04.06.2017 - 17:55
|
Actualització: 05.06.2017 - 19:18
Polèmica lingüística a les Illes a dos dies de l’inici de les proves de la selectivitat. Quatre membres del tribunal han presentat la renúncia com a protesta per la ‘castellanització’ dels exàmens. Són quatre professors que denuncien que el govern ha acceptat les pressions del govern espanyol i de Ciutadans en relació als criteris lingüístics de les proves.
El motiu de la renúncia és el fet que per primera vegada l’alumnat pot sol·licitar un exemplar dels exàmens amb els enunciats en castellà. Els quatre professors no qüestionen que les respostes poden ser en qualsevol de les dues llengües oficials, sinó que defensen que qualsevol estudiant que ha superat el batxillerat té un nivell de català suficientment alt per a entendre els enunciats en català. Són crítics amb la decisió del rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, i el conseller d’Educació, Martí March, a qui acusen d’haver creat un problema que no existia.
Els quatre docents són Joan Crespí Ferrer, vocal suplent d’història de la filosofia, Pere Palou Mas Vocal, titular de l’assignatura de física, Jaume S. Sabater Garau, vocal suplent de cultura audiovisual II, i Jaume Sastre Font Vocal, titular de català. Han publicat una carta on lamenten que ‘els canvis introduïts enguany no tenen altra explicació que la fòbia i l’odi cap a la llengua pròpia de Balears, el català.’
El diari dBalears s’ha fet ressò de la missiva. Us l’oferim seguidament.
«Després de llegir la normativa del tribunal de la prova de batxillerat per a l’accés a la Universitat en les convocatòries de juny i de setembre del 2017, us escric per comunicar-vos la meva renúncia a formar part del tribunal pels motius següents:
1.- Quan em vaig inscriure per poder participar en la correcció de les proves encara no s’havia fet públic ni se m’havia comunicat la normativa que en el punt 8 de l’apartat III, Instruccions per al desenvolupament de la prova, ha introduït un canvi important respecte als anys anteriors. Concretament, al redactat dels cursos passats ‘Els exàmens es lliuraran en català. Per als alumnes que en són exempts hi ha exàmens de color diferent en castellà. Al full d’etiquetes dels alumnes exempts de català apareix el codi EXC davall el seu nom’, enguany s’hi ha afegit: ‘Així mateix, en cada classe el professor indicarà que hi ha còpies de l’examen en castellà, i si l’alumne el sol·licita en aquesta llengua, se li lliurarà i se li retirarà l’exemplar en català; en cas que no hi hagi prou exàmens en castellà per atendre totes les peticions, un professor de l’aula anirà a les aules properes a sol·licitar-ne. Els professors encarregats de l’aula hauran d’indicar el nombre d’exàmens lliurats en castellà sobre el full de control d’exàmens’.
2.- Si tenim en compte que per poder presentar-se a les proves d’accés a la universitat l’alumnat ha d’haver aprovat 2n de Batxillerat i que segons la normativa vigent de dia 11 d’abril de 2011 (BOIB 10.05.11), un 5, 6 i 7 de català a 2n de batxillerat equival a un certificat B2 i un 8, 9 i 10 equivalen a un certificat C1; és evident que l’alumnat que es presenta, a excepció dels alumnes exempts, està prou capacitat en comprensió lectora per entendre l’enunciat en català de qualsevol prova d’Economia, Biologia, Ciències Socials, Matemàtiques, Geografia, Física, etc. Cal remarcar que no estem parlant del fet que els alumnes puguin optar a contestar la prova en català o en espanyol –fet que la normativa actual manté vigent– sinó del fet que el canvi introduït converteix la llengua pròpia de Balears, com així estableixen l’Estatut d’Autonomia i els estatuts de la UIB, el català, en una llengua folklòrica, accessòria i prescindible.
3.- Des de l’any 1985 en què foren aprovats els estatuts de la UIB i del gener de 1998 ençà en què Balears assumí les competències en matèria d’ensenyament no universitari, mai no s’havia vist una reculada com aquesta en l’ús de la llengua catalana a les proves de selectivitat. Ni durant els rectorats de Nadal Batle (1982), el primer de Llorenç Huguet (1995), Avel·lí Blasco (2003) i Montserrat Casas (2007); ni durant els anys en què foren consellers d’Educació, Manuel Ferrer (1997), Damià Pons (1999), Francesc Fiol (2003), Bàrbara Galmés (2007), Bartomeu Llinàs (2009), Bartomeu Vidal (2010), Gabriel Bosch (2011), Joana M. Camps (2013) i Núria Riera (2014); ni tan sols durant el quadrienni ‘negre’ del govern de José Ramón Bauzá, s’havia vist que tot un rector de la UIB, Llorenç Huguet, i tot un conseller d’Educació, Martí March, cedissin a les pressions fetes des de Madrid tant per part del govern del PP com de C’s.
I 4.- Els estatuts de la UIB foren aprovats el 1985 i de llavors ençà, tot i que han estat modificats reiterades vegades, han mantingut inalterable l’article núm. 4 que diu: “La llengua catalana, pròpia de la UIB, té, juntament amb la castellana, caràcter de llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d’utilitzar-la. La Universitat fomentarà i normalitzarà l’ús del català en l’àmbit de les seves competències”. A la vista dels fets, els màxims responsables de la UIB amb el rector Llorenç Huguet al capdavant, no tan sols no fomenten ni normalitzen l’ús del català dins el seu àmbit sinó que en aquesta ocasió han creat un problema que no existia abans, ja que com hem dit si un alumne pot fer les proves d’accés a la universitat és perquè prèviament ha acreditat tenir un coneixement de català equivalent al B2 o al C1. Els canvis introduïts enguany, doncs, no tenen altra explicació que la fòbia i l’odi cap a la llengua pròpia de Balears, el català.»
