09.08.2017 - 22:00
Jaume Collboni, del Partit Socialista, ha aprofitat que era batlle accidental de l’Ajuntament de Barcelona per a anunciar que havia arribat a un acord amb la Fira per a ocupar (permeteu-me que ho digui d’una altra manera: okupar) el pavelló Victòria Eugènia i allotjar-hi ‘exposicions de gran nivell’. Quin tipus d’exposicions? Qui les programarà? No se sap. Suposadament, el setembre del 2018 ja n’hi haurà una, i seran finançades per un ‘fons de turisme cultural’ que recollirà diners de la taxa turística, fons del pressupost municipal i patrocinis diversos. Collboni ha aclarit que aquesta iniciativa pretenia atraure ‘turistes respectuosos amb la ciutat i consumidors de cultura’, com passa a Londres, París i Nova York.
Explicada la situació, hi ha dues possibilitats: hi pot haver lectors que pensin que això és una gran idea. Si sou d’aquests, si us plau, deixeu de llegir aquest article. Si no sentiu el mateix que jo sense que us ho expliqui, per més que procuri donar raons, no ens entendrem mai. Per contra, si heu sentit esgarrifances, una irritació que us puja des de les entranyes i que us recomana cridar socors de manera urgent, posem-nos d’acord a fer alguna cosa: Collboni ha de deixar de regir la cultura municipal abans no acabi d’espatllar les coses que encara són dempeus.
És estiu i el personal no està per massa retòriques. Per tant, procuraré ser sintètic. Les ciutats que esmenta Collboni programen exposicions importants en els seus museus, pensades per especialistes (no, Jaume, no, Xavier Marcè no ho és) i dirigides, primer, al públic autòcton, no als turistes d’alta gamma. Un centre d’exposicions no pot programar per als rics que s’allotgen als hotels de cinc estrelles. Els diners del pressupost municipal i els que es puguin obtenir han de servir, abans que res, per a enfortir allò que ja té la ciutat: el MNAC, el MACBA, les fundacions Miró i Tàpies, el Picasso i tants altres equipaments de base que malden per subsistir. Mai un regidor d’un ajuntament presumptament d’esquerres ha de dedicar els diners públics a fer aparadors, a engalipar les grans empreses que busquen el negoci pel negoci, a consentir els turistes ‘respectuosos’, cosa que no sé què vol dir, perquè, si el batlle accidental sap que hi ha un turisme irrespectuós, que prengui mesures per a evitar-lo.
Que algú ens salvi de Collboni! És molt cansat sentir l’enèsima ocurrència que ha tingut un polític que no té ni idea de polítiques culturals progressistes. El sistema l’ha col·locat allà per interessos bastards de la política i ell es deu pensar que en sap. I, dia rere dia, els treballadors de la cultura, cada vegada més allunyats de les institucions que els haurien de representar. Ai las!
Qui ens ha de salvar de Collboni? Tots ho sabeu: Ada Colau. Ella és qui el va posar davant la cultura barcelonina. Pel cap baix, els ciutadans ens mereixem que la batllessa de Barcelona (i Jaume Asens, i Pisarello) i l’eix de cultura de Barcelona en Comú (Marcelo Expósito, Berta Sureda, i més i més) ens diguin si estan d’acord amb aquesta política cultural dels grans fastos, amb la programació d’exposicions de ‘circuits internacionals’, en diu Collboni, mentre els circuits interns tenen tantes deficiències. Jo pensava que el model cultural que defensaven els comuns era un altre. Però com que estan callats, ja no ho sé. I, mentrestant, el batlle accidental aprofita aquests moments d’indefinició per a proposar mesures absolutament indignes, èticament calamitoses. On ets, Colau?
