Què commemorem el 2018?

Curiosament, la llista d’efemèrides del 2018 comença amb una incertesa centrada en la figura de l’escriptor Joanot Martorell i la data de la seva mort, de la qual es compleixen cinc-cents cinquanta anys. Val a dir, però, que segons quines fonts es consulten aquesta data varia d’un parell o tres d’anys. Si la poso aquí, però, és a l’empara de la Generalitat de Catalunya, que ha inclòs aquest 550è aniversari en la llista de commemoracions oficials dels dotze mesos vinents.

L’Any Fabra i un any quasi màgic
Es compleixen cent cinquanta anys del naixement, el 1868, del folklorista Aureli Capmany, de l’astrònom Josep Comas i Solà, del cardenal Vidal i Barraquer i de Pompeu Fabra. Aquest darrer, traspassat a vuitanta anys a Prada de Conflent, centra la celebració institucional més important: l’Any Fabra.

Sobre el 1893, algú hauria d’analitzar com varen anar les conjuncions astrals, perquè es compliran cent vint-i-cinc anys de l’arribada al món de gent tan singular com J. V. Foix, Emili Vendrell, Frederic Mompou, Joan Miró, Frederic Marès, Carles Riba i Ventura Gassol.

Aquell mateix any, l’11 d’agost, es va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet.

Un segle de grip espanyola
Es compliran els cent anys de l’epidèmia de grip ‘espanyola’ –així es va denominar la grippe a què Josep Pla fa referència tot just de començar el manuscrit del Quadern gris– que a Catalunya va ocasionar una mortaldat de més de mil cinc-centes víctimes. Al gener va sortir el primer número de la revista D’Ací d’Allà que va publicar-se regularment fins el juny de 1936 i l’11 de novembre farà cent anys del final de la Gran Guerra 1914-1918.

El 1918 va ser també una bona anyada pel que fa a naixements il·lustres. Vegem-ne una mostra: gent del ram de la ploma com Montserrat Abelló, Manuel de Pedrolo o Maria Aurèlia Capmany, artistes com Joan Josep Tharrats, pensadors com Raimon Panikkar, locutors com Joan Viñas, el músic Josep Lluís Ortega Monasterio, l’advocat Agustí de Semir i el polifacètic Lluís Terricabres, l’entranyable ‘Terri’ de Mataró.

‘Fa cinquanta-cinc anys que tinc vint anys’
Fa setanta-cinc anys, el 1943, varen néixer personatges encara en actiu com Joan Manuel Serrat, Maruja Torres, Pilar Aymerich, Eduardo Mendoza, Isabel-Clara Simó, Jaume Arnella, Joan Rendé i la cantant Maria Rosa Marco, més coneguda per ‘Salomé’.

Fèlix Millet, Maurici Serrahima i Pere Puig varen crear la Benèfica Minerva, entitat clandestina de suport i mecenatge a la cultura catalana que va ser l’embrió d’Òmnium Cultural. Fóra molt interessant que, amb el pretext de l’aniversari, algú estudiés a fons la importància d’aquesta entitat en la resistència cultural catalana dels primers anys del franquisme.

La guerra secreta d’Ifni, una olotina nedadora, ‘El Gran Dragón’ i el Cinerama (1958)
Aquest gener farà seixanta anys de la publicació, el 1958, de la primera historieta de Mortadel·lo i Filemó, creada per Francisco Ibáñez. Més esdeveniments de fa seixanta anys són el triomf de ‘Volare’ de Domenico Modugno, al festival de Sanremo, el fitxatge d’Helenio Herrera com a entrenador del Barça, el mig fracàs de la Jornada de Reconciliació Nacional organitzada pel PCE el 5 de maig, la creació de la NASA, el casament (poc conegut) de Salvador Dalí i Gala el 8 d’agost al santuari dels Àngels de les Gavarres, la mort de Pius XII –substituït per Joan XXIII– i la fundació del Cercle d’Economia amb conferència inaugural a càrrec de Jaume Vicens Vives.

Més fets singulars de fa seixanta anys són l’acabament oficial de la guerra quasi secreta que Espanya va fer contra les tropes marroquines a Sidi Ifni i que en vuit mesos va costar més de tres-cents morts i cinc-cents ferits del bàndol espanyol; la nedadora olotina Montserrat Tresserras va travessar nedant la Mànega, el canal entre França i Anglaterra; el 14 de novembre va obrir portes al carrer Ciutat El Gran Dragón, el primer restaurant xinès de Barcelona –n’era propietari el sacerdot xinès Peter Yang Pai Te. I poc abans de Nadal al cinema Nou del Paral·lel es va estrenar This is Cinerama, el primer film que ens arribava amb aquell innovador i espectacular sistema de projecció.

Mig segle de ‘L’estaca’ i ‘Què volen aquesta gent?’ (tot torna…)
L’any 1968 es va tenyir amb tons tràgics pels assassinats de Martin Luther King i Robert Kennedy, amb el teló de fons de la guerra de Vietnam. Al municipi basc d’Amasa (Villabona, en espanyol) va caure també assassinat el membre de la Guàrdia Civil José Pardines, en el primer atemptat reivindicat per ETA.

A final de març Serrat es va negar a cantar en castellà a Eurovisió i el tàndem Massiel – ‘La, la, la’ va acabar guanyant-hi el primer premi. Entre el 2 i el 29 de maig els estudiants de París varen escampar la revolució pels carrers de París. Era el ‘Maig del 68’ i, si hem de creure allò que molts expliquen, aquells dies hi havia més catalans que no parisencs a banda i banda de les barricades. Per aquelles dates al parc de la Ciutadella de Barcelona es varen celebrar les 10 Hores de Folk davant uns deu mil espectadors.

Va ser també un any important en fites atlètiques: durant els Jocs Olímpics de Mèxic, Bob Beamon va establir un rècord estratosfèric de salt de llargada que va resistir vint-i-tres anys, Dick Fosbury va revolucionar la tècnica del salt d’alçada amb el ‘Fosbury Flop’ i uns mesos abans Jim Hines, Roonie Ray Smith i Charles Greene varen baixar per primera vegada dels deu segons en la cursa de cent metres llisos.

El 20 d’agost les tropes russes varen envair Txecoslovàquia i van liquidar la Primavera de Praga. A final d’agost es varen celebrar a Prada les primeres Diades de Cultura Catalana, el germen de la Universitat Catalana d’Estiu, inaugurada l’any següent. El 12 d’octubre, ‘Fiesta de la Hispanidad’, es va posar fi a la colonització espanyola a Guinea: les províncies de Fernando Poo i Río Muni, sota el mandat de Francisco Macías, es varen constituir en República de la Guinea Equatorial.

El mes d’octubre es varen morir Carles Fages de Climent i l’ex-abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. El mateix mes es va estrenar al Poliorama Marat-Sade, dirigit per Adolfo Marsillach, i va sortir el primer número del Diario Femenino, que va resistir als quioscs fins al febrer del 1974. Pocs dies abans de Nadal dos esdeveniments més: l’aparició del primer fascicle de la Gran Enciclopèdia Catalana (editat per 62) i l’estrena del film Helga, el milagro de la vida, que presentava per primera vegada en un cinema la filmació d’un part en directe.

També es compleix mig segle de la inauguració a València de la llibreria Tres i Quatre i, en l’àmbit de la música popular, de la publicació de ‘L’estaca’ i ‘El bandoler’, de Lluís Llach, ‘Què volen aquesta gent?’, de Maria del Mar Bonet, ‘L’home dibuixat’, de Sisa, ‘Visca l’amor!’, de Guillermina Motta, ‘Noia de porcellana’, de Pau Riba, i ‘Caminant per la platja’, dels Dos + Un.

L’any dels tres papes La Vanguardia deixa de ser espanyola… i un teatre amb un vaixell a l’escenari
El 1978 també va ser un any de morts violentes amb els atemptats a la sala de festes Scala i a l’ex-batlle de Barcelona Joaquim Viola, el segrest i assassinat, a Roma, d’Aldo Moro i la catàstrofe al càmping dels Alfacs, on varen morir 251 persones per l’explosió d’un camió carregat de propilè.

El 31 de juliol sortia per darrera vegada la revista Por Favor, pocs dies després la paraula ‘española’ va desaparèixer de la capçalera del diari La Vanguardia i entre el 6 d’agost i el 16 d’octubre l’Església Catòlica va tenir tres papes: Pau VI, el fugaç Joan Pau I i el polonès Karol Wojtila, Joan Pau II. També va sortir per darrera vegada la revista Cuadernos para el Dialogo, fundada l’octubre del 1963.

El món del teatre va tenir força protagonisme ara fa quaranta anys: havent fugit Albert Boadella, un tribunal militar va condemnar a dos anys i mig de presó a la resta de membres dels Joglars; al Liceu, el Putxinel·lis Claca va estrenar Mori el Merma!, amb ninots dissenyats per Joan Miró, i Dagoll Dagom va estrenar Antaviana, sobre textos de Pere Calders.

El constructor Josep Lluís Núñez va arribar a la presidència del Barça, a Girona va obrir portes la Llibreria 22, la majoria d’edat va baixar dels 21 als 18 anys, es va aprovar la constitució espanyola, la UNESCO va incloure el català en el grup de llengües oficials de la institució i l’endemà de Nadal es va córrer la primera edició del ral·li París-Dakar amb 80 automòbils i 90 motos.

El 1988 –farà trenta anys– es va elegir el gos Cobi de Mariscal com a mascota dels Jocs de Barcelona, varen començar els actes commemoratius del Mil·lenari de Catalunya, Johann Cruyff va fitxar com a entrenador del Barça, es va celebrar al Centre Cívic l’Artesà de Gràcia el primer festival Tradicionàrius, Josep Carreras va tornar als escenaris després de superar una leucèmia, l’ex-president Tarradellas es va morir, a 89 anys, i el 7 d’octubre la companyia Dagoll Dagom estrenava al teatre Victòria l’espectacular Mar i cel, rècord del gènere musical a Catalunya, amb quasi sis-cents mil espectadors.

Un quart de segle sense Guillem Agulló, Estellés ni Llompart

L’any 1993 el Parlament de Catalunya va declarar ‘Els segadors’ himne nacional de Catalunya, el dia de Sant Jordi va arribar als quioscs el primer número de la revista musical en català Enderrock, Andorra es va convertir en l’estat número 184 de l’Organització de les Nacions Unides, a Sud-àfrica es va aprovar la constitució que abolia definitivament l’apartheid i va tancar portes el diari El Observador, una experiència que havia durat tres anys.

Uns quants noms importants ens varen deixar: Federico Fellini, Frank Zappa, Tomàs Garcés, Quima Jaume, Carles Muñoz Espinalt, Josep Maria Llompart i Vicent Andrés Estellés. Tanca aquest capítol luctuós l’assassinat, l’11 d’abril, del jove Guillem Agulló a mans d’un escamot feixista.

De vint anys ençà
El mes d’abril farà vint anys que els telèfons varen passar a tenir nou dígits a tot l’estat espanyol i que es va inaugurar el Museu de Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol a Girona. Cap a final d’any dues colles varen carregar per primera vegada castells de deu pisos: els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa.

Va ser un any dur, aquell 1998, perquè ens varen deixar Jaume Fuster, Maria-Mercè Marçal, Joan Brossa, el motorista Ricardo Tormo, el cantant italià Torrebruno i Frank Sinatra.

El 2003, farà quinze anys, quan va rebre el premi de novel·la Josep Pla, Hèctor Bofill va pronunciar la frase ‘Som imparables!’ que tant de joc va donar els anys següents. Aquell mateix any ens varen deixar el pare Batllori, Alberto Sordi, Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Perucho i Miquel Martí i Pol. També va ser l’any de la mort, a trenta-nou anys, del goril·la albí Floquet de Neu. Apple va obrir a internet la botiga iTunes Music Store i en el llibre d’història de la ignomínia el 2003 quedarà inscrit com l’any de la reunió (i la fotografia!) a les Açores de tres perillosos indesitjables: els milhomes Aznar, Blair i Bush.

El 2008 serà també l’any de la fallida, el 15 de setembre, de Lehman Brothers (amb tot allò que va venir a continuació) i de les morts de Salvador Escamilla, Josep Palau i Fabre, Josep Benet, Cassià M. Just, Joan Baptista Humet i Mikel Laboa.

I, per acabar, es bo que recordem que farà cinc anys de la mort, el 2013, de gent tan important i d’àmbits tan diferents com Martí de Riquer, Max Cahner, Constantino Romero, Anna Lizaran, Manolo Escobar, Toni Catany i una bona pila de músics: Lou Reed, Kevin Ayers, Víctor Amman, Tony Ronald i Josep Fortuny, fundador i una de les ànimes de la Companyia Elèctrica Dharma. El 28 de febrer el papa Benet XVI va renunciar i el va substituir el jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio, amb el nom de Francesc. El 5 de novembre el govern del PP del País Valencià va tancar Canal 9, que funcionava des del 1989.

I l’Onze de Setembre de 2013, aviat farà cinc anys, un milió sis-centes mil persones es varen donar la mà de cap a cap dels 400 quilòmetres que separen el Pertús de Vinaròs formant una pacífica, festiva i ordenada Via Catalana que va deixar el món bocabadat. Com podem comprovar aquests dies, Espanya no ens ho va perdonar.

Més informació sobre efemèrides, ací.