Quatre claus sobre la programació del Temporada Alta

Un festival de referència internacional i alhora estretament vinculat al territori al qual pertany. Famós per la defensa de les últimes tendències escèniques i amb un programa farcit de cares conegudes i joves dramaturgs. Conegut arreu per l’opció pel teatre i que també ofereix música, circ, cinema i espectacles per a tota la família. Aquestes són algunes de les senyes d’identitat del festival Temporada Alta, que arrenca aquest cap de setmana a Girona amb Isabella‘s room de Jan Lauwers & Needcompany, una fita teatral que ha revolucionat l’escena europea contemporània.

Enguany, presenta una potent programació de diversos gèneres i disciplines pensada perquè tothom trobi l’espectacle que cerca: entre el 5 d’octubre i el 10 de desembre, es podran veure a Girona i altres municipis de la contrada noranta-set espectacles. La programació s’equilibra amb una vintena de propostes internacionals, cinquanta-vuit obres d’autoria catalana i vint-i-tres espectacles de creació contemporània. A més, el festival pren el pols de la societat i programa produccions que versen sobre qüestions d’actualitat com ara la llibertat d’expressió, els drets de les dones i les crisis migratòries.

Un festival de referència internacional
El Temporada Alta és una porta d’entrada al país de moltes produccions internacionals, tant dels noms consagrats com de les noves veus que van despuntant en diversos països. Enguany, el festival posarà Girona al mapa escènic internacional amb vint espectacles de fora. A més, torna a programar dos grans cicles de teatre internacional: el cicle Connexió Iberoamèrica, amb quatre espectacles, i el cicle Connexió Flandes, que acosta el públic al teatre flamenc amb cinc obres.

De la programació estrangera destaquen: l’espectacle inaugural, Isabella‘s room; The Animals and Children took to the Streets, de la companyia anglesa 1927, que torna al Temporada Alta després d’haver enlluernat l’any passat el públic del festival amb Golem; Traviata (You deserve a better future), una revisió de l’òpera de Verdi que esborra les fronteres i convencions entre músics, cantants i actors; la faula sobre robots Uncanny Valley (La vall inquietant), de Stefan Kaegi i Rimini Protokoll; i la sàtira autocrítica sobre la petita burgesia oberta a la improvisació d’Oskaras Korsunovas Vestuves (Casament).

Posar el talent de casa a primera línia
El Temporada Alta és conegut, sobretot, per les produccions internacionals, però el gruix més important d’obres són aquelles en què el festival col·labora amb companyies i institucions del país. En aquest sentit, un dels plats forts de la programació és l’estrena de Macho Man, d’Àlex Rigola, una instal·lació de teatre documentari sobre la violència masclista. I en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, s’estrenarà Kassandra, una obra de l’uruguaià Sergio Blanco, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Elisabet Casanovas.

Amb companyies i artistes del país, el Temporada Alta també presenta diversos muntatges que s’estrenaran aquesta tardor: Troia, una veritable odissea!, un espectacle per a tots els públics de Cor de Teatre; Epodermis, un muntatge amb direcció i dramatúrgia de Carol López; Una lluita constant, un projecte de Carlota Subirós centrat en la manera com les persones s’organitzen col·lectivament per transformar el món; Una Ilíada, versió del clàssic d’Homer protagonitzat per Eduard Farelo; La lleugeresa, un muntatge escrit i dirigit per Ivan Benet amb Aida Oset com a protagonista, i la comèdia Els Ocells de la companyia La Calòrica.

L‘actualitat a escena
Aquests últims anys s’ha anat consolidant la tendència de parlar de qüestions d’actualitat des dels escenaris, utilitzant les arts escèniques per fer una reflexió social, històrica i política. Aquesta és una de les peculiaritats de la programació d’enguany, que tocael feminisme, el paper de les dones i la violència de gènere en obres com Rebota, rebota y en tu cara explota o Macho Man. Les migracions i els refugiats són una altra qüestió molt present a la societat i Guy Cassiers, després d’haver-ne parlat de manera directa l’any passat a Grensgeval (El cas de la frontera), enguany ho aborda d’una manera més poètica a La néta del senyor Linh, protagonitzada per Lluís Homar.

Altres espectacles que toquen fets d’actualitat al festival són Uncanny Valley, sobre el paper dels robots en un futur immediat; Una lluita constant, sobre les revolucions avui dia; Mundo obrero, sobre el paper de la lluita de classes; Amnè(i)st(i)a, sobre la memòria històrica i l’amnèsia que té la societat sobre el passat més immediat i Un enemigo del pueblo (Àgora) sobre les relacions de l’art amb el poder polític i econòmic.

A més, enguany, el Temporada Alta fa un crit a favor de la llibertat d’expressió i vol ser una porta oberta per a les veus discordants que a vegades queden emmudides. Per això, ha encarregat l’espectacle Calla, Hamlet, Calla a un grup de joves creadors coordinats per Carla Rovira Pitarch. Proposa una reflexió sobre la llibertat d’expressió prenent com a base el cèlebre monòleg del ‘ser o no ser’ del Hamlet shakespearià.

La banda sonora del festival
En l’àmbit musical, el Temporada Alta també ofereix un bon reguitzell de propostes. Cal destacar els concerts de Maria Arnal i Marcel Bagés, que han escollit Girona per fer el concert de final de ronda de 45 cerebros y 1 corazón. De la programació musical també destaquen les actuacions d’Albert Pla, amb l’espectacle musical Miedo; la segona nit dels Sopa de Cabra; Clara Peya, que presentar el disc Estómac, i Sílvia Pérez Cruz acompanyada del músic de jazz Marco Mezquida. I des de Suècia vindrà el músic electrònic de trip hop Jay-Jay Johanson, que fa música d’autor amb influència del jazz, el funk i l’electrònica.