Què cal saber abans de comprar un robot aspirador?

D’ençà de fa uns mesos, veiem els anuncis de companyies tecnològiques nord-americanes, xineses i europees en la cursa per produir robots humanoides. Els seus plans són començar a fabricar-ne milers de milions d’unitats a final d’aquesta dècada a un preu equivalent a un cotxe. Aquesta explosió de la robotització de la societat encara sembla ciència-ficció, però hi ha un primer precedent que ha anat progressant silenciosament (o no tant) aquesta darrera dècada: els robots aspiradors. A moltes llars s’han oblidat pràcticament d’escombrar. Popularitzats per la marca iRobot, que continua essent la referència del sector, avui en trobem de moltes marques (Xiaomi, Dyson, Roborock, Dreame, Eufy, Narwal, SwitchBot, Ecovacs, Shark, Yeedi, Eureka…) amb característiques molt diverses i un ampli rang de preus, des de poc més de 100 euros fins a vora 2.000. Tot seguit, analitzem quins són els paràmetres clau que heu de considerar per a triar-ne el model que s’adapti més bé a les vostres necessitats i al vostre pressupost.

Navegació per casa, la diferència entre una mala experiència i una de bona

Aquesta és una de les característiques que més ha evolucionat, i és l’aspecte primordial perquè un robot aspirador faci la seva feina més eficaçment. I, sobretot, que ens resulti tan còmode com sigui possible aprofitant una de les seves grans virtuts: que cliquem el botó de l’aparell abans d’anar cap a la feina i que quan tornem a casa estigui neta sense que hàgim hagut de preocupar-nos-en ni sentir-lo. Els models més bàsics consideren tota la llar com una estança, i s’hi mouen amunt i avall sense memoritzar-ne res. Cada vegada que l’engeguem, comença de zero i ha de tornar a descobrir la casa. Tot i que aspiren igual que la resta, tenen tres inconvenients principals.

El primer és que és més fàcil que es desorienti i es deixi parts de la llar sense netejar. Pot ser que no entri en una habitació, o que en surti abans de fer-la sencera. Un segon inconvenient és que això fa que trigui més temps a aspirar tota la casa. I l’últim és que, com que sabrem que no ho acaba fent del tot bé, l’acabarem posant manualment a cada habitació amb la porta tancada perquè no en surti fins que no hagi acabat. O tancarem les portes de les habitacions que no vulguem que faci, o posarem barreres físiques (com cadires) perquè no caigui per les escales. És a dir, que haurem de passar el robot quan siguem casa i haurem d’estar-ne pendents tota l’estona.

Si tenim un pis molt petit, o treballem a casa i no ens importa fer això, continua essent un guany en relació amb passar l’aspirador tradicional o escombrar la casa. Ens estalviarem diners. Ara bé, per una mica més de diners trobem models més útils amb sistemes de navegació, per la qual cosa el consell és evitar els models més simples si la nostra butxaca ens ho permet. El següent graó són els models amb sistema de navegació. El més bàsic és el que reconeix les habitacions amb el moviment i les emmagatzema al núvol. El robot ha de fer una primera passada per tota la casa, sense aspirar, per fer-ne un mapa. Només cal que ho faci una vegada i trigarà força més que en una aspiració normal. Generalment, més d’una hora, segons la mida de la casa.

És convenient que en aquesta primera passada traguem del mig tot allò que sigui mòbil: posar les cadires sobre la taula o el llit, treure joguines, objectes i cables, i assegurar-nos que totes les portes són obertes. L’objectiu és que el robot conegui exactament les dimensions de la llar. Un cop acabada aquesta primera passada, el robot emmagatzema el mapa de la llar al núvol, per la qual cosa ha de tenir connexió a internet –algun model l’emmagatzema a l’aparell, sense necessitat de connexió. Després, amb el mòbil podrem veure el mapa, i ens demanarà que el confirmem o que acabem d’editar les habitacions que ens proposa. A partir d’aleshores, podem dir al robot que passi per tota la casa, que aspiri unes habitacions i n’eviti unes altres, o que passi primer per unes habitacions, mentre deixem les cadires en unes altres, i després faci la inversa, un cop canviades les cadires de lloc. O que no passi mai per un lloc perquè eviti el passadís amb escales, per exemple. Això es pot fer creant un mur virtual a l’app.

Tot i que la majoria tenen detecció d’escales, no seria la primera vegada que acaben estimbats. Alguns models també disposen de petits elements independents que situem a terra i, mitjançant un feix d’ones, marquen un mur que no poden travessar, un element de seguretat extra. D’altra banda, si vivim en una casa amb més d’una planta, podem fer un mapa per a cadascuna. Amb aquesta capacitat de navegació, ara sí que podem engegar el robot i sortir de casa sense haver-nos-en de preocupar. Fins i tot, amb l’app al mòbil podem dir-li que comenci a aspirar siguem al lloc del planeta on siguem, com ara, l’oficina o casa dels pares. També, gràcies a l’app, podem programar el robot perquè escombri uns dies determinats en una hora concreta, sense que hi hàgim d’intervenir. En general, és recomanable fer passar el robot uns quants dies la setmana per tenir-la ben neta, atès que no serem a casa i el soroll no ens ocasionarà cap molèstia.

Càmeres amb intel·ligència artificial

Aquest sistema de reconeixement de la llar es basa generalment en algorismes de moviment, que mesuren les distàncies segons la rotació i direcció de les rodetes de l’aparell, cosa que incrementa el cost de l’aparell en relació amb els models bàsics. Actualment, hi ha un sistema més avançat, amb càmeres amb intel·ligència artificial i, fins i tot, Lidar (radar làser). Això afegeix dues funcionalitats extres. Per una banda, no tan sols podem seleccionar les habitacions, sinó que podem marcar que no passi per determinades àrees dins una estança, per evitar elements problemàtics, com poden ser mobles especialment delicats (els robots hi impacten suaument quan aspiren), o allà on tinguem els recipients per al menjar i l’aigua dels nostres animals de companyia.

La segona funcionalitat és que, gràcies a les càmeres i la intel·ligència artificial, el robot pot reconèixer objectes mentre neteja i, d’aquesta manera, evita de passar-hi per sobre o impactar-hi, sense necessitat de marcar-li les zones. Aquests tres tipus de navegació (sense reconeixement d’habitacions, reconeixement amb moviment i amb càmeres) és el primer element de decisió de compra. Per fer-nos una idea de les diferències de preu que hi ha, serveix d’exemple el model bàsic d’iRobot, l’i1, que el podem trobar a partir d’uns 230 euros. L’i5, amb reconeixement d’habitacions, surt a partir de 299 euros. I si volem càmeres amb intel·ligència artificial, el j5 d’oferta el podem trobar a partir de 399 euros.

Recanvis, passades i animals de companyia

Un altre dels aspectes clau a l’hora d’optar per una marca o una altra és que en trobem recanvis fàcilment. Els robots aspiradors incorporen tres elements que hem de canviar periòdicament amb l’ús: els raspalls giratoris de la part inferior, el raspall lateral i els filtres d’aire. Generalment, l’app ens dirà cada quant ho hem de fer. Dependrà molt de la marca i model, però, com a referència, haurem de canviar cada element cada 300 hores, 150 i 50, respectivament. La bateria és un element que, tard o d’hora, haurem de substituir. Com més gran sigui la llar, més bateria consumirà a cada passada, tot i que els robots, generalment, si es queden sense bateria abans d’acabar, tornaran automàticament a la base a recarregar-se i continuaran on s’havien quedat.

Un altre aspecte a considerar és si el robot fa una passada o ens permet de dir-li que en faci dues o, fins i tot, tres pel mateix lloc. Això garanteix una neteja més profunda, tot i que no és un aspecte cabdal en la majoria dels casos, perquè la gràcia dels robots aspiradors és que els podem passar unes quantes vegades la setmana, de manera que si un dia no ho ha fet perfecte i no ha passat per un lloc adequadament, és molt probable que l’endemà o dos dies després sí que hi passi i ho faci bé. Ara, un aspecte que sí que és cabdal és si tenim animals domèstics. Primer de tot, pel pèl que deixen, cosa que fa que el dipòsit de la brutícia s’empleni més ràpidament. En general, la mida estàndard del dipòsit ens hauria de servir, però és un aspecte a valorar en aquests casos. La majoria dels models detecten si el dipòsit és ple i tornen a la base, de manera que acaben prematurament la feina fins que no el buidem (una opció que es pot desmarcar, perquè els detectors fallen sovint i el dipòsit no sempre és realment ple).

Amb els animals domèstics hi ha un aspecte que pot ser catastròfic per al robot: els excrements. Si hi passa per sobre i l’aspira, segurament haurem de canviar el filtre d’aire, com a mínim, i netejar a fons els raspalls. Fins i tot, podria malmetre l’aspirador. És per això que hauríem d’optar per models amb càmera (reconeixement d’objectes), però això no garanteix al 100% que no falli alguna vegada, per la qual cosa serà convenient que revisem la casa abans de passar-hi el robot. Aquí és on també és important optar per marques i models que permetin de canviar fàcilment el màxim de peces del robot.

Buidatge automàtic del dipòsit de brutícia

Una característica que com més va incorporen més models és la capacitat que els robots buidin automàticament el dipòsit de la brutícia en un dipòsit més gran a la base de recàrrega. Tot i que això incrementa notablement el preu de l’aparell. Si en els casos anteriors, amb buidatge manual, podem trobar la majoria dels models per sota dels 500 euros (tot i que alguns s’enfilen als 1.000), amb dipòsit de buidatge automàtic els preus pugen ràpidament fins als 1.500 euros o més. Afegeixen comoditat, perquè no ens haurem de preocupar de buidar el dipòsit del robot a cada passada, sinó que podrem buidar el dipòsit gros cada mes, en general. La brutícia es recull en bosses que també haurem de comprar (una despesa extra), tot i que hi ha algun model que va sense bosses, amb el recipient de plàstic i prou. Aquest detall també és un aspecte a considerar per persones que tinguin al·lèrgia als àcars, atès que a l’hora buidar el dipòsit del robot, vulguis o no, es pot respirar una mica de pols. Amb l’autobuidatge amb bosses, això s’elimina. Amb alguns models, podem adquirir més endavant el dipòsit d’autobuidatge, tot i que ens sortirà més car que si el comprem d’entrada.

Capacitat de succió, raspalls i soroll

En general, avui dia tots els robots tenen prou capacitat de succió per a les necessitats comunes. Malgrat això, n’hi ha que tenen més potència que uns altres, com ara el Dyson. Un altre detall que ajuda que aspiri més bé és que disposi de dos raspalls a la part inferior, en compte d’un, especialment si tenim catifes. Això és perquè els robots aspiradors hi poden passar perfectament per sobre (també pel parquet). Però per si cap raó les volem evitar, els que tenen navegació per càmera ens permeten de definir aquelles àrees d’una estança on hi ha les catifes. També ens podem fixar si els raspalls inferiors són lleugerament mòbils, per adaptar-se més bé a les irregularitats del terra, la qual cosa ajuda a mantenir més la capacitat de succió que no amb els fixos.

Un altre detall és la mena de raspalls inferiors, especialment si tenim animals de companyia, perquè els pèls s’hi enrotllaran ràpidament. És preferible optar pels que són de goma i no de pèl com d’escombra, i també pels que s’extreuen fàcilment per netejar-los. El soroll que fa el robot també és un paràmetre significatiu, especialment si ha de passar quan som a casa. Fa uns quants anys feien un soroll terrible, però els models actuals han baixat molt el nivell acústic. Tot i això, hi ha models que són més silenciosos que uns altres. Si posem el robot generalment quan no som a casa, no serà un paràmetre gaire important.

Fregar i els mobles que comprem a partir d’ara

La tendència actual és que els robots aspiradors també tingui l’opció de fregar. De fet, molts models duals són més barats fins i tot que els models estrictament aspiradors. En els models més bàsics, consisteix a canviar el dipòsit de la brutícia per un segon dipòsit amb aigua que té un drap a la part inferior, que es va humitejant. Necessiten un sabó especial, generalment de la marca, que és més car, per no malmetre el robot, tot i que algunes marques recomanen sabons específics que podem trobar al supermercat i són més econòmics.

En general, actuen passivament: el drap, sense moviment, toca amb el terra mentre el robot es desplaça. Alguns tenen una petita vibració i els últims models tenen draps giratoris, cosa que els fa molt més eficaços però també notablement més cars. Els models bàsics (no giratoris) no són especialment útils perquè no poden treure la brutícia més incrustada i el dipòsit d’aigua no dóna per a tota la casa. Però podem fer-ho servir per a algunes estances particulars, com ara la cuina o el bany. Els models prèmium amb autobuidatge de la brutícia també incorporen un dipòsit d’aigua i sabó per omplir automàticament el dipòsit d’aigua del robot i, fins i tot, per treure i posar el drap netejador. Si optem per fregar amb el robot i tenim catifes, és gairebé obligatori que excloguem zones d’una estança amb l’aplicació, per evitar que mulli la catifa.

Una vegada hàgim vist la utilitat del nostre robot aspirador, és possible que ens adonem que no pot passar per sota de certs mobles, sofàs i llits perquè no té prou espai, cosa que fa que s’hi acumuli brutícia. Això ens obliga a moure’ls perquè hi pugui passar o bé a escombrar manualment. Els robots aspiradors fan uns deu centímetres d’alçària. És per això que si hem de canviar cap element de la casa, pensem que sigui prou elevat perquè el robot aspirador hi passi per sota. Molts dels coneguts mobles d’Ikea tenen potes d’unes quantes  mides. Si en tenim, podem canviar-les per unes de més altes.