Què defensa cada candidatura al secretariat nacional de la CUP?

Entre els dies 10 i 15 de febrer els militants de la CUP votaran un nou secretariat nacional. En el cas que una llista col·lectiva obtingui el 65% dels vots vàlids, tots onze membres de d’aquesta candidatura seran proclamats membres del secretariat. Si cap de les dues llistes presentades aconsegueix aquest 65%, s’adjudicarà a cada llista els membres que li corresponen de representació proporcional.

A les primàries s’hi han presentat cinc candidatures individuals i dues de grupals, cadascuna alineada amb les dues ànimes de la CUP: «Des de baix fem créixer la Unitat Popular» i «Som llavor, construïm Unitat Popular». Amb la primera s’hi presenten militants de Poble Lliure i persones properes a les seves tesis i, amb la segona, d’Endavant-OSAN. Més enllà de les cares visibles, on trobem fins a sis ex-diputats, què proposa cada llista als seus programes?

Com implementar la República
El nou escenari obert després del referèndum de l’1-O i la proclamació de la República, amb la repressió de l’estat desbocada, obliga a replantejar l’estratègia de tots els actors independentistes, també la CUP. Per a la candidatura «Des de baix fem créixer la Unitat Popular» ha de ser l’independentisme d’esquerres qui lideri el procés cap a la República, ‘trencant una dicotomia cada vegada més desgastada, entre un catalanisme de dretes i una esquerra espanyolista’.

D’altra banda, la candidatura «Som llavor, construïm Unitat Popular» mira de desmarcar-se dels altres partits i posa un especial èmfasi en el paper del món municipal: ‘davant el bloqueig repressiu i institucional que pretén imposar l’estat espanyol, cal anar més enllà de les propostes de JxCat i d’ERC i situar els municipis com un dels principals bastions – juntament amb la mobilització popular – de la construcció de la nova República.’ El municipalisme, diuen, ‘ha de ser una pedra angular des d’on construir sobirania desobedient, i des d’on anar materialitzant projectes propis en clau de construcció republicana, i de construcció nacional dels Països Catalans’.

El projecte municipalista
Totes dues llistes, però, fan propostes en relació al paper municipalista de la CUP amb la mirada posada en les eleccions de 2019. Per a la candidatura propera a Endavant, «Som llavor, construïm Unitat Popular», el municipalisme és, justament, ‘l’autèntica punta de llança de la CUP’. Per això defensen que ocupi ‘la centralitat de l’acció política de l’organització, entenent que aquest va molt més enllà de la institució’.

Així mateix, l’equip creu imprescindible una estratègia comuna que, ‘respectant l’autonomia local’, ‘unifiqui l’acció de totes les assemblees de l’organització’, sense tenir en compte si la CUP té o no l’alcaldia, o si tan sols té o no representació institucional.

El programa de «Des de baix fem créixer la Unitat Popular» també reivindica ‘la tradició del municipalisme transformador’ de la CUP i considera les eleccions del 2019 com ‘un moment determinant que marcarà l’evolució del nou cicle polític’. Argumenten que, per a eixamplar el suport social a l’independentisme, cal que la classe treballadora percebi les forces republicanes com a útils pels problemes que els afecten. ’Resulta cabdal obtenir uns bons resultats en aquestes eleccions que permetin a la CUP fer arribar les seves propostes programàtiques i formes de treball a la majoria de catalans i catalanes’, diu.

A més, «Des de baix fem créixer la Unitat Popular» remarca el paper de les candidatures municipals metropolitanes on participa la CUP. Cal tenir en compte que dos dels candidats, Pilar Castillejo i José Téllez, són tinents batlles de Ripollet i Badalona. Tanmateix no proposen que la CUP es converteixi en una organització metropolitana, ‘perquè precisament l’equilibri territorial ha de ser un dels principis bàsics de l’organització’, però ressalten que és important prioritzar l’àrea metropolitana perquè expandir-s’hi ‘requereix més esforços’.

Aliança amb altres organitzacions
La candidatura «Som llavor, construïm Unitat Popular» defensa que la CUP ha de tenir una relació constant amb les entitats sobiranistes i els moviments socials, ja que consideren que s’ha constatat ‘la fragilitat dels processos d’alliberament’ quan davant de la repressió ‘es subordinen a les forces institucionals’. Així, acusa ‘els governs del canvi al País Valencià i a les Illes, així com el curt govern de la república al Principat’ d’haver frenat ‘un procés de ruptura’, però diuen que l’experiència del referèndum i les vagues generals de la tardor ‘ha demostrat la força i el poder de la gent organitzada’.

A l’altre costat, la llista propera a Poble Lliure, «Des de baix fem créixer la Unitat Popular», es felicita per la influència que la CUP ha tingut en la creació dels CDR, que creu que podrien acabar sent ‘una bona estructura per controlar efectivament el territori’. També assenyala que cal intensificar les relacions polítiques i ‘ser crítics quan calgui’ amb l’ANC i Òmnium Cultural, que consideren massa dependents de JxCat i ERC. ‘Això no pot tornar a passar i per això cal des d’ara una línia de treball clara cap a elles’, diu la proposta. A més, diu que cal crear i dinamitzar sindicats, associacions i casals per a crear ‘un veritable poder popular’ que planti cara ‘als embats de l’estat, de la dreta i del capital’ i sigui la base ‘sobre la qual desplegar els programes de transformació’.

D’altra banda, la candidatura fa autocrítica respecte a la posició que ha tingut la CUP en els últims temps: ‘Hem partit d’una mala anàlisi del procés independentista, confonent les maniobres de determinats partits amb el que era un veritable corrent social i polític de fons, de base popular i potencialment rupturista.’ A causa d’això, diuen, la CUP ha arribat tard a incidir en l’independentisme i ho ha fet ‘amb menys forces de les que serien desitjables’. Segons creuen, ‘la por a no liderar el projecte rupturista’ ha regalat el lideratge a JxCat i ERC, ‘que n’han acabat traient rèdit electoral’.

Una organització horitzontal o més vertical?
És en l’àmbit organitzatiu on apareixen més discrepàncies, tot i que només «Des de baix fem créixer la Unitat Popular» desenvolupa una proposta per a reformular l’organització. L’altra candidatura es limita a comprometre’s a ‘garantir la transparència i l’horitzontalitat’, fent ‘que les decisions les prenguin el conjunt de la militància.’

L’equip proper a Poble Lliure vol ‘professionalitzar part de l’estructura política i
funcional’ de la CUP. Per a aconseguir-ho proposen de convertir el consell polític en una direcció política on els membres, votats per tota la militància de les assemblees territorials, tinguin poder de decisió i no es limitin a traslladar la postura de la seva assemblea. A més, proposen que els membres del secretariat nacional puguin tenir un sou per a poder dedicar-se plenament a les responsabilitats del càrrec.

Plantegen, també, fer reformes per a facilitar la conciliació entre vida privada i militància política: ‘Ens posem com a objectiu fomentar la participació de les bases promovent una acció política que defugi la hipermilitància i la presència física continuada.’