30.06.2021 - 16:26
Quatre magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC) han discrepat de la decisió majoritària del ple de ratificar les condemnes de tres anys de presó que va imposar el Tribunal Suprem pel setge al Parlament de Catalunya l’any 2011. En tres vots particulars, amb argumentacions diferents, s’oposen a la sentència del ponent conservador Antonio Nárvaez que desestima els recursos d’empara que van presentar cinc dels condemnats. Tres dels magistrats discrepants —Juan Antonio Xiol, Maria Luisa Balaguer i Cándido Conde–Pumpido— consideren que les penes imposades són “desproporcionades”. Una quarta magistrada, Encarnación Roca, discrepa perquè creu que el Suprem hauria d’haver escoltat en audiència els condemnats abans de sentenciar.
En el vot particular que signen conjuntament Xiol i Balaguer, creuen que les penes de presó són “innecessàries, desproporcionades i descoratjadores per a l’exercici del dret de reunió”. Tampoc no veuen que les seves conductes impliquessin “actes concloents d’obstrucció o impediment violent per a l’accés a la seu parlamentària”.
Els dos magistrats destaquen que la concentració va tenir, en general, un “caràcter pacífic”, que es va comunicar a l’autoritat competent i que va tenir com a conseqüència un “simple retard no significatiu” de la sessió parlamentària i “una alteració de l’ordre del dia que no va impedir el seu normal desenvolupament”.
Consideren que “una adequada ponderació dels fets en el context del dret fonamental de reunió” hauria hagut de portar a la conclusió que “una sanció penal resultava desproporcionada”. Xiol i Balaguer avisen que les condemnes són una “ingerència al dret de reunió” que té un “devastador efecte descoratjador”, “empobreix la nostra democràcia” i “ens alinea amb societats disciplinades per l’abús del sistema penal”.
Conde–Pumpido també veu “desproporció” en les penes, però, a diferència dels dos magistrats anteriors, considera que les conductes dels recurrents sí que podien “merèixer sanció penal” perquè van “constituir un exercici il·lícit del dret de reunió i manifestació”. Tanmateix, creu que s’havia d’haver “atenuat la durada concreta de la pena privativa de llibertat”.
El magistrat considera que els tres anys de presó són “desproporcionats en atenció a les conductes que van protagonitzar i al context de protesta política en què es van desenvolupar”. “Per la severitat de la pena imposada als demandants, no pot excloure’s un efecte descoratjador sobre futurs actes de protesta política”, sosté. També apunta que les conductes individualment imputades als recurrents “no van constituir actes d’agressió física”, “sinó de confrontació verbal i gestual amb els parlamentaris”.
En una altra línia, el tercer vot particular, d’Encarnación Roca, no entra en la valoració de les penes i limita la seva argumentació al fet que el Suprem no donés audiència prèvia als condemnats. Roca considera que el fet de no haver-los escoltat abans vulnera el dret a un procés amb totes les garanties, ja que del lema de la convocatòria Aturem el Parlament no és suficient per deduir les seves intencions. Conde–Pumpido, Xiol i Balaguer també creuen que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència per aquest motiu.
Sentència de Narváez
La sentència avalada per la majoria del ple del TC, en canvi, avala la interpretació del Suprem i sosté que no es pot considerar un exercici legítim dels drets d’expressió, manifestació o reunió que missatges o actes “incorporin amenaces o intimidacions als altres”. “El que perseguien els allà concentrats era atacar les arrels mateixes del sistema democràtic”, diu la sentència, que cita el lema de la convocatòria.
També afirma que les penes són proporcionades. “No es pot parlar d’exercici legítim d’un dret” des del “moment en què l’objectiu de la concentració convocada era el de paralitzar l’activitat d’una cambra i que el projecte de pressupostos no fos aprovat”.
