19.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.01.2023 - 02:59
L’Onze de Setembre de 2021 va ser una gran sorpresa. Encara érem en plena pandèmia de la covid, tot i que amb els efectes ja atenuats, i l’èxit d’aquella convocatòria va superar les expectatives de tothom. Però va haver de passar un any sencer perquè l’independentisme tornés a sortir al carrer amb força.
Una Diada a la qual el president va instar a no anar-hi
Va ser l’Onze de Setembre de l’any passat, el 2022. I en unes circumstàncies també molt excepcionals. La covid ja no preocupava, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu partit van fer una campanya inusual contra la manifestació i contra l’Assemblea Nacional Catalana. I es van trobar de cara amb una mobilització superior a la de l’any anterior i amb una resposta sòlida que, molt probablement, va ser una primera peça per al trencament del govern de coalició entre Esquerra Republicana i Junts. El gest d’Aragonès va desfer moltes confiances i, en contrast clar amb allò que havia passat els dotze mesos anteriors, va obrir pas a un cicle intens de mobilitzacions.
El Paral·lel, ple: les pressions no aturen el clam d’independència
Cinc anys després, un altre Primer d’Octubre
La commemoració dels cinc anys del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre es va convertir en la segona de les grans mobilitzacions del nou cicle. En aquest cas, els manifestants van omplir el passeig de Sant Joan de Barcelona, convocats pel Consell de la República. Junts ja era en plena votació interna sobre si continuar al govern o no, i enmig d’un silenci impressionant, Carles Puigdemont va fer un discurs molt dur que no deixava espai al dubte sobre el futur que esperava a aquella fràgil coalició. Esquerra s’havia posicionat contra la Diada, però, potser escarmentada pel resultat, aquesta vegada va enviar Carme Forcadell a l’acte. La presidenta del parlament va ser molt xiulada, igual com el president d’Òmnium. Els manifestants, clarament, anaven apujant el to de les crítiques i l’exigència.
[EN DIRECTE] La concentració de l’Arc de Triomf fa visible l’enuig contra la deriva autonomista
Contra la reforma del codi penal
I de seguida va començar la reforma del codi penal espanyol. Aquella reforma era defensada amb entusiasme per Esquerra Republicana, però Junts, la CUP, les organitzacions cíviques de l’independentisme i les de defensa dels drets humans van manifestar-s’hi en contra. Només Òmnium es va mantenir al costat del govern. Finalment, aquella oposició generalitzada va prendre cos en la convocatòria d’una nova manifestació, aquesta vegada el 6 de desembre, que també va superar totes les expectatives de participació. El to de les crítiques, en aquell moment, ja havia pujat molt i el final de la marxa, a la plaça de Sant Jaume, es va convertir en un clam contra Pere Aragonès, ara al capdavant d’un govern monocolor.
I la resposta a la provocació
I aleshores Pedro Sánchez va proposar que la cimera franco-espanyola tingués lloc a Barcelona i el seu portaveu va afirmar que aquella era la manera de certificar que el procés d’independència havia mort. El president Carles Puigdemont va fer un piulet dient que allò era una provocació i en molt poc temps l’ANC, Òmnium i el Consell de la República es van posar d’acord per convocar una concentració de protesta. Després de tot el que havia passat en les darreres convocatòries, l’acord va ser una sorpresa, però encara va sorprendre més que ERC, Junts i la CUP anunciessin que s’hi adherien, perquè això feia molt de temps, d’ençà de les mobilitzacions del 2019, que no es veia.
Així, per quarta vegada en cinc mesos, l’independentisme ha tornat a sortir al carrer i a demostrar la seva força, omplint de gom a gom l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona amb un nombre de manifestants únicament inferior al de la Diada. En cinc mesos, el Paral·lel de punta a punta, l’Arc de Triomf, la Via Laietana plena i ara l’avinguda de Maria Cristina. El motor sembla que torna a carburar amb intensitat i el moviment torna a agafar múscul.
