La Telecogresca: quaranta anys de festa universitària a Barcelona

Demà es farà al parc del Fòrum de Barcelona la quarantena la Telecogresca, la festa universitària més gran del país. Hi actuaran els grups Txarango, Idea Música, Zoo, Lágrimas de Sangre i Xavi Sarrià, i els disc-jòqueis Dj Monka, lo PutoCat, Blanca Ross, The Tripletz, Albert Nieve i Vandal. Amb un aforament de dotze mil persones, la Telecogresca té una dimensió més acostada a la d’un festival o un macroconcert que no pas a la d’una festa organitzada per una associació d’estudiants sense ànim de lucre. Vuit hores de música, que sonarà en dos escenaris gràcies a la feina d’estudiants voluntaris: una setantena de persones que es dediquen a l’associació durant tot l’any i entre tres-cents i quatre-cents pencaires –els ‘matxaques’, que diuen ells– que treballen durant la festa i els dies previs.

Per trobar l’origen de la Telecogresca, cal retrocedir als anys setanta, quan l’única escola d’enginyeria de tot el país era a Terrassa. Va créixer tan de pressa que el 1974 l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) va traslladar-se a Barcelona i les classes es van començar a fer en un edifici, molt deteriorat, cedit per la diputació. El compartien amb l’Institut de la Dona i l’Institut del Teatre, de manera que aviat es va fer petit. Després d’això, l’ETSETB va ocupar també aules cedides per l’Escola d’Arquitectura a la zona de Pedralbes i uns locals de lloguer. La precarietat va encendre un moviment estudiantil ja especialment actiu pel context polític del moment que es va mobilitzar per demanar un edifici en condicions.

‘Vam estar pràcticament un any i mig fent una lluita bastant intensa, que va coincidir amb un moviment molt fort per la llibertat d’expressió compartit amb estudiants d’altres facultats’, explica Daniel Cortés, un dels estudiants de telecomunicacions que va impulsar la Telecogresca. Finalment, el 1978 van aconseguir l’adjudicació d’uns terrenys per a aixecar-hi el nou edifici de l’escola i van pensar que calia fer una festa. ‘Quan ens van lliurar els mòduls pre-fabricats provisionals, vam voler celebrar-ho, perquè havia estat una lluita llarga, amb vaga de fam inclosa. La festa tenia un caràcter molt reivindicatiu, però també d’agraïment perquè tots els campus del voltant ens havien ajudat molt’, recorda Cortés.

La primera Telecogresca la va organitzar el Centre de Publicacions d’Enginyers de Telecomunicacions (CPET), una cooperativa nascuda també del moviment estudiantil, i les prop de 200.000 pessetes que va costar les va pagar l’escola de telecomunicacions. ‘Ens hi vam presentar i els vam dir que nosaltres havíem aconseguit l’escola, i que ells havien de ser generosos d’alguna manera i participar en la celebració, on van actuar artistes com Pere Tàpias i l’Orquesta Plateria’, explica. Entre unes quinze persones van posar la primera pedra d’una festa que s’ha anat repetint durant quaranta anys.

‘La festa se’ns va escapar de les mans, va començar a mitja tarda i va acabar l’endemà a la matinada. L’escola era nova, encara feia olor de pintura, i després de la festa va quedar feta un desastre. Imagina’t, el lloc era petit i va passar per allà tot el campus nord’, explica, joiós. L’endemà, el director de l’ETSETB li va trucar i li va demanar raons. ‘Recordo que em va passejar per tota l’escola i em va ensenyar totes les destrosses que hi havia. Vam haver de repintar tot l’interior de l’escola perquè estava feta un desastre’, diu. Malgrat tot, l’any següent no en van dubtar i van preparar la segona Telecogresca.

Una relació estreta entre l’ETSETB i la Telecogresca
L’incident no va anar més enllà i la bona relació entre els estudiants i l’escola s’ha mantingut fins avui. ‘La relació amb l’escola de telecomunicacions és molt estreta, sempre els demanem l’opinió i intentem anar alhora amb aquests temes’, explica Joan Sànchez, actual president de l’associació cultural que ara organitza la festa. A més de la Telecogresca, l’associació organitza la Festa de Dia –celebració anual que es fa dins el recinte universitari, com originàriament– i la Telecofarra, una festa privada per a agrair als voluntaris la implicació en la Telecogresca.

Cada dos mesos, els membres de l’associació es reuneixen amb la direcció de l’escola per a fer seguiment de les activitats previstes. ‘Tenen total autonomia, nosaltres hi som sobretot per a ajudar-los en allò que ens demanin, com parlar amb l’ajuntament o amb qualsevol institució que necessiti una autoritat com a representant de l’escola’, diu Ferran Marqués, director de l’ETSETB. Tanmateix, reconeix que, com que fa tants anys que s’organitza la festa, els estudiants ja hi tenen la mà trencada. ‘Tot ha tingut una evolució generacional, hi ha ex-membres de la cooperativa CPET i de la Telecogresca que han estat professors i alguns ja s’han jubilat i tot’, diu Daniel Cortés.

Els anys posteriors, la Telecogresca va convertir-se en la festa de referència del jovent universitari de Barcelona, primer al bosc del Rectorat i després a les pistes universitàries de la Universitat de Barcelona. A partir del 1993, es va començar a fer a l’esplanada del Sot del Migdia, a Montjuïc, on –tot i les dificultats logístiques de l’espai– la festa va créixer any rere any. S’hi va fer dotze anys, moltes vegades amb més de deu mil assistents.

A partir del 2006, la Telecogresca va canviar d’emplaçament per un canvi de la normativa municipal, i es va establir al parc del Fòrum, on s’ha consolidat com la festa universitària més important del país. Per l’organització, el Fòrum és el model òptim i no aspiren a créixer més. ‘Ara mateix, i tenint en compte el panorama dels festivals a Catalunya i que és una festa gestionada per estudiants, no podem anar més enllà’, reconeix Joan Sànchez.

‘A l’escola de telecomunicacions ens agrada molt que els nostres estudiants facin vida universitària, potenciem moltíssim l’associacionisme’, diu el director del centre. Ara, segons que explica, sempre recomana que s’impliquin en associacions a partir de segon curs. ‘Descobreix si realment ets capaç d’estudiar telecomunicacions, arrela’t a la universitat i llavors participa en associacions’, aconsella.

Les claus de l’èxit
Justament, haver sabut aturar el creixement de la festa en el moment adequat ha estat una de les claus per a mantenir-se quaranta anys, diuen. ‘En el moment que en fas un gra massa potser fas que la festa no sigui sostenible’, diu el president de l’associació. ‘El Fòrum va ser una necessitat, que hi hagi una festa que aglutini tot el moviment universitari ho trobo genial, és com una cita obligatòria de cada any’, comenta Cortés.

Per al fundador de la festa, també és clau la ràpida renovació generacional, que fa que els organitzadors sempre siguin estudiants: ‘Aquest és el secret de la supervivència tan llarga, que l’organització també té l’obligació de canviar. No s’hi han quedat sempre els mateixos; si no, s’hauria mort, segur. Si jo ara em posés a organitzar la Telecogresca, només se m’ocorreria portar-hi gent de l’època.’

Un cop hagi passat la Telecogresca de demà, la maquinària de l’organització començarà a preparar la de l’any següent, que es pagarà amb els diners guanyats enguany. ‘No hi ha remuneracions econòmiques per als membres de l’associació. Tot allò que s’ingressa es destina a la festa de l’any següent. Els anys que hi ha beneficis es fa una mica de reserva per a compensar els anys que hi ha pèrdues. Així fa quaranta anys que som sostenibles’, diu Joan Sànchez.