El tretzè Festival Internacional Most de Cinema del Vi, que es fa a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), es clou aquesta tarda a l’auditori municipal de la vila, amb la gala i lliurament de premis. La gala començarà a les dotze del migdia amb el lliurament del premi honorífic a Matías Michelini, viticultor insígnia dels vins més avantguardistes de Mendoza, a l’Argentina, territori vinícola per excel·lència a l’altra banda de l’Atlàntic. Enguany el certamen ha estat molt connotat per la coincidència amb la inauguració del nou VINSEUM, coorganitzador del festival.

Aquest festival Most ha aplegat quaranta-sis films de deu països, que reflecteixen tendències i preocupacions de la realitat actual del món del vi, però també de més enllà del sector, de molts dels problemes del planeta i les societats. Qüestions com ara el retorn al camp i la ruralitat com a alternativa per a viure amb més coherència i sostenibilitat; la diversitat de cultures al voltant del vi; l’emergència climàtica i el desafiament per a trobar solucions per a fer-hi front i adaptar la vinya a aquesta realitat, són alguns temes transversals que recorren el programa cinematogràfic i que afronten els films que s’han pogut veure.

Tanmateix, el Most no s’acaba ací, perquè a partir del 27 de novembre i fins el primer de desembre, el festival es traslladarà al Priorat, segona seu, per vuitena vegada. Enguany, el plat fort del menú apassionant de cinema i vi serà la gala de cloenda, moment que servirà per a retre un sentit homenatge a Montserrat Ovejero i Josep Lluís Pérez, premis Most 2024 a la trajectòria vitivinícola. Al celler Mas Martinet han estat protagonistes de la renovació vinícola del Priorat d’aquests darrers vint-i-cinc anys.

Al Priorat i amb el suport de la DO Montsant, el Most oferirà vuit films del vi a sis municipis de la comarca. Us en destaquem quatre:

L’annata, ballata dei vignaioli di laguna, d’Andrea Mignòlo (Itàlia, 2024)

En una Venècia esgotada pel turisme de masses i insostenible, una comunitat s’ajunta per cuidar l’única vinya urbana que encara hi resisteix, i fer-ne vi i tenir cura del medi. Però durant l’any toparan amb restriccions burocràtiques, esdeveniments climàtics i més dificultats que ho posaran tot en risc, fins i tot la seva mateixa existència.

O auto das ánimas, de Pablo Lago (Galícia, 2023)

Aquest documentari se situa en un petit poble de Galícia, Redondela, on la família d’en Pablo viu aferrada a les seves tradicions i creences antigues. En Pablo se’n va anar fa vint anys del poble per començar una altra vida lluny de tots ells. Però a mesura que la família envelleix i ell també, una sensació d’inquietud comença a fer-se més forta. En el temps de l’aiguardent, la família es reuneix i intueix que potser ja no els resten gaires estones per a compartir. Una història de memòries, identitat, rituals i retrobaments.

El mago del vino, de David Moncasi (Espanya, 2024)

Una història de superació, la de Raül López, viticultor del Bierzo, una de les personalitats més singulars, a l’avantguarda del vi. Destacat com a millor enòleg del món dues vegades, el coneixerem en el seu vessant més personal, fins i tot íntim, durant el procés de desenvolupament d’un projecte de viticultura en altura, en condicions extremes.

En jachére, de Marie-Elise Tang (França, 2022)

En jachére vol dir “en guaret”. És una metàfora per a explicar aquesta història que parteix de la directora, quan deixa Marsella i torna al seu poble d’origen i veu com dues amigues engeguen projectes rurals, que fugen de la indústria agroalimentària. L’un, vinculat a la ramaderia de petita escala, i l’altre, en un celler que comença a elaborar vins a partir de l’agricultura biodinàmica i de mínima intervenció.