24.03.2021 - 19:50
La recança que tenim avui sobre l’evolució que pot seguir el turisme aquest estiu, a partir de les possibles noves mesures restrictives de les administracions, és, malauradament, molt fonamentada. Cal recordar els estralls de l’any passat i el cost brutal que van tenir per a moltes empreses del sector, que van acabar desapareixent o els falta poc; i la importància que tingué en la baixada de l’11% en el PIB català de l’any passat.
Cal recordar també això que ha dit aquest matí Oriol Amat, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC): “A Catalunya el sector turístic representa més de l’11% del PIB, i genera més de 400.000 llocs de treball. La cadena de valor del sector és molt àmplia i té un impacte directe, indirecte i induït sobre el conjunt de l’economia molt importants. Ara, els fons europeus són efectivament una gran oportunitat per a transformar una vegada més el sector, perquè Catalunya continuï essent un referent turístic a escala mundial.” Amat ho ha dit a la presentació de l’informe “Els fons europeus, una oportunitat per al turisme a Catalunya”, elaborat pel grup GEREC, una iniciativa conjunta del CEC i PIMEC.
El nou president de PIMEC, Antoni Cañete, ha insistit a dir: “Caldran ajuts directes, segurament més generosos que els que proposava el govern espanyol fa pocs dies.” I ha recordat que la PIMEC, juntament amb més patronals europees, ha demanat per carta a la Comissió Europea que s’articuli un programa europeu de compra i quitança dels préstecs ICO per a alleugerir la càrrega sobre les empreses.
Sembla, doncs, que hi ha consciència que cal mirar molt més enllà de l’estiu. La urgència no ens pot fer perdre de vista les necessitats de canviar un sector per posar-lo al dia i fer que superi alguns dels entrebancs que amb tota seguretat presentarà el món després de la pandèmia. Els fons europeus són una oportunitat que passa una vegada a la vida i cal aprofitar-la. Però, i el sector què hi diu?
Una enquesta del mes passat entre pimes del sector turístic català, esmentada per l’informe, revela que la meitat ha sentit parlar del fons Next Generation EU i que el 93,1% manifesta tenir interès, en principi, a presentar un projecte per a rebre’n recursos. Hom pensa, principalment, en projectes de digitalització i intel·ligència de mercat i de resiliència: un 39% per un import inferior als 50.000 euros, un 24,3% per un volum entre 50.000 euros i 100.000 i un 22,5% per a una xifra entre 100.000 euros i 500.000. La meitat de les pimes enquestades creu que podrà cofinançar a tot estirar un 10% del total de la inversió estimada. Com es pot veure, malgrat la catàstrofe del 2020, el sector sembla encara engrescat a encarar canvis.
L’informe que comento presenta una llista d’actuacions que podria impulsar el sector turístic per reforçar la seva competitivitat, complint les directrius del govern espanyol per a l’assignació i distribució dels fons europeus: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. L’informe sencer, si us interessa, el podeu trobar a les webs del Col·legi i de la PIMEC.
Hi ha dos aspectes que considero molt importants en les propostes que fa. El primer, les aliances, el defineix molt clarament: “Som conscients que és possible que es dilueixin els esforços i s’acabin presentant individualitzadament molts projectes d’ambició limitada o amb enfocaments molt rígids i verticals. Per això demanem a les institucions, públiques i privades, a les empreses i als agents socials, de treballar conjuntament per identificar, donar forma i presentar els projectes que puguin ser més ambiciosos i determinants per al futur de Catalunya com a destinació líder a escala mundial.” Ras i curt, demana col·laboració entre tots els agents per evitar que es perdin els esforços que es fan. Treballar conjuntament és el gran requisit. La condició necessària, però no suficient, per a mirar d’arribar a bon port.
El segon aspecte que trobo molt interessant és la proposta de canviar la nostra visió conceptual del turisme, des del ‘turisme tradicional’ –de vacances i negocis– al de ‘economia del visitant’. És a dir, seguir tota la cadena de valor de la destinació dirigida a atendre qui ens visita, per qualsevol motiu. Aquest nou concepte és molt més ampli i enriquidor per a la destinació i permet de tenir una visió transversal de causes i efectes, aprofitar els nostres punts forts i potenciar les nostres oportunitats. Amb aquest enfocament global del turista, seria lògic de pensar en quins usos pot fer de la destinació el visitant i classificar-los segons aquest criteri. Això donaria la possibilitat de seleccionar aquells usos, i, per tant, visitants, que més ens interessessin com a territori i com a destinació.
La materialització de tot plegat preveu l’establiment d’un sistema d’indicadors per a mesurar l’impacte de l’economia del visitant en diverses magnituds, com ara els ingressos, l’ocupació, la fiscalitat, les infrastructures i equipaments, la imatge de marca, la capacitat d’atreure talent i inversions i l’aportació al nivell de vida de la ciutat o territori, tot definint processos d’informació i formació per a millorar la relació entre visitants i residents.
Això permetria aquest canvi que fa tant de temps que diem que cal fer al sector i que podria arribar a respondre a la pregunta bàsica: quins visitants voldríem? Doncs uns que potenciessin els nostres atributs, allò que ens diferencia com a destinació. Voldríem que ens permetessin de maximitzar les utilitats per a la destinació. I voldríem que ens ajudessin a complir, com a ciutat i territori i del punt de vista tant públic com privat, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En definitiva, tot plegat, com diu l’informe, “implica centrar els esforços a gestionar de manera efectiva i eficient els eixos de transformació global, aplicats a ‘l’economia del visitant’, eixos que poden reforçar la nostra posició com a destinació en l’àmbit global”. Tot això em sembla interessant que es digui en un moment tan oportú, recordant-nos que al sector no s’acaba tot amb l’estiu… i que els fons europeus poden ser l’últim tren que ens serveixi per a poder fer el canvi.
