06.10.2023 - 19:50
|
Actualització: 06.10.2023 - 20:54
Els activistes de les protestes post-sentència, d’Urquinaona i del Tsunami, sí; els de l’operació Judes, Dani Gallardo, Amparo Molina, els acusats del jutjat 13 i del 18 per l’organització de l’1-O, els del Tribunal de Comptes, també. Totes aquestes persones, entre moltes més, es veurien beneficiades per la llei d’amnistia que proposa Sumar, que es presentarà amb una certa solemnitat dimarts al vespre a Barcelona, però l’articulat de la qual ja ha transcendit. És un text que ha elaborat un grup de juristes per encàrrec del partit dirigit per Yolanda Díaz i que s’inspira d’una manera evident en la proposició de llei d’amnistia que ERC, Junts i la CUP van presentar conjuntament el 2021 al congrés espanyol i que la mesa, amb el PSOE i PP, va llençar a la paperera. Sumar proposa d’amnistiar alguns policies del Primer d’Octubre, tret dels processats per tortures i tractes degradants, i passa per alt alguns punts molt importants que sí que recollia aquella proposta dels partits independentistes.
Els policies de Roger Español, amnistiats?
La principal novetat respecte d’aquella proposta és la inclusió en l’amnistia d’agents de policia i de la Guàrdia Civil que van reprimir els ciutadans que van anar a votar al referèndum. Diu que alguns hi poden ser inclosos, però uns altres no. Els que sí que caldria amnistiar són tots aquells denunciats per delictes de lesions o bé per haver vulnerat garanties constitucionals de ciutadans, com ara la privació de llibertat, l’entrada a domicili, la intervenció de les comunicacions, l’enregistrament de les converses… Això podria obrir la porta a la impunitat d’agents que poguessin estar implicats en casos de seguiments i escoltes.
També quedarien amnistiats els vint-i-set policies espanyols, que van actuar a Girona, i un guàrdia civil, que va actuar a Aiguaviva, per delictes de lesions i lesions lleus. I també l’escopeter i els altres policies espanyols acusats de lesions greus per Roger Español, a qui van buidar un ull pel tret d’una bala de goma. Els tres guàrdies civils investigats per una detenció il·legal a Fonollosa i tots els casos de lesions arxivats però que les víctimes de les agressions han dut a instàncies judicials superiors també quedarien amnistiats.
La proposta de Sumar situa el límit per a l’amnistia dels agents en “les actuacions susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral”. I per això en quedarien exclosos els únics quaranta-cinc policies que fins ara han estat processats per l’1-O, per part del jutjat número 7 de Barcelona. El jutge considera que tots aquests agents encausats per la violència policíaca en uns quants centres de detenció de Barcelona podrien haver comès, a més de lesions, delictes de tortura i contra la integritat moral. De fet, la legislació internacional ja prohibeix l’aplicació d’amnisties en aquests casos, i per això organismes de les Nacions Unides han discutit la llei espanyola d’amnistia del 1977.
I si fos reversible?
A part de la polèmica sobre l’amnistia de policies, hi ha altres punts foscos (o poc clars) en la proposta de Sumar. Com ara, el fet que en l’articulat no hi hagi cap prevenció d’una possible reversibilitat de l’amnistia. És a dir, la proposta del 2021 deia que “les persones beneficiàries d’aquesta llei no podran, en el futur, ser interrogades, investigades, citades a comparèixer, detingudes, retingudes, processades o interpel·lades de cap manera pels fets inclosos en aquesta amnistia.” És un aspecte important en una amnistia, segons que advertia el senador d’ERC i catedràtic Joan Queralt: que els beneficiaris no tan sols deixin de ser perseguits per uns fets sinó que no puguin ser perseguits mai més pels mateixos fets. D’això, la proposta de Sumar no en diu res.
I si una part recorre contra l’amnistia?
Tampoc no fa cap previsió sobre una altra qüestió alertada per alguns juristes entrevistats aquestes darreres setmanes a VilaWeb: que cap de les parts no pugui recórrer en contra de l’arxivament d’un cas amb una amnistia. Perquè, si bé en la majoria de les causes, l’acusació la formula la fiscalia, n’hi ha que també tenen acusació particular, moltes vegades exercida per Vox. Com que és el jutge qui aplica l’amnistia, una de les parts podria recórrer contra la decisió per mirar d’obstruir-ne l’aplicació. En la proposta del 2021 es deia que “les resolucions que es dictin només es podran recórrer quan siguin denegatòries”. En aquesta nova proposta de Sumar no se’n diu res.
Passarà el filtre del Tribunal Constitucional?
Finalment, un altre aspecte qüestionable per juristes consultats per VilaWeb és que l’articulat faci una enumeració de causes concretes que haurien de ser amnistiades. N’hi ha una quinzena, entre les quals, la causa especial contra l’1-O al Suprem, la del jutjat 13, l’operació Judes i la causa al Tribunal de Comptes. Però el fet de fer aquesta enumeració pot ser arriscat quan el text hagi de passar el filtre del Tribunal Constitucional espanyol (TC), perquè podria interpretar que la llei vol beneficiar unes persones concretes, totes les afectades per aquestes causes. L’amnistia, perquè no sigui vista com una mesura per a beneficiar una gent concreta, unes persones o un determinat col·lectiu, hauria d’incloure uns fets que puguin ser qualificats jurídicament amb una sèrie de delictes que es poden enumerar, com ja fa la proposta de Sumar. I aquest nivell de concreció de les causes podria fer que el TC argumentés que vulnera el dret constitucional de la igualtat, o que ho veu com un indult general encobert, i rebutgés el text.
I Valtònyc i Hasel?
Finalment, en aquesta proposta d’articulat de la llei no hi ha cap referència a la possibilitat que Josep Miquel Arenas, Valtònyc, i Pablo Hasel puguin entrar en l’amnistia. En el primer apartat del primer article, que el negociador de Sumar, Jaume Asens, ja va avançar a VilaWeb, només s’hi inclourien fets relacionats directament amb el procés d’independència, ja sigui el 9-N o l’1-O. Aquest punt diu: “Queden amnistiades totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya, tipificats com a infracció penal o administrativa que haguessin tingut lloc de l’1 de gener de 2013 fins a l’entrada en vigor de la llei.”
Valtònyc fou condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les seves cançons contra la monarquia espanyola. Es va exiliar a Bèlgica, que en va rebutjar l’extradició, però resta pendent d’un altre judici, assenyalat el 21 de novembre a Sevilla, per una acusació de provocació per a cometre un atemptat o d’amenaces agreujades. Per la seva banda, Hasel és a la presó després d’haver estat condemnat per injúries a la corona espanyola i enaltiment del terrorisme per cançons i missatges a Twitter, a més d’una altra condemna per obstrucció a la justícia i amenaces.
En la proposta de Sumar, no hi ha cap referència que, en principi, permeti d’incloure’ls, perquè delimita molt els fets que poden ser amnistiats al marc de la votació del 9-N i el referèndum de l’1-O. La solució per a Valtònyc i Hasel, en tot cas, podria passar abans per la concessió d’un indult, i això depèn del govern espanyol, que és qui ho té damunt la taula, pendent de resoldre.
