19.10.2018 - 22:00
Davant les recents declaracions del conseller Maragall a la BBC, l’única cosa que pot fer el ciutadà del primer d’octubre és indignar-se. A hores d’ara ja ho sabem, que el govern de la Generalitat no té cap intenció d’aplicar el resultat d’un referèndum que ens havien promès fins a l’avorriment que seria vinculant (mireu, si encara no l’heu vist, aquest vídeo de l’Àstrid Bierge i us quedareu esgarrifats del munt de vegades que ens ho van prometre, de l’aplom i la seguretat amb què ho feien; de les mentides, en definitiva, que ens van arribar a dir). Però d’aquí a deslegitimar, des d’un potent aparador internacional com és la BBC, el mateix referèndum que durant dos anys ens havíem dedicat a presentar i defensar per tot Europa com a expressió màxima del compromís d’uns dirigents polítics amb la ciutadania a la qual es devien, hi ha un pas definitiu.
Sembla que el conseller s’hagi proposat, després d’uns mesos de política exterior erràtica o inexistent, acabar de dinamitar els pocs arguments que ens quedaven i boicotar els esforços que múltiples actors de la societat civil amb contactes internacionals intentem fer de manera coordinada per contrarestar el discurs victimista (el més fàcil de fer i el més eixorc) al qual s’ha afeccionat el nostre govern. Si la Generalitat considera que el primer d’octubre ja no és vàlid, que ho digui amb tota claredat d’una vegada. Que ens diguin sense embuts no ja que no pensen implementar-ne el mandat, sinó que ni tan sols el consideren legítim. Que diguin que menystenen i es neguen a defensar un resultat que supera el percentatge de vots afirmatius sobre cens amb què el Regne Unit abandonarà la Unió Europea.
Que admetin que, fent això, han cedit tota la legitimitat al relat de les porres, amb els seus correlats en la persecució judicial i la impunitat que feixistes violents tenen a tot el país. Que confessin que ja els ha anat bé la picabaralla ridícula per la delegació de vot dels diputats suspesos, perquè una vegada castrada la majoria absoluta dels 70 escons independentistes, la pressió que tenen els nostres dirigents per a actuar en el terreny dels fets és molt menor. Que diguin que el Consell de la República ni existeix ni existirà (només calia veure amb quina cara de desorientació responia ahir Lluís Puig quan li van preguntar, a TV3, quan tenien previst de posar-lo en funcionament: ‘El Consell de la República som tots’, va dir finalment, en una d’aquestes cabrioles de retòrica absurda a què ja ens tenen avesats).
Que ho expliquin tot obertament. Perquè fent aquestes declaracions s’alineen amb el discurs de les ambaixades espanyoles i ens deixen molt poc marge als qui treballem per explicar a l’estranger que el mandat del primer d’octubre continua vigent i que la societat continua compromesa amb la independència, a l’espera que els nostres dirigents (o, si hem de ser realistes, nous dirigents que tard o d’hora els substituiran, sorgits de la societat civil i avalats per procediments netament democràtics) es decideixin a implementar-la. Som molts els qui creiem en una acció exterior veritablement republicana; no ens poseu més bastons a les rodes, conseller Maragall. Parleu honestament, poseu totes les cartes damunt la taula. Expliqueu fins a quin punt tot aquest govern, igual que l’anterior, s’ha equivocat, i dimitiu. O que calli el mal govern.
