L’Scrabble, el joc que engresca els joves a aprendre català

Gairebé quatre-cents alumnes de secundària de tot el país van participar ahir en el XV campionat de Scrabble escolar dels Països Catalans que es va fer al centre cívic de les Cotxeres de Sants, a Barcelona. Abans, els alumnes havien jugat en les fases prèvies del torneig a Berga, Castelldefels (Baix Llobregat), Castelló de la Plana, Eivissa, Elx (Baix Vinalopó), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Manresa (Bages), Sabadell (Vallès Occidental), Sagunt (Camp de Morvedre) i Perpinyà.

Del Prat de Llobregat a tot el país

Tot va començar fa quinze anys al Prat de Llobregat, quan Francesc Gallén, “un agent d’assegurances malalt de paraules” –tal com es defineix ell mateix– i president de l’Scrabble Escolar, va enginyar-se-les per a nodrir de jugadors nous i joves el Club de Scrabble del Prat. “A mi m’encantava fer mots encreuats fins que, un dia, vaig començar a jugar en grup”, explica Gallén. D’aquest grup d’afeccionats, en va néixer el club oficial que, conjuntament amb els de Manresa i Cerdanyola del Vallès, van fundar la Federació Internacional de Scrabble en català. D’ençà del primer moment, Gallén va veure clar que, per fer créixer el club i difondre aquest joc, calia anar a escoles i instituts. “És als centres educatius on hi ha la gent jove. De seguida vam veure que l’Scrabble, a part de ser un joc, també era una eina de cohesió social.” A poc a poc, aquesta iniciativa nascuda als peus del Llobregat es va estendre per tot el país fins a aconseguir xifres rècord de participació com les d’enguany, que durant tota la temporada ha aplegat vuit mil alumnes. “Sempre havia confiat que la iniciativa funcionaria, i el temps m’ha donat la raó”, diu. I assegura que la situació actual de crisi de la llengua catalana ha fet engrescar professors i centres a participar en el campionat per encoratjar els joves a aprendre català i fer-ne ús. “Han de veure que hi ha alternatives per a aprendre’l, i aquesta n’és una”, afegeix. Tot amb tot, més que en les xifres, Gallén posa èmfasi en la il·lusió que desperta entre els estudiants. Alhora, reivindica la iniciativa com a eina de país: “Serveix perquè tots els accents de parla catalana es trobin d’una manera natural. Avui, més que una gran final, és una festa de país i de llengua.”

Una bona iniciativa per a promoure l’ús del català entre els joves

El fet és que el local de les Cotxeres es va fer petit per a aquella gernació: els quatre-cents alumnes es repartien en noranta-quatre taules, amb sis alumnes a cadascuna. A banda i banda de la sala, desenes de professors vigilant, coordinant, resolent dubtes –”‘xalar’ és correcte? Existeix?, preguntava una alumna–, i gaudint de la trobada, com és el cas d’en Lucas, professor de català de l’institut Joan Lluís Sert de Castelldefels. Quan ell era alumne, la seva professora de català els portava al campionat, i ara és ell qui hi duu els seus. “Està molt bé per a mantenir l’ús i la socialització en català, que cada vegada es fa més difícil. Amb l’Scrabble intento que normalitzin el català”, diu. Rubén Sánchez, professor de l’Institut Duc de Montblanc de Rubí, és prudent sobre l’impacte que pugui tenir participar en l’Scrabble Escolar i l’ús del català entre els alumnes. “L’impacte l’haurem de veure d’aquí a un temps, però sí que és veritat que propostes com aquestes engresquen i promouen l’ús del català. Els fa pensar quines paraules coneixen. És una bona iniciativa.” Ara, Sánchez manifesta que, al centre, el català és un idioma residual que gairebé no se sent entre els alumnes, tot i ser la llengua vehicular.

També Eva Sánchez i Sahila Ariño, professores de català a l’institut Clot del Moro de Sagunt, estan entusiasmades amb el campionat. És el quart any que hi participa el seu centre, i el segon que elles hi acompanyen els alumnes. “Vam conèixer la iniciativa gràcies a l’IES Gilabert de Centelles de Nules i vam voler participar-hi per a treballar la llengua, que els xics aprengueren jugant. Sobretot també perquè aprengueren l’expressió oral”, diu Sánchez. I Ariño afegeix: “L’ortografia la treballem molt, però tenim mancança pel que fa a la parla. Per més que al nostre centre el català siga la llengua vehicular i per molt que Sagunt tinga tradició valenciana, es va perdent.” Per això consideren que l’Scrabble és un motor d’aprenentatge molt engrescador. “Amb l’Scrabble aprenen paraules i després comencen a usar-les. S’interessen per saber quines són correctes i incorrectes; utilitzen el lèxic bo a classe i, sobretot, entre ells comencen a parlar-se en valencià”, diu amb il·lusió i pena alhora, perquè consideren que la situació del català a la zona empitjora. Amb tot, esperen que el campionat pugui seguir molts anys més: “Si en l’àmbit polític no ens deixen, que ens deixen des de les escoles!”, exclama Ariño.

El campionat es dividia en dues categories  –una de primer i segon d’ESO i una altra de tercer i quart– i en tres rondes. Els alumnes de cada institut s’agrupaven per parelles i competien amb els d’uns altres centres. Guanyava la parella que, en els trenta minuts que durava la partida –quinze per a cada parella–, aconseguia més puntuació. A mesura que la competició avançava, l’ambient de competitivitat i ganes de guanyar també aflorava entre els participants, que s’animaven mútuament i deixaven anar onomatopeies de satisfacció quan algun dels seus companys aconseguia fer alguna paraula: “Ua!”, “Visca!”. Jana Sala i Elena Fontanas, alumnes de primer d’ESO de l’institut Duc de Montblanc, ho resumien així: “És molt divertit jugar amb altres nens i nenes que no coneixes. Quan et toca amb gent més gran, t’ajuden: et diuen si aquella paraula existeix o si te l’acabes d’inventar, o: ‘Mira amb aquestes lletres pots fer això’.” “Hi ha paraules que no pensava que existien i amb aquest joc n’aprenc moltes.”

Lumael Lobo Lebourg i Carlos Jordan Rodríguez són dos concursants que venien de Catalunya Nord. Són alumnes del Liceu Aragó de Perpinyà i van venir sense professors perquè, tot i fer segon de batxillerat, ja són majors d’edat. A Catalunya Nord ahir era festiu i el professor no els va voler acompanyar, però els dos joves estaven tan engrescats per a participar en el campionat que van decidir de venir pel seu compte. El Centre Cultural Català de Perpinyà els va sufragar el transport i l’estada de dos dies a Barcelona. “Hem après català a l’escola, a les classes de català, però gràcies a l’Scrabble aprenem paraules que no sabíem”, diu Jordan. Lobo va aprendre el català de petit, a l’escola la Bressola. Ara ha triat fer català a l’institut per no oblidar-lo. Tot i que no van arribar a guanyar cap partida, estaven contents de l’experiència. Malauradament, entre ells no parlen en català.

Després de més de tres hores de campionat, va ser el moment del lliurament de premis. L’organització va fer curt de medalles, perquè de primer havien de ser tres-cents estudiants i van acabar essent-ne gairebé quatre-cents. La solució va ser donar-les als instituts que havien vingut de fora de Barcelona i encarregar-ne més per als barcelonins. Si tot va bé, els arribaran d’aquí a dues setmanes. De premis se’n van donar per a les tres primeres parelles de cada categoria. En la de primer i segon d’ESO, van quedar en primera posició Iker Martínez i Carles Riu, de l’IES Pere Fontdevila de Gironella (Berguedà) i, en la de tercer i quart d’ESO, el primer premi va ser per a Daniel Pérez i Martín Garcia de l’IES Gilabert Centelles de Nules (Plana Baixa). A part el trofeu, els guanyadors també s’enduien de premi un joc de Scrabble i una bossa de tela. Els aplaudiments i xiulets ressonaven amb força cada vegada que algun dels premiats pujava a l’escenari. La cara dels alumnes era d’orgull i alguns fins i tot s’abraçaven.