18.05.2017 - 22:00
Quatre homes es disputen avui la presidència de l’Iran, enmig d’una campanya electoral marcada més que mai per la pressió de les dones. Cent trenta set dones, la xifra més alta de la història, es van presentar a la campanya, d’un total de 1.636 candidats. Finalment, com tothom preveia, el Consell de Guardians de la Revolució, en va seleccionar sis i tots ells homes. D’aquest quatre (dos més s’han retirat de la campanya) són els qui finalment competiran avui en unes eleccions on, si no hi ha una gran sorpresa, Hassan Rouhani revalidarà la presidència.
Rouhani va competir ja a les eleccions de 2013 presentant-se com un candidat renovador, disposat a canviar coses, especialment en l’àmbit econòmic i social. Les reformes, però, han quedat molt lluny del que s’esperava, especialment pel que fa als drets de les dones. Potser per això la mobilització de les dones, que representen la majoria de la població de l’Iran, ha estat més intensa encara en aquesta campanya electoral.
El simple fet de que 137 dones s’hagin presentat com a candidats ja és indicatiu. Totes elles sabien que gairebé segur que el Consell de Guardians impediria la seva candidatura. Però la seva participació en el procés de pre-selecció de candidats ha tornat a obrir el debat sobre fins a quin punt és sostenible, més enllà de moralment reprovable, la discriminació de les dones a l’Iran d’avui.
I el debat ha tingut lloc. La polèmica ha assolit nivells de matís molt importants. Formalment la constitució no prohibeix enlloc que una dona sigui candidata. Però fins ara s’interpretava que l’expressió persa redjal, que defineix qui pot ser candidat segons l’article 155 de la constitució significava ‘home’. En aquesta ocasió, però, l’activista feminista i cineasta Mahboubeh Abbasgholizadeh, que viu als Estats Units després d’haver estat detinguda en diverses ocasions a l’Iran, va posar sobre la taula la necessitat d”obrir el camí de la presidència a les dones’, qüestionant fins i tot el significat real de redjal, que també vol dir ‘persona’, no només ‘home’.
La seva crida va ser resposta per aquestes 137 dones que han intentat ser candidates sense aconseguir-ho, però que han provocat un problema important a la comissió del Consell de Guardians encarregada de triar els sis candidats definitius.
Entre elles destaca la figura d’A’zam Taleghani, filla de l’aiatol·lah Teleghani, un dels grans líders de la revolució islàmica. Taleghani va ser la primera dona que es va atrevir a presentar-se a les eleccions presidencials i és la tercera vegada que es presenta, amb un programa fortament basat en la defensa de la igualtat entre homes i dones. El fet de ser filla d’un dels líders històrics de la revolució li confereix una certa defensa pública que ella aprofita des de fa anys per lluitar per la causa de les dones al seu país.
La primera dona que es va registrar com a candidata a les eleccions, Sha’la Tabrizi, va dir en fer-ho que estava orgullosa de saber que no seria candidata per ser dona, una declaració impensable fa no pas tant, un desafiament a les normes. De fet el Consell de Guardians va arribar a dir que faria un aclariment sobre les dones es poden presentar o no a les eleccions presidencials, aclariment que mai no va arribar, però.
Així que avui cap dona estarà entre els quatre candidats que els iranians poden votar. Alguns grups feministes han cridat al boicot de les eleccions però altres han reclamat votar als candidats més moderats, per no permetre l’arribada al poder dels sectors més immobilistes, representats sobretot per Ebrahim Raisi, partidari de reforçar encara més la segregació de sexes i la subordinació de les dones.
