació d’un procés que es prepara de l’estiu ençà. Carles Puigdemont assumirà la presidència del partit i, per tant, un lideratge orgànic que ja exercia sense càrrec formal. Aquest pas és el que desencadena un efecte dòmino dins el partit, amb les peces ja preparades per a començar a caure l’una darrere de l’altra. Es preveu que Puigdemont situï persones de màxima confiança en una executiva que farà equilibris entre sectors, i que mantindrà Jordi Turull a la secretaria general. Es preveu que Laura Borràs, fins ara presidenta, passi a presidir la nova fundació de referència de Junts, que serà la fundació de Demòcrates de Catalunya (FunDem), tal com fixa el conveni de confluència que signaran avui Turull i el portaveu nacional de Demòcrates, Antoni Castellà. Una confluència que serà, de fet, una de les claus del congrés. Les analitzem una per una.

El pas públic de Puigdemont

Puigdemont ha encapçalat el procés intern que desembocarà en el congrés, al costat de Turull, però encara no ha comunicat públicament allò que internament es considera cosa feta: que tornarà a ser el president del partit. Diverses fonts apunten la possibilitat que ho faci públic de manera imminent, abans d’arribar a la presentació formal de la candidatura, dissabte. La seva candidatura serà l’única que es presentarà al congrés. El seu lideratge és indiscutit dins el partit i continua essent el principal actor aglutinador entre sectors. Però més enllà de situar persones de la seva estricta confiança en els llocs de pes, i de donar joc a una nova fornada de dirigents, no es preveu que Puigdemont dibuixi cap línia successòria.

Borràs, presidenta de la nova fundació del partit

Així que Puigdemont faci el pas públic per a liderar definitivament el partit a la presidència, es preveu que Laura Borràs, fins ara presidenta, aclareixi també públicament el seu futur. Diverses fonts consultades indiquen que serà elegida presidenta de la nova fundació vinculada a Junts que, després del pacte amb Demòcrates, serà la FunDem. Borràs hauria d’entrar primer a formar part del patronat i, després, sortir-ne elegida. Tot esperant que s’aprovi la ponència organitzativa, dissabte, serà el president del partit –Puigdemont, doncs– qui tindrà la potestat de nomenar els membres del patronat. Borràs es mantindrà també com a membre de l’executiva perquè la ponència preveu que el president i un altre membre de la fundació seran membres nats de l’executiva de Junts. La direcció executiva de la fundació també és nomenada pel patronat, segons la ponència. En l’entrevista a Borràs que diumenge va publicar VilaWeb, admetia que ja havia tancat un pacte amb Puigdemont. Tal com va avançar VilaWeb, és una entesa que ja es va forjar fa setmanes.

Turull es consolida a la secretaria general

El secretari general de Junts no va trigar a confirmar públicament que volia mantenir-se al capdavant de la direcció orgànica del partit i repetir en el càrrec. Fa més dos anys, al congrés d’Argelers, Turull va arribar a un acord amb Borràs per repartir-se el poder orgànic del partit sobre el paper, però el va anar fent seu totalment a la pràctica, alhora que el sector de Borràs no s’articulava territorialment ni aconseguia prou força en l’estructura ni la presa de decisions. Turull ha participat amb Puigdemont en totes les negociacions clau i s’ha convertit en la seva mà dreta executiva. Un paper essencial tenint en compte que Puigdemont, si bé ha encapçalat l’estratègia i ha pres totes les decisions destacades, no s’ha endinsat mai en la quotidianitat de la vida de partit, molt condicionada també pel fet de ser exiliat. L’acostament entre Puigdemont i Turull es va fer evident el dia del retorn fugaç del president a l’exili a l’Arc de Triomf de Barcelona: el secretari general el va acompanyar en tot moment, fins que Puigdemont va travessar la frontera. L’entesa de Puigdemont i Turull en qüestions que van originar tensions internes, com ara la sortida del govern, ha fet aflorar algunes diferències entre Turull i el sector més vinculat a l’antiga Convergència.

Nogueras i Castellà, de bracet de Puigdemont

Míriam Nogueras, Antoni Castellà i Josep Rius podrien ocupar tres de les vice-presidències de la nova executiva. Nogueras ha esdevingut una dirigent de la màxima confiança de Puigdemont, l’executora de l’estratègia negociadora amb el PSOE, en què el president a l’exili ha fet pivotar els moviments de pes del partit, aprofitant la dependència aritmètica de Pedro Sánchez al congrés espanyol. Tot i que l’ascendència interna de Nogueras es va produir al principi per la seva proximitat amb Turull, la relació amb Puigdemont s’ha greixat fins al punt d’esdevenir un dels noms notables d’aquest congrés.

Un altre és el de Castellà, que arribarà de bracet de la signatura del conveni de confluència amb Junts amb el seu partit, Demòcrates. Castellà és també un nom de la màxima confiança de Puigdemont. La seva vinculació s’explica per la feina que ha fet al Consell de la República, i es va fer evident amb motiu del retorn de Puigdemont, quan Castellà i diputats de Junts van organitzar l’operatiu de seguretat. La seva integració en l’executiva –en una vice-presidència– serà, a més, la prova del nou de l’obertura que Junts propugna com una de les màximes d’aquest congrés. Tot i que hi ha una esmena a la ponència organitzativa que qüestiona l’eliminació de l’antiguitat de l’afiliació de sis mesos per a formar part de l’executiva –un requisit imprescindible perquè Castellà pugui ser vice-president– caldrà veure si arriba viva al congrés i, en aquest cas, quin suport obté. El fet que en el congrés hi participin delegats, i no tots els militants, fa complicat que les esmenes crítiques puguin reeixir.

La vice-presidència de Josep Rius

De fet, hi ha un altre grup d’esmenes que qüestiona a la pràctica que Rius, de la confiança de Puigdemont des que era president de la Generalitat, repeteixi com a vice-president del partit. Però el funcionament del debat final de les ponències amb els delegats fa difícil que prosperin. Aquestes esmenes propugnen un règim d’incompatibilitats que fa que no es puguin ocupar més de dos càrrecs institucionals i un d’orgànic, o un càrrec institucional i dos d’orgànics. Rius és vice-president, portaveu del partit, diputat al parlament i regidor a l’Ajuntament de Barcelona, de manera que si s’apliqués hauria de renunciar a algun càrrec. En el rerefons d’aquesta pretesa limitació de càrrecs hi ha, també, la batalla que s’obrirà a l’ajuntament barceloní per l’elecció del futur candidat a les municipals, després d’anar-se’n Xavier Trias.

D’una altra banda, la ponència organitzativa fixa la possibilitat que hi hagi quatre vice-presidències. Un altre dels noms que comencen a córrer internament com a possible nova vice-presidenta és el d’Anna Navarro, número dos de la llista per Barcelona a les darreres eleccions, amb la previsió que Anna Erra no repeteixi i tampoc no s’hi mantingui Aurora Madaula, en un moment de pèrdua definitiva de poder de l’entorn de Borràs. Fins ara, Navarro no ha tingut un paper públic de pes dins Junts, i es preveia que tingués un lloc important al govern si Puigdemont hagués aconseguit de tornar al Palau de la Generalitat. Segons fonts consultades, Navarro ja va decidir de continuar fent política a l’oposició i el seu emplaçament en un lloc com aquest representaria d’alguna manera la influència del sector d’independents de Junts.

Les llistes tancades i blocades

Tot esperant que avui s’acabin les negociacions amb els promotors, hi ha un altre grup d’esmenes vives que defensen l’obertura i el desblocatge de les llistes a l’executiva. Segons que ha explicat el director del congrés de Junts, Josep Maria Cruset, han romàs un total de sis esmenes de les 52 que es van presentar en relació amb les llistes i que representaven, alhora, un 2% de les esmenes totals. El blocatge i el tancament de la candidatura liderada per Puigdemont evita la possibilitat que hi hagi un vot de càstig a alguns dirigents, tal com va passar a Argelers amb dirigents afins a Borràs. Si Puigdemont i Turull arriben al congrés de Calella amb un pacte entre sectors, com es preveu, és difícil que aquestes esmenes s’aprovin, perquè la majoria no estaria interessada en el desblocatge. La ponència organitzativa, amb l’estructura del partit i les regles que en regulen el funcionament, s’ha de votar definitivament dissabte, abans de les dues del migdia. Quan s’hagi aprovat, i s’hagin resolt les incògnites que queden, es formalitzarà la candidatura de Puigdemont. No hi ha previsions que se’n presenti cap d’alternativa. La votació es farà vint hores més tard, diumenge, i en l’elecció de l’executiva hi podran participar tots els afiliats, no sols els delegats.

La confluència amb Demòcrates

L’obertura de Junts a uns altres partits amb què s’havia presentat conjuntament a les eleccions és un dels pilars del congrés. La signatura del conveni, lligada a la reforma dels estatuts de Junts implicarà que Demòcrates insti els seus militants a afiliar-se a Junts, que permetrà la doble militància, i els òrgans de decisió dels demòcrata-cristians (l’executiva i el consell nacional) deixaran de funcionar. Castellà guanyarà influència política dins Junts en un moment en què Demòcrates havia lligat totalment les seves aliances electorals amb el partit de Puigdemont, després de l’experiència fallida de l’entesa amb ERC. Tot això, amb el fet afegit que la fundació de referència de Junts serà la de Demòcrates.

L’oposició al parlament

Es preveu que Puigdemont també doni joc intern a una nova fornada de dirigents en qui ja va confiar en les darreres eleccions, com Mònica Sales, Salvador Vergés i Jeannine Abella, que van ser caps de llista per Tarragona, Girona i Lleida, i han coordinat les ponències del congrés. Judith Toronjo és un altre dels noms en ascens en una segona línia destacada. En aquest àmbit es dirimirà el nom del nou secretari d’organització que, com ja va explicar VilaWeb, es preveu que sigui una dona, amb la sortida apuntada d’aquesta posició de David Saldoni, de la confiança de Turull, i David Torrents, de la de Borràs. Després de la decisió de Puigdemont de no demanar la formalització del càrrec com a cap de l’oposició, Batet es manté en la presidència del grup parlamentari, on exerceix funcions més institucionals, i Sales guanya marge de maniobra intern. Batet és un dels dirigents que van acompanyar Puigdemont a l’exili de bon començament, va ser en la gènesi de la primera llista de Junts i s’ha mantingut en el nucli de màxims fidels. Junts pretén exercir una oposició bel·ligerant a Illa i establir-se com a alternativa de referència de l’independentisme, en un moment de crisi interna a ERC. Però no serà igual per al futur del grup parlamentari si, en aquests mesos vinents, el Tribunal Constitucional dictamina l’aplicació de la llei d’amnistia a Puigdemont o no.