10.02.2017 - 22:00
Podem tancarà diumenge la segona assemblea ciutadana estatal. Serà a Vistalegre (Madrid), l’indret on va néixer el partit ara fa tres anys. A banda d’escollir el nou secretari general, que serà gairebé segur Pablo Iglesias, la pugna entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ se centra en l’elecció del consell ciutadà, allò que en els altres partits s’anomena executiva, és a dir, el màxim òrgan de decisió. Iglesias, Errejón i anticapitalistes, els tres corrents del partit, han presentat sengles llistes, amb la intenció d’encabir el màxim nombre de membres en aquest òrgan. El camí cap a l’assemblea ha estat llarg i disputat entre les parts, fet que no ha ajudat a entendre què s’hi decideix, com i què demana cada corrent intern. Mirem d’explicar-ho tot seguit a partir de sis preguntes i les respectives respostes.
Què es decideix al congrés?
L’assemblea ciutadana estatal és el principal òrgan de Podem. És una denominació que varia segons quin sigui el partit. ERC l’anomena congrés nacional i la CUP assemblea nacional, per exemple. Segons els estatuts de Podem, aquesta trobada s’ha de fer cada tres anys, i tot i que encara no s’ha complert aquest termini, el desgast causat per les dues eleccions espanyoles i l’entrada en múltiples institucions d’arreu de l’estat, la direcció del partit va concloure que calia renovar l’estructura i debatre l’estratègia.
En aquesta trobada, hi tenen dret de vot 460.000 persones –en la primera assemblea de Vistalegre, el 2014, van votar-n’hi 222.000–. S’hi renovarà la secretaria general del partit, el consell ciutadà estatal i els integrants de la comissió de garanties. També es votaran quatre tipus de documents que van associats a les candidatures que es presenten a la secretaria general o al consell ciutadà estatal i que definiran l’estratègia del partit: el polític, l’organitzatiu, l’ètic i el d’igualtat.
Qui es presenta a la secretaria general?
‘El meu secretari general és Pablo Iglesias’, va dir Íñigo Errejón fa uns dies. La candidatura de l’actual portaveu no ha presentat candidat a la secretaria i ha preferit centrar la batalla en el terreny ideològic i organitzatiu de la formació per obtenir influència en la maquinària de partit. Igual que la llista anticapitalista, que tampoc no presenta candidat a la secretaria. Es dóna per descomptat que Iglesias sortirà escollit de manera folgada. L’únic que ha decidit de plantar-li cara és el diputat al parlament d’Andalusia Juan Moreno Yagüe, cara visible de la candidatura Llista blanca i que té una influència residual.
Ara bé, Iglesias ja ha avisat que dimitiria diumenge mateix de la secretaria general si perdia el control del consell ciutadà: ‘No es pot ser secretari general si s’està en minoria. Si les teves idees són minoria, si la teva llista al consell ciutadà és minoritària, és impossible ser secretari general.‘
I si Iglesias dimiteix?
És una possibilitat remota, però no impossible. En cas que dimitís com a dirigent del partit, i segons que va explicar Iglesias mateix en una entrevista a ‘La Cafetera’, caldria seleccionar una direcció política: ‘El líder de facto, si guanya la llista d’Íñigo [Errejón], seria Íñigo, i faltaria formalitzar-ho en unes eleccions a la secretaria’, però afegia que dubtava que això passés: ‘Crec que guanyarem.’
Què és el consell ciutadà estatal?
És el màxim òrgan de decisió del partit entre assemblees. Similar al secretariat nacional de la CUP o a la direcció executiva el PDECat. Diu Iglesias: ‘En realitat, l’elecció important en aquest Vistalegre és escollir equips, si liderarà Íñigo o bé lideraré jo, i qui tindrà majoria en el consell ciutadà representant blocs d’idees que s’expressen en documents diferents.’ Els seixanta-dos representants que l’han de formar sortiran de les cinc llistes que es presenten –si bé les de més pes són tres–.
D’una banda, la llista ‘Podem per a tots’, encapçalada per Iglesias, tot i que ell no es presenta al consell perquè només opta a liderar el partit. Entre els candidats, hi ha noms de pes com Irene Montero, Pablo Echenique i Rafa Mayoral. Quant a ‘Recuperar la il·lusió’, la llista encapçalada per Íñigo Errejón, té representants dels Països Catalans com Juan Pedro Yllanes, diputat al congrés espanyol per Podem Illes, Jéssica Albiach, diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya Sí que es Pot, i Raimundo Viejo, diputat al congrés espanyol per En Comú Podem.
La tercera llista en discòrdia és ‘Podem en moviment’, del corrent anticapitalista. La seva cara visible és l’eurodiputat Miguel Urbán i inclou noms com els de la diputada andalusa Teresa Rodríguez o el batlle de Cadis, José María González.
Quin és el sistema de votació?
El sistema de votació i recompte per a escollir consell ciutadà va ser triat a través d’una consulta a la militància. Es va imposar el proposat per la candidatura de Pablo Iglesias i que fou ideat per Pablo Echenique. Es va batejar amb el nom de Desborda i es pot dir que afavoreix les llistes més votades, però també assegura la presència de les llistes que obtinguin un 5% dels vots.
A grans trets, és un mètode de votació semblant a l’utilitzat, per exemple, en el concurs d’Eurovisió, consistent a anar donant punts als candidats, per ordre de preferència, és a dir, de més a menys. En aquest cas, proposen de donar 80 punt al favorit, 79 al segon favorit, i així successivament.
Quines són les diferències entre ‘pablistes’, ‘errejonistes’ i anticapitalistes?
Si bé en el terreny polític ‘pablistes’ i anticapitalistes són força propers, en el cas organitzatiu hi ha més similituds entre l’equip d’Errejón i el de Miguel Urbán. Tots dos volen arrabassar el poder plebiscitari al secretari general i que la nova executiva, és a dir, el consell ciutadà, garanteixi la correlació de forces.
Els tres coincideixen, això sí, en la necessitat de jubilar la ‘màquina de guerra electoral’ que es va idear a Vistalegre I i de descentralitzar el partit. A continuació, detallem algunes de les diferències entre les seves propostes organitzatives:
Iglesias vol mantenir la competència de convocar consultes a la militància. Per contra, Errejón i els anticapitalistes demanen que el secretari general ja no tingui aquest poder, al qual el líder de Podem ha recorregut en diverses ocasions per tancar debats interns oberts en la direcció del partit.
La composició del consell ciutadà torna a allunyar ‘pablistes’ i ‘errejonistes’. Errejón, a diferència d’Iglesias, vol donar més pes a les federacions i incloure 41 representants dels territoris, a més dels secretaris generals autonòmics, que són membres nats. Com Errejón, els anticapitalistes també demanen integrar més representants territorials: 29.
Iglesias coincideix amb els anticapitalistes en la limitació de mandats a vuit anys, ampliable a 12, de tots els càrrecs interns i públics. Tot i que els ‘errejonistes’ també fixen aquesta limitació, la redueixen per al secretari general: es liderarà el partit, com a molt, 6 anys.
