Quatre grans desafiaments vitivinícoles per al 2024

Us expliquem quatre grans desafiaments que el sector vitivinícola haurà d’afrontar enguany. Alguns són nous, però la majoria no; algun és esporàdic i es pot resoldre durant l’any, tot i que la majoria vénen d’abans i continuaran essent un envit permanent en els anys a venir. Entre més qüestions, el sector vitivinícola ha d’adaptar-se a les noves condicions que presenten els efectes del canvi climàtic, però també ha de continuar batallant per augmentar el consum interior de vi del país, en un moment en què el sector primari és a la corda fluixa, per la dificultat de la viabilitat econòmica i la manca de relleu generacional. Així, també ha de treballar per superar l’encarcarament de les denominacions d’origen i l’encaix amb els cellers sense DO.

1. Combatre la sequera i més conseqüències del canvi climàtic i adaptar-s’hi

L’adaptació de la vitivinicultura als efectes del canvi climàtic és sens dubte el gran desafiament d’aquest segle XXI. Tres anys de sequera i aquest darrer de sequera extrema vol dir que fa trenta-sis mesos que no plou i que les vinyes, tot i ser un cultiu de secà i molt resilient, comencen a mostrar signes de patiment i defalliment. Moltes vinyes aquest estiu passat s’han mort. A més, l’estrès hídric que origina la manca de pluja i l’augment de la temperatura altera el comportament del cicle de la vinya i els viticultors es troben desorientats, perquè no havien patit abans una situació igual.

Tanmateix, aquest sector va ser dels primers a començar a moure’s i investigar i generar estratègies per combatre els efectes del canvi climàtic. Això es tradueix en noves maneres de podar el cep i llaurar la vinya. També la viticultura de muntanya, que és tan en voga, va ser una de les primeres estratègies visibles, i també el treball amb varietats de raïm híbrides, més resistents a les malures i la manca d’aigua. Però caldrà continuar treballant i investigant.

Com a conseqüència indirecta del canvi climàtic i de la manca d’aigua hi ha el comportament voraç de molta fauna (porcs senglars, conills, ocells…), que assedegada es menja el raïm, les fulles i els sarments més tendres i trinxa els ceps. Un fet que aquests darrers anys ha estat un gran maldecap per a la pagesia en general.

2. Frenar l’agreujament de la viabilitat econòmica de molts projectes de petita pagesia i manca de relleu generacional

Es comença a valorar la necessitat de compensar els pagesos (i hi incloem els viticultors) per tots els beneficis intangibles, tots els valors invisibles, que aporten a la comunitat, a la societat, al planeta, a la salut de la gent, a la lluita contra el canvi climàtic (per exemple, com a tallafocs i en la reducció de la petjada de carboni), i que el PIB (producte interior brut) del país no preveu mai ni calcula. I són tants i tan necessaris, imprescindibles, que ja es comença a parlar obertament de proposar una renda bàsica per a la pagesia. No ens podem permetre que la pagesia (i no hi incloem les macrogranges, model que contamina, entre més inconvenients) vagi desapareixent, que no hi hagi relleu generacional, que el món rural pateixi un despoblament que no s’atura. Fins i tot en territoris de prestigi, com ara el Priorat, el despoblament no s’ha aturat. No és estrany que el crit que el món de pagès comença a adoptar és el de “Pagesia o mort!”, un cartell obra del dissenyador Gerard Joan a partir d’una idea d’Elisenda Rosas, del qual parlarem en l’article vinent. No es podia expressar més clar. I la qüestió interessa i preocupa; tan sols cal recordar l’èxit que ha tingut fa poc el vídeo dels aplaudiments dels joves pagesos del Priorat.

3. Encaix entre els cellers amb DO i sense

Les DO (denominació d’origen) i les IGP (indicació geogràfica protegida) són el model majoritari en la vitivinicultura dels Països Catalans i n’han afavorit el desenvolupament i valoració. Però, d’uns anys ençà, com més va hi ha veus més crítiques (dins mateix de les DO i fora) contra l’encarcarament d’aquestes entitats i algunes males praxis, que reclamen amb més claredat que les DO evolucionin i s’adaptin als temps actuals.

La revolta dels Vinyataires Lliures, nascuts ara fa tres anys arran de les multes que van patir dos cellers sense DO per haver col·locat en l’etiqueta dels seus vins el nom del poble d’on procedeixen, i actualment constituïts en el Gremi de Vinyataires Lliures, ha fet visible la necessitat que l’administració propiciï un encaix entre els cellers emparats per una DO i aquells que opten per restar-ne fora, perquè els seus vins no encaixen amb un model convencional i sovint antiquat de valorar els vins. Per això bona part de cellers no emparats en cap DO (en alguns casos tot i voler-ne formar part), són aquells que elaboren vins naturals. La realitat del sector i del mercat és que els vins naturals (no contenen sulfits) són una tendència que creix, ací i a tot arreu, i que caldrà integrar. Aquest octubre proppassat es va estrenar al festival Most el documentari La contra etiqueta, de la cineasta Clara Isamat, que precisament explica la història dels Vinyataires Lliures i el conflicte amb les DO.

Sobre les denominacions d’origen, un dels desafiaments que també caldrà entomar és el de millorar la relació entre les diferents DO per tot el país. Fins ara la relació entre els diferents territoris vinícoles dels Països Catalans s’ha desenvolupat sobretot entre cellers i professionals.

4. Continuar augmentant el consum de vi interior i la internacionalització

Al Principat, les darreres dades que ha aportat l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) diuen que hi ha 750 cellers i 8.500 viticultors repartits entre el 53% dels municipis catalans. I la meitat de la superfície de vinya ja és ecològica. Es produeixen 340 milions d’ampolles de vi (90 de vi tranquil i 250 d’escumós), un 50% de les quals es venen en el mercat interior i la resta a l’estat espanyol, el Regne Unit, Suècia, Alemanya i els Estats Units. Aquests darrers anys, el vi català ha guanyat qualitat i prestigi i els consumidors han anat triant-lo en detriment del vi de La Rioja i més zones de la península. Però el consum interior ha de continuar creixent per superar aquest 50%. Per una banda, reforça la pagesia i els elaboradors d’ací, una manera determinant de revertir la fràgil viabilitat econòmica de la pagesia, el relleu generacional i combatre el despoblament del món rural. I, per una altra banda, és una manera d’evitar la petjada de carboni, contribuint a frenar el canvi climàtic. En l’àmbit del consum interior també serà clau la promoció de la restauració del vi del país, una assignatura pendent que millora massa a poc a poc.

Enguany, l’INCAVI desplegarà la campanya publicitària “Catalunya, on el vi és cultura” per prestigiar i donar a conèixer el vi català i les DO. La campanya es va engegar a final d’any i s’inscriu dins el seu pla estratègic amb l’horitzó posat el 2025, que també ha de servir per a transformar i posar al dia la institució. La campanya publicitària, que diuen que no té precedents, hauria de tenir un efecte positiu en aquest augment del consum interior de vi català.

Alhora, s’ha de continuar treballant en la internacionalització de vins i escumosos, que l’INCAVI també inclou al pla estratègic. Com més va hi ha més referències vinícoles catalanes que tenen presència en mitjans de referència internacionals i l’augment de la qualitat del vi d’ací també té una relació directa amb l’augment de premis internacionals que es van aconseguint any rere any.