Encara no, Colau?

He parlat amb cupaires, alguns dels quals antics diputats al parlament, i tots m’insinuen això mateix: Ada Colau no va votar Catalunya Sí que es Pot, el 27-S. Va votar la CUP. És cert això, Ada Colau? Si ho és, per què no vas fer-ho públic? Gala Pin, regidora de Ciutat Vella, bé va dir que votaria la CUP. I tu mateixa bé vas dir que havies votat sí-sí el 9-N. El 27-S el teu silenci va ser mortal. I si aquests dies t’he vist feble com mai, i sola com mai, he tornat a pensar-hi. L’error neix el 27-S.

Després encara ha estat pitjor. D’entrada, i de moment, la jugada d’En Comú Podem, ha estat, crec, un error. Aquí vau ajuntar-vos amb els que prometien referèndum i no teniu ni grup propi. Però és que, a sobre, ara tot són plors. ‘Mama, papa, no em donen grup propi. Ngè ngè.’ Mare de Déu, Ada Colau, em recordeu tant als convergents dels anys noranta! Però tant! Quins grans ploramiques. I em descol·loca tant, venint de tu! Però tant! Jo em pensava que la gent de la teva corda tiraven pel dret, en comptes de plorar pels racons.

Crec que un altre error, Ada Colau, és haver pressionar la CUP durant les negociacions amb Artur Mas. Vols dir que el silenci, ara sí, no hauria estat més intel·ligent? Perquè mira ara: la CUP no ha investit Mas, però en canvi vosaltres heu volgut pactar amb el PSOE. A Espanya, a través de Podem. I a Barcelona, a través de Barcelona en Comú. Curiós. Molt curiós. Mas no, però Carme Chacón sí? Amb els dels desnonaments exprés voleu pactar? Jo és que no entenc res.

Estimada Ada Colau, llegiu, si us plau, Manuel Delgado. Amic i mentor teu. O només has de fer cas de Jordi Borja i Joan Subirats? Diu Delgado a Facebook: ‘No em digueu que no crida l’atenció que la dreta catalana s’atreveixi a pronunciar en veu alta la paraula que la prometedora nova esquerra espanyola ni menciona: República.’ Quanta raó, Ada Colau. Per això no entenc com us alieu amb submisos a la monarquia espanyola com Pablo Iglesias. No ho entenc. Que ho faci Coscubiela, ho entenc. Aquest ve submís de fàbrica. Però tu? No l’ataquis, tampoc, Pablo Iglesias (volen referèndum i agraïts que n’estem). Però aliar-t’hi? Ah, sí? I menjar-te la monarquia pel camí? I havent de pactar amb el PSOE? Jo no entenc res, Ada Colau. De veritat que no entenc res. O potser és que el fan, per desencisat que estigui, és fan i prou.

Jo, Ada Colau, el que faria ara (puc dir-ho?) és aproximar-me a la CUP, i m’enfilaria al carro de la República Catalana, en comptes de la monarquia espanyola. Això, pel que fa a Catalunya. I, a Barcelona (a veure si no caieu de la cadira si mai ho llegeixes), només tens una sortida si vols estabilitat: govern de BEC, ERC i CiU. Tal com t’ho dic: oblida el PSC, que no crec que et costi gaire. I si busques arguments per al teu moviment (que rebrà crítiques, això és clar) no has de patir gens. D’entrada, Trias patirà tant com tu. Respira. I, de sortida, llegeix un altre cop el mur de Manuel Delgado a Facebook. Darrerament és pura mel:

‘En matèria de complicitat amb les polítiques neoliberals, amb els abusos bancaris, amb les retallades socials, amb la privatització de l’ensenyament, amb la bombolla immobiliària i amb la persecució contra la dissidència, què li pot retreure ICV a CiU? Els seus aliats polítics, n’estan al corrent o se n’han oblidat? És sols la CUP, que ha de donar explicacions pels seus pactes? No haurien de fer-ho també Podem, o En Comú Podem, tan virtuosos que es mostren?’

‘Hi ha dues possibilitats des de l’esquerra a Catalunya: la de la CUP, fer que passin coses. La de l’esquerra federalista o no sap – no contesta: esperar que passin coses’.

‘A mi em fot molt aquesta gent que dissimula el seu nacionalisme espanyol amb un discurs de classe, o alguna cosa per l’estil. Són els que també es disfressen d’una cosa que sona a internacionalisme proletari, però que no és res més que cosmopolitisme de classe mitjana. En el fons, el que passa és que odien o senzillament menyspreen el catalanisme. “Vamos, algo de toda la vida”.’

‘Oh, no! Acabo de llegir que algú ha escrit en el mur que l’esquerra no pot ser en cap cas nacionalista. No hi ha manera, tu. Lumumba, Ben Barka, Ben Bella, Salvador Allende, Ho Chi Minh, Bernadette Deblin, Mao Tse Tung, Pancho Villa, Sandino, José Martí.., que potser no van ser nacionalistes? El nacionalisme no “és”; s’utilitza.’

En fi, Ada Colau, utilitzeu l’independentisme per posar fi als desnonaments. És això, o que Pablo Iglesias us utilitzi a vosaltres per a continuar amb la unitat d’Espanya.