24.12.2015 - 02:00
«Tió, tió, caga torró […]
i si no vols cagar…»
Als diputats de Junts Pel Sí? Una pre-reserva de 62 bitllets per anar a Ítaca amb la Renfe.
Als diputats de la CUP? Un curs de lectura ràpida de pre-pre-acords perquè ràpidament esdevinguin pre-acords que després puguin convertir-se en propostes d’acord susceptibles de ser aprovades en assemblea i esdevenir, finalment, acords.
Als diputats del PSC? Una P, una S, una C i un manual d’instruccions per ordenar-les.
A Raül Romeva? Unes ulleres noves. Es veu que, amb les que té no hi veu tres a dalt d’un burro. Només veu el quart.
A Artur Mas? La presidència en funcions vitalícia d’un geriàtric (inclou protector de passos enrere, diuen).
A Gabriel Rufián? Una república de la ‘Señorita Pepis’ perquè es vagi entretenint fins que es faci grandet.
A Oriol Junqueras? Es veu que el tió no sap què cagar-li perquè, últimament, no acaba de saber ben bé a què es dedica.
Als militants i simpatitzants de l’Assemblea Nacional Catalana? Un exemplar del llibre de Job de la Bíblia, signat per Jordi Sánchez i Carme Forcadell.
A Duran i Lleida? ‘Por Duran y Lleida no me viene nada’, es veu que ha dit la recepcionista del tió abans de negar-se a cagar-li un esmorzar al Palace.
A Felipe VI d’Espanya i Últim de Catalunya? Res. Diu el tió que, si vol una satisfacció, s’ho faci ell tot sol el dia de Reis.
A Letícia Ortiz? Un paquet de magdalenes de la seva cosina. Per prescripció mèdica.
A Pedro Sánchez? No està clar si serà una plaça de pre-jubilació al consell assessor d’ENDESA, al de Gas Natural o al de Telefònica. Es veu que el tió ha demanat assessorament a Felipe González, però encara no ha contestat.
A Carme Chacón? Aquí sí que està clar: un curs de perruqueria, perquè cada cop que sent la paraula ‘referèndum’ se li posen els cabells de punta.
A Albert Rivera? Quaranta clics de LEGO, per entretenir-se jugant a no fer res.
A Inés Arrimadas? Mig litre d’orxata de xufla Rivera, la del carrer Galileu (de Terrassa, és clar). Ah, i una xeringa per a injectar-se-la a la vena.
A Pablo Iglesias? Un GPS d’última generació per jugar al Geocaching i localitzar un referèndum pactat, embolicat en paper de vidre, que ni Déu no sap on recoi és amagat.
A Ada Colau? Una ordre de desnonament d’un local a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
A Rajoy? ‘No, més merda no’, diu don Mariano.
Al fill de la cosina de la dona de Rajoy? Un ‘pack’ complet de totes les pel·lícules de Rocky, amb una dedicatòria de l’Stallone que diu ‘sé fuerte, chavalín’.
A en García Albiol? Una querella criminal (es veu que havia demanat si era possible que, en comptes de picar el tió, amb el bastó podia picar una família immigrada romanesa de Badalona per veure si s’hi cagaven).
A Jorge Fernández Díaz? Un parell de verges condecorables i dos dies de vacances per a en ‘Marcelo’ –el seu Àngel de la Guarda– per poder-les així condecorar adequadament.
A Leo Messi? Diu el tió que no li faria res cagar-li uns quants títols més, però que –tot i el nom de pila del benefactor– no està segur que sàpiga llegir-los.
A Dani Alves? Un empelt de pell per a poder-se fer un nou tatuatge en algun lloc.
A l’autor d’aquest text? Podrà triar entre un Bic Naranja, ‘que escribe fino’, i un Bic Cristal, ‘que escribe normal’. Diu que ja s’ho rumiarà, però que si la cosa surt a VilaWeb… potser és millor el Naranja.
A tots els qui heu llegit fins aquí? Les tres virtuts teologals: fe, esperança i… quina era la tercera? Ah sí: mordacitat.
